La Fiscalia demana al Suprem que investigue a Barberá pel blanqueig a l'Ajuntament de València

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat al Tribunal Suprem que òbriga causa contra l'exalcaldessa de València i senadora del PP, Rita Barberá, per la comissió de presumpte delicte de blanqueig en el grup municipal del PP en l'Ajuntament de València, en el marc de l'Operació Taula derivada del cas Imelsa, han informat a Europa Press fonts jurídiques. El ministeri públic sol·licita en un escrit remès a l'alt tribunal que designe un magistrat instructor.

El jutge d'Instrucció número 18 de València, Víctor Gómez, encarregat de la recerca, va enviar al Suprem la part de la investigació que afecta a la senadora el passat mes d'abril. En aquesta peça separada, amb 47 persones imputades més el PP com a persona jurídica, s'investiguen les donacions d'1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els era retornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per a blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.

El magistrat considerava en la seua exposició que havent reconegut l'exalcaldessa que va realitzar el donatiu d'1.000 euros pel qual estan imputats tots els regidors (excepte Eusebio Monzó, actual portaveu), exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament en la vespra de les eleccions de 2015, seria “incoherent” no elevar exposició al TS, per ser l'únic competent per a investigar i, si escau, jutjar a la senadora, que té la condició d'aforada.

El magistrat considera que si tots els regidors, exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament han estat interrogats i investigats, seria coherent que Barberá també ho fos. A més, incideix en la relació de l'exalcaldessa amb la persona que gestionava els comptes i assenyala que les explicacions de Barberá són insuficients per excloure la seua possible implicació.

En aquesta peça separada hi ha 47 persones imputades així com el PP, imputat com a persona jurídica. El jutge investiga les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els hi era retornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.

Superioritat jeràrquica

En el seu escrit remès al Suprem l'instructor del cas Imelsa detallava les sospites que existeixen sobre les finances del PP i incidia en la relació de la senadora amb la persona que gestionava els comptes bancaris, l'exsecretària del grup municipal, María del Carmen García-Fuster, també imputada en aquest procediment.El jutge sosté que Rita Barberá era la seua superiora jeràrquica com a alcaldessa i màxima responsable del grup municipal i que existia, a més, una relació personal d'estreta confiança entre la senadora i la principal investigada.

Fuster, en la seua declaració judicial, es va negar a revelar l'origen de diversos ingressos detectats el 2003, 2010 i 2011 per un import superior a 200.000 euros, així com la identitat de la persona que li lliurava aquests diners.

Silenci significatiu

El jutge considera que la investigació sobre el suposat diner blanquejat, per la naturalesa opaca de la mateixa, és complexa. Sobre aquest extrem, explica que la “presumpta naturalesa delictiva de comissions o mossegades en l'àmbit de la regidoria de Cultura que s'investiguen en la peça principal són molt anteriors en el temps”, però considera “significatiu” el silenci de García Fuster en ser interrogada sobre l'origen d'aquests diners.

Abans d'elevar la causa al Suprem, el magistrat va oferir a Barberà declarar. La senadora va presentar un escrit d'al·legacions en el qual reconeix l'aportació dels diners per a la campanya de les eleccions de 2015 en què ella optava a l'Alcaldia, i nega el reintegrament del mateix. Les seues explicacions, assenyala l'instructor, són insuficients per excloure la seua possible implicació en els fets investigats.

La investigació per blanqueig de capitals a l'Ajuntament de València és una peça separada del cas Imelsa, en el qual s'investiguen contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions valencianes, com la Diputació de València (a través de l'empresa Imelsa); Ajuntament de València (a través de la regidoria de Cultura) i Generalitat Valenciana (a través de l'empresa Ciegsa). La causa, que va néixer a l'abril de 2015, està oberta per malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d'influències i blanqueig.