Un huracà a l'alcaldia de Calafell
Ramon Ferré (PSC) sobreviu amb un govern en minoria amb els independents d'UAM i el PP
Impulsa una reorganització municipal per trencar amb el passat
L'oposició l'acusa de personalista i arrogant
Ferré ha impulsat canvis dràstics per trencar
amb el passat
La rivalitat entre CiU i el PSC és
una de les més viscerals i cruels
No acostuma a vestir camisa, pantalons de pinces ni mocassins, sinó samarretes informals, texans descolorits i bambes o sandàlies. Ha traslladat els plens municipals del nucli antic, on s'havien celebrat tota la vida, al nucli de la platja. Ha canviat el model festiu arrelat als diversos barris per fer una sola festa major més aglutinadora i potent. Ha tancat la Casa de Cultura i la Casa Museu de Carlos Barral, però ha obert un centre d'interpretació del mar i el passat pesquer de la població a l'antiga confraria de pescadors, i ha convertit antigues dependències municipals destinades a oficines en centres cívics perquè els veïns en treguin més profit. Així és Ramon Ferré Solé, 41 anys, arquitecte de professió i pare de dues filles, i des de fa poc més d'un any alcalde de Calafell pel PSC.
Ramon Ferré ha aconseguit revolucionar el poble i l'Ajuntament impulsant canvis i mesures dràstiques per trencar amb el passat i la manera de fer “dels de tota la vida”. Els seus detractors l'acusen, a més de ser egocèntric i arrogant, de castigar el nucli del poble, on es concentra el reducte de vot convergent, en benefici dels barris perifèrics de la platja i Segur, on viuen els nous residents i on el PSC té més simpatitzants malgrat veure créixer de prop formacions com Ciutadans i el PP. “Sóc nascut al nucli del poble i després vaig anar a viure al de la platja. Jo no vull castigar ningú. Ens hem limitat a fer canvis per millorar l'eficiència de l'Ajuntament en benefici d'una majoria de ciutadans, però això hi ha gent que no ho ha paït i intenta fer veure coses que no són”, assenyala l'alcalde. Ferré admet que el seu govern ha fet molts canvis en molt poc temps, potser massa, diu, però defensa que eren necessaris i que calia fer-los el primer any per poder-ne treure el màxim profit la resta del mandat. “Jo crec que ens n'estem sortint prou bé i que el pacte de govern és sòlid perquè anteposem les persones a les sigles. I entre nosaltres hi ha bona sintonia”, afirma Ferré, que defensa la legitimitat del govern en minoria perquè l'obliga a ell i a la resta de grups a dialogar i a ser generosos per arribar a acords i per tirar endavant els projectes importants de la ciutat.
Tots menys CiU
Ferré ha tingut en ocasions el suport de Ciutadans, del regidor no adscrit Jesús Benedicto i fins i tot d'ERC, que li va aprovar els darrers pressupostos, però mai ha pogut tenir la complicitat de CiU, el principal grup de l'oposició i la llista que va guanyar amb diferència les eleccions tant en nombre de vots com de regidors. La rivalitat entre CiU i el PSC a Calafell és segurament una de les més viscerals i cruels de tot el Baix Penedès. Literalment, no es poden ni veure, i avui, amb Ramon Ferré al capdavant del PSC i l'exalcalde Joan Olivella al capdavant de CiU, la distància es fa cada cop més gran. “Estan rabiosos perquè encara no han paït que estan a l'oposició”, diu l'alcalde socialista. “Ell volia ser alcalde a qualsevol preu i farà el que sigui per aguantar la poltrona”, li respon l'exalcalde i cap de CiU. Segons Olivella, el govern més natural per a Calafell hauria estat un pacte més ampli entre CiU, el PSC, ERC i fins i tot la CUP, això sí, sense renunciar els convergents a l'alcaldia, ja que és el grup amb més representació. Olivella lamenta que Ferré no els hagi plantejat mai una solució seriosa sobre el futur del consistori que impliqués un gest de generositat per compartir l'alcaldia. “Al senyor Olivella el conec molt bé i sé que no té cap voluntat d'arribar a acords, perquè, a diferència d'altres grups, CiU no ha mostrat mai una actitud col·laboradora ni constructiva”, li retreu Ramon Ferré. L'alcalde defensa que el pacte amb UAM i el PP és sòlid i té futur, i
és partidari d'aguantar aquesta minoria a còpia d'arribar a acords amb la resta de grups municipals. Amb tots menys amb CiU, precisa. L'entesa en el si del govern tripartit la comparteixen els altres dos socis: Josep Parera, l'incombustible líder d'UAM, n'està content i només té elogis per a Ferré –“treballador i competent”– i la cap del PP, Mayte González, destaca l'estabilitat del pacte gràcies al diàleg constant entre els grups i al respecte per les diverses sensibilitats polítiques tot i compartir un projecte de ciutat.
les claus
Baixada de l'IBI
va aprovar una rebaixa del 10% de l'IBI i va renunciar a més de dos milions d'ingressos, que ha decidit compensar recorrent a crèdits de baix interès per fer front a inversions com la reforma del camp de futbol i la construcció d'una nova biblioteca al nucli del poble. L'oposició qualifica la mesura de populista i critica que el consistori s'endeuti.
Lloguers
AMI
Festes
La fragmentació com a aliat
La fragmentació política del consistori de Calafell és el principal aliat perquè Ramon Ferré mantingui l'alcaldia i
un govern en clara minoria
(9 de 21 regidors). CiU i el seu cap de llista, l'exalcalde Joan Olivella, no tenen la simpatia suficient de la resta de grups per formar una alternativa viable i Ferré ja s'encarrega prou d'alimentar aquesta desavinença buscant punts de coincidència amb tots menys amb CiU. Mentre ERC es deixa estimar pels socialistes mantenint sempre una distància prudent, la CUP no perdona i retreu a Ferré que governi amb la dreta, però sobretot amb els independents d'UAM, a qui acusa de practicar el nepotisme al consistori. “Avui hi ha tants o més contractes menors adjudicats de manera discrecional que abans que ells entressin”, denuncia el portaveu cupaire Ivan Montejo, que lamenta també l'actitud de “menyspreu” que té l'alcalde vers el ple. Ciutadans, després de viure una crisi interna que va acabar amb l'expulsió d'un dels dos regidors, ara al grup mixt, i de retirar el suport explícit al govern de Ferré per haver donat suport als imputats pel 9-N, reivindica el llegat del seu fugaç pas per la direcció de la Comissió de Transparència.