política catalana
procés sobiranista
Rigau insta a pensar què pot fer un nou estat pel català
L'exconsellera rep el premi Canigó a l'UCE fent una crida a prestigiar i potenciar l'ensenyament de la llengua, que es fan seva la Xarxa Vives i el govern balear
Homenatge unànime a Carbonell
La 48a edició de la Universitat Catalana d'Estiu ja és història. La cita de Prada va abaixar ahir el teló amb l'entrega dels premis Canigó a la Universitat Jaume I de Castelló i a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, en reconeixement a la seva tasca per la defensa i potenciació de la llengua.
L'ara diputada de Junts pel Sí va voler aprofitar per fer una crida a fer del català “una qüestió d'estat”; és a dir, una prioritat política, aprofitant que la perspectiva d'un “autogovern ple” li podria donar moltes més eines per potenciar-se sense dependre de ningú. Rigau denunciava en aquest sentit com en els últims anys s'ha volgut “trencar el model català” a l'escola, ja sigui amb la recentralitzadora llei Wert o amb la “utilització” que fa C's de l'anglès i els models multilingües per descafeïnar-la. La premiada llançava una petició expressa al món universitari: que pensi què pot fer una Catalunya independent per ajudar a estendre el català. “Ens hem de plantejar què pot fer un estat per la llengua i tenir les propostes preparades”, reclamava.
L'exconsellera, que va rebre el suport in situ de la coordinadora general del Partit Demòcrata Català, Marta Pascal, reclamava “no tenir por” de la força del castellà o de l'anglès, i treballar per potenciar la llengua pròpia amb visió de futur. El fet que s'estigui acabant de jubilar la generació que va protagonitzar la lluita per la normalització del català durant la Transició fa, segons ella, que ara “el que no ve de la militància lingüística hagi de venir de l'exigència formativa”.
Per això lamentava que en els últims quatre anys hagin caigut un terç el nombre d'alumnes matriculats a filologia, i es conjurava per prestigiar i potenciar “les vocacions filològiques”. “Un país necessita que els seus millors alumnes es comprometin amb la seva llengua i amb la docència”, concloïa.
Per això proposava, per exemple, que “es revisi” l'estatus del català en totes les carreres universitàries per garantir-ne un ús mínimament decent o que s'impulsi la recerca lingüística. I es felicitava que el curs que ve s'exigeixi una prova de català per accedir a les carreres de magisteri, per millorar la llengua en la docència. L'exconsellera encara expressava un últim desig per esdevenir una societat integradora: “Necessitem filòlegs catalans d'origen pakistanès o magribí.”
Suport unànime
La defensa del català a l'ensenyament va ser secundada des de la resta dels Països Catalans. La directora general de Política Lingüística de les Illes, Marta Fuixà, compartia la “inquietud” de Rigau per la qualitat de la llengua amb què imparteixen els docents, entre els quals lamentava que hi hagués un cert “relaxament”. A més, feia una crida a continuar “fent feina” per sembrar una llavor de col·laboració entre governs que tingui continuïtat en el futur, dinàmica a la qual confia que el País Valencià “s'afegeixi a poc a poc”.
El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, representant també de la Xarxa Joan Lluís Vives, reclamava més col·laboració dels governs amb l'associació, i també lamentava els “grans esforços” que han hagut de fer i els “no pocs greuges” que han hagut de suportar per promoure l'ús i la unitat de la llengua. Tot i això, es va comprometre a seguir-hi treballant i a “continuar defensant el poble català i allò que li dóna identitat: la seva llengua”.
Tots els ponents van tenir paraules de record i reconeixement per a l'expresident d'ERC Jordi Carbonell, mort la vigília, i en van destacar el vessant de lingüista i activista. “Ens deixen els referents”, lamentava el rector de l'UCE, Jordi Casassas.
LES FRASES
L'UCE renova el compromís amb els debats de país
L'UCE del 2016 va dir adéu ahir amb un balanç positiu tant “quantitativament com qualitativament” dels cursos i els actes. “Ha funcionat bé”, destacava el president de la fundació, Joandomènec Ros. El secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, va subratllar en la clausura que l'UCE “salvaguarda el passat comú a Catalunya, les Illes i el País Valencià, però fa una cosa més important: prepara el nostre futur”. Per això destacava que “part del disseny” de la futura societat catalana s'ha fet la darrera setmana, amb debats sobre la llengua, el RUI o el procés de desconnexió, però també sobre ciència, comunicació o infraestructures. “L'UCE s'ha d'anar convertint en un referent de l'estiu universitari dels Països Catalans”, cloïa el nou rector, Jordi Casassas. Fins i tot la líder del PDC, Marta Pascal, va voler remarcar el “compromís” amb el projecte i els debats de país que s'hi fan, i el “desig que el que s'ha parlat aquí es faci realitat com més aviat millor”.
Un total de 1.579 persones han passat per Prada, 139 més que el 2016. Hi ha hagut més ponents i més alumnes matriculats, sobretot joves, per a un total de 695. En canvi hi han anat menys dirigents polítics, quatre consellers catalans, un fet que s'atribueix a la “prudència” que s'imposen en vista dels esdeveniments polítics previstos a la tardor.
