Llengua i vot per als expatriats

En les eleccions catalanes del 2006 van exercir el dret a vot més d'un 20% dels censats a l'exterior, xifra que l'històric 27-S s'havia reduït a tot just el 7,5%. En té la culpa, a més que el registre s'ha disparat per l'èxode arran de la crisi, el sistema de vot pregat implantat pel govern estatal, que obliga a fer un pas extra per demanar les paperetes. Tots els partits han promès canviar la norma, que afecta de fet les cites electorals a tot l'Estat, però Belén Murillo, del Casal Català de Quito, denunciava durant la commemoració, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, dels 20 anys de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), que no n'hi ha cap ganes, perquè ha constatat que el personal diplomàtic “té l'ordre de no fer gaire publicitat del vot exterior, que sol ser crític”.

Per solucionar el dèficit, el govern va anunciar al juliol una llei per implantar el vot electrònic que es vol tenir llesta per a les eleccions constituents –en teoria, cap al juny–, una iniciativa que els catalans expatriats reclamaven feia temps, i que han rebut amb satisfacció. Això sí, per accedir al sistema caldrà un certificat digital, que donarà dret a uns codis telemàtics, i el tresorer de la FIEC, Jordi Gairín, en recela perquè encara caldrà el pas previ de demanar el vot a ens estatals. “Seguirem depenent de la Junta Electoral Central, i és molt possible que ens boicotegi”, advertia a Prada.

En tot cas, no és l'única demanda dels expatriats, que confien molt en la llei de les comunitats catalanes que el Parlament també ha de tramitar aquest curs, i que ha de regular les relacions amb particulars i entitats a l'estranger. Avui, una seixantena de casals –la FIEC n'agrupa 75 dels 140 reconeguts pel govern– donen classes de català a uns 600 nens, la majoria fills d'emigrants que volen mantenir l'idioma, i la FIEC voldria que el text incorporés “una garantia” que rebran el suport de la Generalitat. Gairín recorda que les ambaixades espanyoles ja fan classes de castellà, i que fins i tot la Xunta de Galícia té signats convenis amb el Ministeri d'Exteriors perquè, on n'hi ha demanda, el govern gallec enviï professors a fer classes. “La Generalitat podria fer el mateix mentre no es resol el procés”, suggeria Gairín, que també denunciava la “gran desproporció” entre el que aporten els catalans a l'exterior –uns 566 milions d'euros en remeses a Catalunya, segons dades del 2003– i el que reben del govern en ajuts, just un milió enguany.

Albert Masquef, del Cercle Català de Madrid, va demanar que la nova llei també reconegui la desena de casals de la resta de l'Estat. “Les noves tecnologies fan que ens haguem de reconvertir, però volem ser una entitat catalana més”, reclamava. Masquef, per cert, constatava que, arran del procés, han notat “menys rebuig” a la capital que en altres indrets de l'Estat.