Política

turisme

Rere la petja sobiranista

Una ruta guiada ressegueix els indrets de Barcelona que guarden fets i personatges històrics lligats a la gènesi de l'independentisme

La promou la Fundació Reeixida, que busca difondre episodis que han quedat soterrats

La sortidas'atura al lloc on va viure el teòric que, fa 130 anys, va fer el primer discurs independentista

Els carrers del Pi, Boqueria i Copons o la plaça Vila de Madrid els poden semblar simples punts pertanyents al nomenclàtor de Barcelona però que així, de primer, no relacionarien amb l'independentisme català. Però aquests indrets no només estan estretament lligats amb episodis que formen part del moviment sobiranista a Catalunya sinó que, a més, des de fa cinc mesos una ruta promoguda per la Fundació Reeixida els recorre i n'explica els detalls històrics.

La ruta passa per nou punts i dura unes tres hores. La guien Oriol Falguera i Joan Marc Passada, que ho fan per militància independentista i perquè van adonar-se que hi havia un grapat de símbols, fets i personatges que havien quedat soterrats de la memòria col·lectiva del país. Per fer-ho, ham tingut l'assessorament de l'historiador Fermí Rubiralta. La ruta, que costa 10 euros, surt del Museu d'Història de Catalunya i acaba a la plaça de Catalunya. Entremig, s'atura en un munt de facècies.

Al Museu d'Història de Catalunya és on s'ha exposat i conservat la bandera estelada més antiga (del 1915), que, finalitzada la Primera Guerra Mundial, va acabar a mans del doctor Joan Solé i Pla, impulsor de la campanya a favor dels voluntaris catalans en aquest conflicte. Al seu temps, els voluntaris catalans havien rebut l'estelada de la Unió Catalanista abans d'anar a combatre.

Una altra aturada de la ruta en un lloc significatiu, però menys conegut, és entre el Born i el Fossar de les Moreres, on va viure i morir Narcís Roca i Farreras, farmacèutic i columnista, teòric del catalanisme polític, que va escriure el primer discurs independentista, pronunciat aquest juliol i que ha fet justament 130 anys.

Falguera remarca la sorpresa que genera entre els participants en la visita alguns fets o personatges. “I sempre –durant la trajectòria de l'independentisme– vas veient els mateixos personatges que van fent feina de formigueta.” Aquest és el cas, per exemple, de Lluís Marsans o de Daniel Cardona. El primer és el personatge que instiga l'11 de Setembre del 1901 –el primer en què es van dipositar flors al monument a Rafel de Casanova– i fa costat als empresonats per la repressió (per això també acaba entre reixes). Cardona és el fundador de Nosaltres Sols, l'organització considerada el Sinn Féin català, amb seu al carrer del Pi. Cardona, a més, va ser mà dreta de Macià als anys 20. Les explicacions dels indrets que es trepitgen es completen amb la consulta del material fotogràfic antic que l'entitat té penjat a internet (estelada.cat) i que permet fer el salt de com era allò que els visitants estan presenciant i com era en el passat. A finals de juliol es va fer l'última sortida prevista i al setembre se'n faran un parell més, els dies 18 i 25, en concret.

El quilòmetre zero de la Diada
L'Onze de Setembre del 1901 diverses persones surten del carrer Copons (al costat de la Via Laietana) en direcció a l'Arc de Triomf, on hi havia hagut el monument a Rafel de Casanova i hi fan una ofrena. Allà criden “Visca Catalunya lliure, independència!”, comenta Oriol Falguera, guia de la ruta. Arran d'aquest fet, diverses persones van ser empresonades. Quan en van sortir, van crear una associació de catalans represaliats, la Reixa. S'entén que allà, el 1901, va començar la commemoració de la Diada tal com la concebem ara. Segons Falguera, el 1939, amb la dictadura, els franquistes van confinar l'estàtua en un magatzem, i el lloc –a l'Arc de Triomf– es va convertir en un petit espai d'homenatge on, d'amagat, algú hi anava i posava flors on hi havia hagut el monument. D'altres, en passar, es treien el barret.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.