política
segon debat d'investidura
Enfadats fins a la tardor
El PSOE converteix pràcticament en irreversible el seu no a Rajoy, que ahir no va superar la primera votació
El PP encara confia poder resoldre el trencaclosques després de les eleccions basques del 25-S
L'ombra de les terceres eleccions s'estén per l'hemicicle
Pedro Sánchez va fer ahir un pas més perquè el no del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy –que ahir es va materialitzar en la primera votació– acabi sent irreversible. “Si vostè fos coherent amb les seves paraules i els seus fets, hauria de ser el primer de votar en contra de la seva candidatura”, reblava el socialista a Rajoy, en un cara a cara en què el dirigent popular es va mostrar especialment sagnant amb el seu rival, al qual va presentar com un líder a la corda fluixa que només el mou l'interès de poder sobreviure políticament. La duresa del discurs del secretari general del PSOE no permet albirar ni la més petita escletxa. Tant és així que, en acabar la sessió d'ahir, la major part de diputats del seu grup veien més factible una nova convocatòria electoral que la possibilitat que el sector crític, procliu a una abstenció tècnica, guanyi la batalla interna d'aquí al 31 d'octubre, que és la data límit perquè s'esculli un nou president i evitar que el dia de Nadal es torni a passar per les urnes. Això sí, malgrat que el seu líder es deixi estimar pels eventuals socis, fins i tot dins el PSOE pocs veuen factible que Sánchez intenti negociar un govern alternatiu, perquè sap que això sí que provocaria un esvoranc dins el partit.
La distància escenificada ahir entre Rajoy i Sánchez no sembla que hagi de permetre un apropament d'aquí a llavors, però el PP dóna per fet que la pressió del 25-D és massa forta. Però si no cedeixen, el cert és que els conservadors són els que menys temen una nova cita electoral, i alguns no s'amaguen d'explicitar-ho. La clau, però, serà què passarà als comicis gallecs i bascos. La suavitat expressada ahir per Rajoy davant les invectives que li va llençar el portaveu del PNB, Aitor Esteban –en plena precampanya, segons li retreien des del PP– deixa entreveure que si en un futur s'han d'entendre a Vitòria i a Madrid, ho faran.
De moment, Sánchez no va passar per alt el “xantatge” de la polèmica data del 25-D escollida per Rajoy per celebrar els tercers comicis i va estendre aquesta pressió dels populars al que podria suposar tota la legislatura en el supòsit que el PSOE s'avingués a deixar-lo governar. Argumentava que, emprant aquesta “mal entesa responsabilitat que se'ns exigeix” ara, el grup socialista cauria en la teranyina de Rajoy i es veuria obligat a avalar una gestió de govern que, segons el secretari general, és absolutament antagònica al programa socialista.
Cap concessió
Tot plegat, però, i a l'espera que es pugui celebrar el congrés del partit, cap dirigent socialista no vol assumir la responsabilitat de presentar-se com l'artífex que Rajoy es mantingui en el càrrec. I és per això que ahir poques veus internes es van aixecar en contra de la posició cada vegada més numantina del seu secretari general. En tot cas, el president de l'executiu espanyol tampoc no els dóna cap facilitat per iniciar una creuada per forçar una claudicació de Sánchez.
El d'ahir semblava més un debat de política general entre un governant i el cap de l'oposició que un d'investidura, on l'aspirant s'ha de mostrar flexible i conciliador, sobretot si el candidat segueix sense aglutinar la majoria suficient, com es va veure en la votació d'anit i com es tornarà a veure demà en la segona volta. Rajoy no va amagar la seva rancúnia cap al socialista pel fet que, en les dues ocasions que el va citar per parlar de la investidura, l'hagués despatxat en pocs minuts després de ratificar-li que un “no és un no. Quina part del no no entén?” Ahir, el popular li tornava a retreure aquesta rotunditat: “Dient-me no en tinc prou, no fa falta que m'ho argumenti. Ja he entès totes les parts del no”, replicava el del PP recuperant el seu habitual to mordaç i irònic que el dia anterior no havia aparegut en cap moment del seu discurs.
Després de l'ensopiment de la primera sessió, en la qual Rajoy es va atorgar tot el protagonisme amb una intervenció monòtona en què el punt àlgid va arribar amb els seus estirabots contra el procés català, ahir el candidat va haver de sortit a l'atac després d'escoltar els retrets de tots els portaveus de la cambra, excepte Albert Rivera, el qual va centrar la seva intervenció a justificar el seu aval a Rajoy mentre insistia a ajudar a estendre uns ponts entre populars i socialistes que ahir semblaven dinamitats del tot. El líder taronja va voler presentar-se com l'únic polític dialogant de tota la cambra, implorant a Sánchez una entesa, alhora que intentava tornar el menyspreu que el dia anterior C's i el seu pacte havien rebut de Rajoy dient que encara que ara s'hi hagin entès continuen pensant que els del PP no són de la seva confiança.
Sigui com sigui, el candidat es va acarnissar especialment amb Sánchez i amb el PSOE i les seves contradiccions internes, però també amb Pablo Iglesias, al qual li va voler retreure la seva hipotètica superioritat política i moral. En gairebé tots els acaraments amb els líders estatals, la qüestió catalana va quedar difosa, excepte un retret a Podem per prometre “el que no poden complir”: un referèndum. Es va reservar tota la munició pesada pel final –amb un nou al·legat en defensa de la unitat d'Espanya i la legalitat– després d'escoltar per boca de Joan Tardà i de Francesc Homs que la seva actitud “reaccionària” no només no frena el procés sinó que l'esperona.
LA XIFRA
Tots miren cap a Sánchez
Malgrat que aquesta vegada no és candidat a la investidura, Sánchez es va convertir en el protagonista accidental de la segona sessió, fins al punt que alguns dels seus portaveus repartien el temps en argumentar el no a Rajoy mentre es dirigien a la bancada del PSOE per recordar-li que no n'hi ha prou amb mantenir-se ferm en el rebuig a la candidatura del popular, sinó que està a les seves mans evitar que tingui alguna possibilitat de quedar-se a La Moncloa i ser ell mateix el que el rellevi en el càrrec. Iglesias i Homs, passant per Tardà i altres formacions de l'esquerra van voler fer palès a la cambra que sí que hi ha alternativa a un nou executiu conservador avalat per C's. Això sí, a banda d'exigir-li polítiques econòmiques i socials radicalment contràries a les de Rajoy, les formacions catalanes van aprofitar per recordar a Sánchez que una de les premisses principals és la celebració del referèndum.
