La Junta Electoral de País Basc accepta la recusació d'un vocal que va declarar “inelegible” Otegi
La Junta Electoral de Guipúscoa es pronuncia aquest mateix dilluns sobre les al·legacions presentades per EH Bildu
El líder abertzale afirma que l'Estat impedeix el desarmament d'ETA
La Junta Electoral del País Basc ha acceptat la recusació sol·licitada per EH Bildu contra un dels vocals de la Junta Electoral de Guipúscoa que la setmana passada es va pronunciar en contra de la candidatura d'Arnaldo Otegi a lehendakari.
La decisió ha estat adoptada aquest dilluns a una reunió d'urgència i ja ha estat comunicada a la Junta Electoral de Guipúscoa, que aquest mateix dilluns haurà de pronunciar-se sobre les al·legacions d'EH Bildu contra la decisió de declarar a Otegi “inelegible” per als comicis bascos del 25 de setembre.
El president de la Junta Electoral del País Basc, Juan Luis Ibarra, en declaracions als mitjans de comunicació a Vitòria, ha explicat que la decisió d'apartar Iñaki Agirreazkuenaga de les deliberacions al voltant a la candidatura d'Otegi s'ha adoptat per “protegir l'aparença d'objectivitat” de la Junta de Guipúscoa entorn d'aquest cas.
La coalició abertzale havia sol·licitat la recusació d'Agirreazkuenaga a causa que aquest vocal es va pronunciar sobre la candidatura d'Otegi en un mitjà de comunicació, abans que la Junta Electoral de Guipúscoa adoptés la seva decisió de la setmana passada.
En aquelles declaracions, aquest vocal va donar per fet que la Junta no podria donar el vistiplau a la candidatura d'Otegi a causa de la inhabilitació que pesa sobre ell per la condemna pel cas Bateragune.
Traves al desarmament
El secretari general de Sortu i candidat d'EH Bildu a lehendakari, Arnaldo Otegi, ha afirmat aquest dilluns que l'Estat espanyol “està fent tot el possible” perquè el desarmament d'ETA no es produeixi perquè, segons ell, les seves “elits” estaven “més còmodes en l'anterior situació”.
En una entrevista a Radio Euskadi, el líder abertzale s'ha mostrat convençut que no es produirà amb ETA un acord semblant al del Govern colombià i les FARC perquè a l'executiu del PP no tenen “cap interès”.
“Qui guanya i qui perd amb la pau? Guanya la gent, el nostre país, guanyem tots i perd l'Estat. Les elits que ho controlen perquè eren molt més còmodes en la situació anterior”, ha argumentat. I ha advertit que aquestes “elits” de l'Estat “estan fent tot el possible perquè el desarmament no s'arribi a produir”. “Ningú diu res sobre aquesta qüestió, i em sembla un fet rellevant”, ha assenyalat.
Otegi ha recordat que a l'esquerra abertzale se li va exigir “durant molt temps, la finalització de la violència” i va contribuir que “això sigui real avui”. Segons ell, “en l'actual situació, això és el significatiu”. “Que cal donar més passos, és evident. No tinc inconvenient a reconèixer això”, ha afegit.
Tot i això, ha insistit que “nosaltres ja hem contribuït eficaçment que això succeeixi” i ha preguntat “què hi ha ara d'aquells que deien que sense violència tots els projectes polítics eren possibles?”. “El que diuen avui tots ells és que jo no em puc presentar a les eleccions.”, ha respost ell mateix.
Preguntat per si creu que en l'esquerra abertzale hi ha un sector que opina que “amb ETA es vivia millor”, ha reconegut que “seria un engany si penséssim que no existeixen persones que segueixen pensant que sense violència armada no és possible arribar a un escenari democràtic”.
“Aquesta gent existeix en aquest país, i és normal que existeixi, perquè durant llargs anys s'ha desenvolupat una estratègia d'aquest tipus”, ha indicat.
El candidat d'EH Bildu a lehendakari ha afegit que, “afortunadament, són sectors minoritaris i amb els quals nosaltres confrontem en termes polítics i ideològics”.
