Estats Units
La cursa presidencial
Duel final de Clinton i Trump
La confirmació de les candidatures demòcrata i republicana dóna el tret de sortida a cent dies de campanya
La polarització serà la marca d'unes eleccions presidencials nord-americanes imprevisibles
En les últimes dues setmanes, la política ha dominat les converses als Estats Units. Les convencions nacionals dels dos principals partits han formalitzat l'inici de la campanya electoral cap a les presidencials del novembre, i els dos candidats finals, el republicà Donald Trump i la demòcrata Hillary Clinton, estan només a cent dies de ser els pròxims inquilins de la Casa Blanca.
Si fa una setmana Trump confirmava el seu increïble ascens al lideratge del Partit Republicà, la matinada de divendres va ser el torn de la coronació de Clinton i el moment històric en què es va convertir en la primera dona candidata d'un gran partit dels Estats Units.
El de Clinton va ser un discurs fet a mida: sense grans escarafalls però efectiu, presentant-la com una candidata executiva, preparada, amb les idees clares de cap on ha d'anar el país. Un discurs no només dirigit a la base demòcrata, sinó a tot el poble nord-americà, i especialment als republicans espantats per la deriva del seu partit i que podrien canviar el vot al novembre. “Seré la presidenta per als demòcrates, per als republicans i els independents”, va prometre Clinton.
En el moment “decisiu” en què es troben els EUA, un fet en què coincideixen els dos contendents, les posicions són més que divergents. El missatge personalista de Trump –“Només jo sol ho puc arreglar”– és totalment oposat al lema dels demòcrates: “Junts més forts”. On els republicans cantaven “[Hillary] a la presó!”, els demòcrates criden “L'amor triomfa sobre l'odi”, amb el joc de paraules amb el cognom del magnat.
Trump s'autoanomena, per sobre de tot, el candidat de “la llei i l'ordre”, en un país que “ja no és respectat” i que necessita “ser gran un altre cop”. “Hem de tornar a ser forts, estar orgullosos, sentir-nos segurs una altra vegada.” En canvi, Clinton va parlar la matinada de divendres d'optimisme, i molts van veure en el fet que vestís de color blanc la imatge de claredat i diàleg que vol transmetre als votants.
Llegat d'Obama
El discurs de l'exsecretària d'Estat nord-americana va estar ple de promeses i d'atacs al seu rival, tot per mostrar com de diferents són. Mentre Trump ofereix idees buides i una imatge d'uns EUA apocalíptics, Clinton vol continuar el llegat d'Obama amb més progrés i amb solucions oposades a les del magnat. On el milionari vol posar un mur, ella vol la integració dels immigrants. On Trump exigeix força, l'exsecretària d'Estat promet reformes. “Va ser un discurs des d'un univers de fantasia, no la realitat que vivim avui”, va criticar ahir el candidat republicà, reiterant les possibilitats oposades amb què es poden veure les coses. I les diferents solucions que s'hi poden aportar.
“Vol que tinguem por del futur i dels qui ens envolten”, va assegurar Clinton. La rivalitat entre Trump i Clinton és la història de dos Estats Units antagònics: uns d'apocalíptics necessitats de mà de ferro i els altres, amb una visió de futur més esperançadora. Dos extrems oposats, un negre o blanc que està polaritzant el país i que no dóna opció al dubte: o estàs d'acord amb Clinton o estàs d'acord amb Trump. I això que tots dos són els candidats presidencials amb menys popularitat de la història recent.
Però hi ha una cosa que uneix els dos partits: la por del contrari. Les bases dels dos bàndols van arribar a les convencions dividides, sense estar convençudes totalment del candidat que havien de coronar. Però en quatre dies i desenes de discursos després, les esquerdes es van minimitzar i les forces es van unir al voltant dels nous líders. Encara hi ha irreductibles que reneguen de Trump i Clinton, però tot està preparat per a la lluita final més esperada.
Cinturó industrial
Veient les estratègies de les dues campanyes, es pot preveure que la primera batalla se celebrarà a l'anomenat Rust Belt del país, la regió del cinturó industrial en decadència que més ha donat suport al magnat novaiorquès. Clinton, acompanyada pel seu aspirant a vicepresident Tim Kaine, va començar ahir una gira en autobús per recuperar el vot de la classe mitjana treballadora blanca, seduïda pels cants de sirena promoguts pel cap de files republicà.
Queden cent dies perquè els nord-americans vagin a les urnes, en els comicis més imprevisibles dels últims temps, i que es preveuen plens de joc brut.