“Un RUI té tantes debilitats que em sembla un brindis al sol”

Progressa adequadament. Socialment és una evidència que l'independentisme està consolidat. Una altra cosa és si creix o no. Des del punt de vista polític, és una mica més complicat com a resultat de la manca de cultura unitària d'aquest país. Els darrers anys la cultura política ha estat presa pel sectarisme.

Amb l'inici de l'autonomia. Aleshores hi havia una sensació compartida de construcció. Estaven construint una autonomia i tenien una necessitat d'amplis acords que requerien sacrificis per totes bandes. Una de les pitjors desgràcies és que el PSC no estigui integrat d'una manera clara al procés sobiranista. Això és una regressió molt gran respecte a d'altres èpoques.

Els socialistes s'han mogut al llarg dels anys. Regressivament. Des de la LOAPA fins aquí han anat fent el pas del cranc. De la mateixa manera que els convergents han anat avançant. Al final la intersecció ha estat molt difícil.

El que passa és que l'estat federal que plantegen és trampós. No és federal, és igualitari. En tot cas, no culpar-ne el PSC. El que dic és que és una desgràcia que una de les peces centrals de la construcció de l'autonomia en aquests moments hagi renunciat a una cosa tan bàsica com el referèndum. Això els situa en un lloc que no els correspon. Per la meva manera d'entendre el món, trobo imprescindible que el que representa el PSC estigui en el procés.

Que hi havia una consciència compartida de reconstrucció nacional. Això, fins i tot el més recalcitrant franquista ho va acabar assumint com una necessitat. No crec que López Rodó fos un gran nacionalista. La idea de la construcció sobiranista d'avui ja no és compartida. Però és que, a més, s'ha espanyolitzat la política catalana. Hi ha gent que ha portat al Parlament les formes del Congrés espanyol: la política de blocs, el sectarisme de l'extrem més absolut, l'engany que fan aquells polítics que plantegen discussions que saben que no són reals però les posen sobre la taula per treure'n un profit partidista. Un dels càncers absoluts de la política catalana és la baixa qualitat. Això és una amenaça pel procés.

El dia que tenia assegut aquí al despatx el diputat Carlos Carrizosa (Ciutadans), li explicava que s'oblidés de si jo ho feia per això [assenyala el panell amb una gran foto del president Macià proclamant la República Catalana el 1931] o per una altra cosa. El que dic és que s'ha de reformar l'Escola d'Administració Pública i això ho hauràs de fer tant si l'estat és federal, com independent o unitari. Si te'n vas per un altre costat, no arribarem a cap acord. Ell volia forçar la màquina de la discussió. És legítim que jo sigui independentista però és il·legítim que això m'inhabiliti per tenir una discussió política amb una persona que té una posició política distinta. Els sectaris i els corruptes són el principal perill del procés independentista.

Clar. Aquest és el problema. Tu no pots dir que això és un problema judicial. Quan tens gent que tot el dia surt al carrer, es fa el 9-N... no pots dir que és un problema de quatre polítics que, de cop i volta, proven no se sap què al Parlament. Segueixen la mateixa tàctica que al País Basc, i aquí és on s'equivoquen perquè al País Basc sí que era una minoria, tal com ha quedat més que demostrat. En el cas de Catalunya és una majoria social i no hi ha ni tan sols el problema de la violència, cosa que fa encara més democràtic el procés.

Som més majoria que els altres. Encara que siguin dos punts. Això està demostrat. Hem anat a unes eleccions i han donat el resultat que han donat. Altra cosa és que els sobiranistes no es posin d'acord, però al Parlament de Catalunya van aconseguir la majoria. I les enquestes ho sostenen. Que els contraris són molts? També és una evidència. I, per tant, aquí és on hi ha la discussió tàctica sobre què cal fer.

És evident que no ens habilita per fer un pas irreversible. Però sí que ens habilita a posar els mecanismes per poder prendre la decisió irreversible. El que no pot pretendre és que, perquè l'Estat es tanca en banda, nosaltres ens haguem de quedar aquí, asseguts, a esperar a veure què passa. Perquè, fins i tot els independentistes, estem obligats a buscar una solució política. Si no, la sortida serà pitjor.

Jo estic per un referèndum acordat. Si l'aconseguim, el fem immediatament. Jo estic en contra d'un referèndum unilateral (RUI). No li veig la virtut. Els del no no hi aniran. Tornarem a fer un 9-N. Qui i com convocarà? Tornarem a fer un procés de voluntaris? Com obligaràs els contraris a anar a les meses, a presidir-les? Obligaràs els funcionaris a través d'una llei? Hi ha tal quantitat de debilitats que em sembla un brindis al sol. Aleshores prefereixo que unes eleccions demostrin per enèsima vegada que hi ha una majoria independentista al país.

Ho creuen, sincerament? Hem d'aconseguir un referèndum en què la senyora Arrimadas vagi a votar que no. Si la senyora Arrimadas no va a votar, tenim un problema.

És el que la gent vol. Si tothom va per separat, sí que convertirem les eleccions en una pura competició autonomista, a veure qui arriba primer a la meta.

Per què les han de guanyar, si les guanyem tots?. Jo pertanyo a un govern amb gent del PDC, d'ERC i de Demòcrates. No li pregunto a ningú de quin partit és perquè tots estem enderiats en el mateix objectiu, que és arribar al final dels divuit mesos. Estem en la fase de demostrar quin partit encapçalarà la República catalana? No. El problema és que els partits no han separat mentalment encara el que correspon fer a cada fase. Ja es va demostrar a les eleccions espanyoles, on la culpa d'anar separats està repartida entre els dos partits.

És possible que sigui així.

Si ho fan, hem d'elegir un altre president del Parlament i continuar endavant, i donar suport a la presidenta represaliada. Però no fer reaccions enrocades. Nosaltres hem de marxar i hem de reposar cada soldat caigut.

Sí. S'ha d'aclarir d'una vegada quin és l'objectiu. Ni el PDC eliminarà la CUP ni aquesta el PDC. Qui pretengui això no fa cap favor a la independència. El president ha de superar la qüestió de confiança i no pot acabar el mandat de divuit mesos sense pressupostos.