Les petjades del ‘Brexit': un nou TTIP?

En el referèndum britànic van guanyar els que volien sortir de la Unió Europea (UE). Una llàstima. Però aquest ha de ser un nou estímul per redreçar el rumb d'una UE que, per primera vegada, en comptes d'ampliar-se, es redueix. En l'àmbit econòmic també s'haurà de veure com afectarà el Brexit a les negociacions sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) que busca fer front al creixent poder comercial de la Xina, però que ha estat criticat i rebutjat públicament per diverses plataformes civils i ONG. Un TTIP que suposés, tal com han suggerit algunes d'aquestes plataformes, una rebaixa en els estàndards de qualitat europeus, afectant de manera directa la ciutadania, podria suposar un altre cop fort per al projecte europeu comú.

El Regne Unit és la segona economia en importància de la UE, i Londres és la capital del sector financer a àmbit europeu i mundial. Amb el Brexit, les circumstàncies negociadores del TTIP, iniciades fa tres anys a Washington, han canviat. Haurem de veure si la Unió Europea, en perdre la segona potència econòmica i el centre del sector financer, no haurà de rebaixar les seves pretensions en diferents aspectes per compensar així els nord-americans. Després de catorze rondes negociadores, no es tornarà pas a començar des de zero, però el Brexit resta capacitat negociadora a la UE i caldrà revisar molts aspectes de l'acord, com ara la cooperació reguladora dels serveis financers, un dels aspectes reivindicats per la Unió Europea en les negociacions.

Segons un estudi del think tank londinenc Centre for Economic Policy Research (CEPR), l'impacte econòmic agregat del TTIP sobre la UE és un increment del PIB en un 0,48% de forma permanent, acompanyat d'un increment de la renda per càpita de les llars d'entre 545 i 655 euros anuals. D'altra banda, segons declaracions del president del Banc Central Europeu, la repercussió negativa del Brexit podria ser el descens del creixement del PIB de la UE entre el 0,3% i el 0,5% durant els primers tres anys. És certament difícil mesurar els efectes d'ambdós fenòmens, però potser és aquest el moment de repensar quin tractat volem i amb quines condicions, si volem aconseguir tant la protecció com la prosperitat de la ciutadania, les empreses i l'entorn natural europeu, i volem preservar alhora l'autonomia reguladora dels estats.

Aquest juliol passat s'ha realitzat la catorzena ronda negociadora del TTIP. La comissària de Comerç Exterior de la UE ha assegurat que el Brexit no afectarà la conclusió de l'acord, i ella i el president de la Comissió Europea (CE) han manifestat que l'objectiu és concloure el tractat a finals del 2016. De fet, tot i el resultat del referèndum britànic, encara es negocia també en nom del Regne Unit, que continua formant part de la UE. És evident, però, que les negociacions ja no poden ser les mateixes. Per tant, una de les grans incerteses provocades pel Brexit és què succeirà amb l'acord del TTIP, si s'arribarà a concloure, quan i en quines condicions. L'any vinent no sembla un escenari ideal per acabar les negociacions, perquè hi haurà eleccions als Països Baixos, França i Alemanya.

És clar que potser el Brexit tindrà una lectura positiva en aquest sentit, si la Comissió Europea s'adona que cal fer una nova Europa per a la ciutadania, per al progrés, la sostenibilitat i la igualtat social, amb les implicacions polítiques que això comporta, entre d'altres, en les negociacions dels tractats comercials a àmbit internacional.

Aquesta és una nova oportunitat per repensar el nou model d'Europa que volem construir entre tots. Perquè el Brexit no ha de significar només pèrdua sinó sobretot un nou impuls, per al qual també s'ha de comptar amb altres nacions europees que es poden incorporar a aquesta nova Europa.