política catalana
procés sobiranista
Reinicia, crític amb el full de ruta del procés constituent
L'entitat que impulsa la fase prèvia de la redacció de la constitució veu “biaix independentista” en les conclusions del Parlament
Creu que el debat ciutadà va tard per la interferència institucional
Jaume López, el coordinador de Reinicia, un conglomerat de tretze entitats que impulsa el procés constituent ciutadà, va criticar ahir a la Universitat Catalana d'Estiu les conclusions de la comissió d'estudi aprovades en el darrer ple del Parlament, que presenten, segons ell, “un gran biaix independentista” i no recullen bona part de les propostes de la plataforma. Reinicia va impulsar al març la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya, en la qual ja s'han afegit una vintena d'entitats més, cridada a impulsar la fase participativa prèvia sobre la futura constitució catalana.
López va lloar el model “inclusiu” de Reinicia, en què caben un parell d'entitats que no defensen un estat propi, Procés Constituent i Parlament Ciutadà, i va advocar per impulsar un procés constituent que “deixi de banda el debat sobre la independència”, que, segons ell, és “molt diferent”. “Els independentistes ens equivoquem en confondre'ls”, va alertar, tot i admetre que tenen un principi en comú: la reivindicació democràtica en l'arrel. López creu que cal obrir el debat previ “a tota la ciutadania” que vulgui definir el país, “fins i tot si no vol que sigui independent”; això sí, partint de zero i sense cotilles de la Constitució o l'Estatut. “No puc convidar algú no independentista a participar si pensa que serem independents, però sí que el puc convidar a debats sobre la Catalunya del futur en tots els àmbits”, va dir.
El politòleg, de fet, va enumerar dues “eines fonamentals que s'han de treballar molt bé” com a clau per englobar tothom: un procés constituent, entès com una eina molt més àmplia, que en tot cas acaba amb la redacció d'una constitució, i un referèndum d'independència.
Reinicia hi defensa també una major participació del ciutadà, sense que hagi de venir de cap associació, per la qual cosa creu que “el protagonisme parlamentari s'hauria de reduir substancialment”. Per això critica que les conclusions del Parlament parlin de crear un fòrum social previ amb representants socials i polítics, sense ciutadans, i una assemblea constituent, encarregada del redactat final, en lloc d'una comissió mixta en què pugui haver altres representants.
Després que un dels coordinadors de les tasques de desconnexió al govern, Josep M. Reniu, lamentés fa uns dies a Prada que la fase ciutadana no ha començat quan hauria d'anar en paral·lel al que ja es fa al Parlament, López va admetre ahir que “va endarrerida”, perquè “podria haver començat al gener”. Ho atribueix a les baralles entre partits i a la mateixa comissió d'estudi, les conclusions de la qual esperaven les entitats que han d'impulsar el procés participatiu per activar-se, i no entrar-hi en contradicció. “La política institucional ha interferit en el procés”, va admetre.
El coordinador encara hi va afegir una altra condició perquè pugui començar la fase ciutadana: tenir un aval explícit parlamentari que els delegui la legitimitat per liderar-la i assumeixi que després acceptarà com a esborrany oficial les conclusions que els arribin. López admet que tot plegat ja no començarà fins després de la qüestió de confiança, que voldria que incidís en aquest aspecte també al programa.
“Frau de llei”, diu C's
Entretant, el membre de la mesa del Parlament José María Espejo-Saavedra (C's) va lliurar ahir un informe al TC en què acusa JxSí i la CUP de “frau de llei” per no haver fet cas a les ordres dels magistrats amb la ratificació de les conclusions de la comissió del procés constituent. “Teníem l'obligació d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa [relacionada amb aquest procés]”, va denunciar, “i aquelles conclusions no es podien votar en el ple.” El liberal va assenyalar que “es volia passar per alt” que la presidenta del Parlament ha de complir i fer complir les resolucions dels tribunals.
LES FRASES
Els miralls del procés constituent català
Jaume López va citar casos recents de processos constituents al món en què es podria emmirallar el català. A Islàndia es van fer dos fòrums nacionals, l'un amb 1.500 ciutadans elegits per sorteig i representants de la societat civil, i l'altre impulsat pel parlament, amb un miler de ciutadans, que van emetre pocs fulls de conclusions prèvies. La comissió redactora la van formar després 25 persones triades pel parlament, que no eren diputats ni membres de cap partit. A més, destaca la idea de fer referèndums per blocs, per demanar l'opinió en qüestions puntuals més controvertides.
Del cas irlandès, culminat el 2015, en destaca que es va decidir “externalitzar” en un grup d'un centenar de persones (un terç de diputats i dos terços a l'atzar) les deliberacions sobre les reformes a adoptar. Les conclusions les assumiria després el parlament, abans de dur el text a referèndum. En aquest sentit, destaca que hi va haver convidats d'Irlanda del Nord, per l'analogia que a Catalunya també hi podrien participar gent de tots els Països Catalans.
Del cas xilè, agafaria els “diàlegs ciutadans”, de no més d'una vintena de persones d'estrats socials diferents, en l'àmbit local, provincial i regional, les conclusions dels quals va tenir en compte la presidenta en la proposta que va elevar al parlament.
El catedràtic de la UB Joan Vintró va aprofundir després en el cas de Tunísia, per la importància del consens a l'etapa parlamentària, sense que un bloc imposi res a l'altre, i la participació ciutadana. Com a exemple a no seguir, això sí, va citar la “volatilitat” en l'estabilitat dels partits durant el procés constituent.
