El govern dóna garanties jurídiques
ferm
El conseller de Justícia assegura que no hi haurà cap buit legal durant la desconnexió i que la llei de transitorietat inclourà totes les suspeses pel TC
Obvia les direccions i apel·la els votants de les confluències perquè es decideixin
“El procés comença i acabarà a les urnes, i va de llei a llei: no hi haurà cap interrupció de la legalitat.” La vigília d'encetar el tram més costerut de l'ascens final a la independència, el conseller de Justícia, Carles Mundó, va garantir solemnement ahir, en el marc d'un debat sobre el procés constituent a la Universitat Catalana d'Estiu, que es culminarà sense que hi hagi mai cap buit legal. “En tot moment i en tots els àmbits se sabrà quina norma regeix”, va subratllar. “Les garanties jurídiques després de la desconnexió han de ser idèntiques a les que tenim avui, i presentaran una normalitat absoluta des del nostre punt de vista”, havia avançat moments abans Josep Maria Reniu, cap de l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern, i responsable de coordinar els treballs interns a la Generalitat per preparar l'adéu.
El Parlament ja ha entrat a tramitació les lleis de creació de l'agència de protecció social i la primera per desenvolupar un codi tributari propi, però es reserva per a la segona part de la legislatura –amb els tempos i formes que fixi el full de ruta associat a la qüestió de confiança de Puigdemont que es votarà el 28 de setembre– les més complexes, com ara la normativització d'un sistema de seguretat social, i la més important i delicada: la llei de transitorietat (dita oficialment de règim jurídic), que significarà de facto el canvi de legalitat, de l'espanyola a la catalana en tots els àmbits. És a dir, la declaració unilateral d'independència. Encara formalment a debat en la ponència conjunta creada al Parlament, Mundó va avançar ahir que s'hi integraran totes les lleis que han sorgit de la cambra catalana, incloses les que ha suspès totalment o parcialment el Tribunal Constitucional al llarg sobretot dels últims anys, en un evident senyal que el trencament es consuma. A més, completarà el corpus tot un gran gruix de normes de l'ordenament espanyol, com ara el Codi Penal sencer, que de moment es transposaran idènticament o amb petits canvis, els que es considera que generen més consens a Catalunya. Per exemple, la derogació de la llei Wert en l'ensenyament. “Amb l'aprovació de la llei de règim jurídic neix formalment l'estat, i convertirem una comunitat autònoma en un subjecte internacional”, va resumir el conseller. “El moment de la desconnexió arribarà quan es tingui la certesa que la posició per poder donar suport a l'inici de l'estat català és efectiva”, va declarar abans Reniu.
Mundó, a més, va explicar que en paral·lel el govern “treballa per activar els mecanismes necessaris” perquè tots els serveis puguin continuar funcionant perfectament el dia de la desconnexió. “I ho fem sense explicar-ho excessivament”, va indicar, sense voler entrar en detalls.
Un estat “irreformable”
En un discurs clar i dur alhora, el conseller de Justícia va reflexionar que s'ha gastat “molta energia en el com i no en el què” pels entrebancs que ha posat l'Estat espanyol fins ara al desig de convocar una consulta a Catalunya, i d'aquí en va treure una conclusió crua. “Els partits independentistes són legals, però la independència és il·legal”, un “contrasentit” segons ell que mentre els primers han estat minoritaris s'ha permès, però que s'ha contestat per la via del Codi Penal, i no la política, quan s'ha girat la truita.
Arran d'això, va donar per impossible qualsevol intent de procés pactat, ni tan sols per a un nou encaix a l'Estat, ja que va constatar que la Constitució “és irreformable” pel complex mecanisme i les enormes majories que necessitaria, quan el PP, el PSOE i C's ja han dit que mai reconeixeran la nació catalana. I encara menys, és clar, permetran un referèndum, quan el primer pas que caldria seria atorgar-li la categoria de subjecte polític.
“No hi ha una tercera via; és una via morta”, va concloure el conseller, que es va dirigir en especial a un segment molt concret a qui va apel·lar explícitament en diverses ocasions: els votants de les confluències, que han de ser decisius per acabar de decantar les majories per la república.
Mundó va enfocar a ells tota l'exposició, després que sembla que hagin renunciat a convèncer les direccions d'aquests grups perquè se situïn a favor en el debat. “Ha arribat l'hora de mullar-se”, va reclamar. I és que el conseller, que va recordar que Podem ja ha dit que faria campanya pel no en un referèndum, va lamentar que els votants dels comuns, “sigui per acció o per omissió”, al final de fet s'estan sumant a l'statu quo. “Tenen a les mans mantenir la monarquia espanyola o sumar per la república catalana”, els va instar.
Retard ciutadà
Reniu, pel seu cantó, es va mostrar crític amb el fet que la fase ciutadana del procés constituent, que hauria d'anar en paral·lel als treballs per bastir les estructures d'estat, va endarrerida. “Hauria d'estar més avançada”, va lamentar, en un avís a les entitats (ANC, Reinicia, Constituïm...) que l'han d'impulsar. Reniu va recordar que la primera llei que ha d'aprovar el Parlament que surti de les futures eleccions constituents ha de ser per determinar com continua i culmina els treballs ciutadans d'una nova constitució que s'hagin desenvolupat prèviament.
El procés català va rebre el suport i admiració en l'acte del professor de dret administratiu Andreu Boix, un dels impulsors del dret a decidir al País Valencià, que va lamentar que l'Estat “no sigui capaç de donar una interpretació flexible” a la Constitució per donar solució a l'anhel català, i va augurar que “la solució és un trencament”.
Avisen que també caldria una DUI
El debat sobre el procés constituent va coincidir amb l'estrena d'unes jornades acadèmiques que s'allargaran fins dimarts en què intervenen professors experts en dret. Les va encetar Josep Vilajosana, degà de dret de la UPF, que va alertar que, més enllà de l'aprovació de la llei de transitorietat, caldria explicitar que es fa una DUI: “És la trucada al club d'estats, no pots donar per entès que els altres ho interpretaran així; no pots ser independent per la porta del darrere.” Per a Vilajosana, les sortides unilaterals al procés “estan legitimades” per les negatives de l'Estat, que troba “una trampa perquè els mateixos que exigeixen un acord són els que l'impedeixen”.
Vilajosana també va demanar que no es justifiqui el procés sols en el principi democràtic, que també pot al·legar l'Estat, sinó en altres tres principis personals aplicables a la comunitat que veu irrebatibles: els d'autonomia individual, inviolabilitat de la persona i dignitat humana.
