Per la república progressista
La Convenció 14D busca fórmules per cohesionar el sobiranisme d’esquerres
Desenes d’entitats es reuneixen per debatre les llibertats republicanes, els drets universals i, sobretot, com teixir estratègies conjuntes
El Fòrum Republicà del Sobiranisme Progressista, resumit a les xarxes sota l’epígraf Convenció14D, va aplegar ahir més de 360 inscrits al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra per compartir reflexions de participants d’àmbits diversos, i fins i tot divergents, i per oferir sortides al conflicte polític des d’una òptica de defensa dels drets i els interessos de les classes populars i de les millores socials.
La trobada, en què van participar i donar suport d’una trentena d’organitzacions i entitats tan dispars com Poble Lliure, Acció per la República, Avancem, ERC, EUiA, la Fundació Irla, la Intersindical-CSC, La Crida, Pirates o Som Alternativa, entre d’altres, es va dividir en tres blocs temàtics dedicats, respectivament, a les llibertats republicanes, els drets universals i l’estratègia unitària republicana.
Joan Josep Nuet, diputat al Parlament espanyol per ERC-Sobiranistes, va lligar la iniciativa, germinada el juliol passat, a la complexitat del moment polític i a la necessitat d’un espai “allunyat del calendari electoral”, de “l’ofec i les pressions partidistes”. Nuet va reivindicar aquest fòrum “transversal i obert”, que tindrà continuïtat en el temps i l’espai, ja que les conclusions i el manifest aprovats es presentaran arreu del territori. La idea dels organitzadors és continuar celebrant debats al voltant del que consideren “una pulsió majoritària al país” i tenint en compte que el moment polític “reclama unitat”. Nuet també va explicar que des del manifest fins a les conclusions es faran arribar als partits amb l’objectiu d’acabar influint en les decisions polítiques de les formacions i dels governs. “També volem anar a Madrid”, va anunciar el portaveu de la convenció. A la capital espanyola es vol fer valdre la transversalitat del debat apel·lant als “republicans progressistes de la resta de l’Estat” que poden acompanyar les reivindicacions basades en les idees força de l’autodeterminació, l’amnistia i la república catalana,
Entre les diferents intervencions hi va haver, per exemple, les de Jordina Freixanet, tinenta d’alcalde a la Paeria, que va defensar el fòrum com una sortida a l’immobilisme del “contracte social del 78”, que deixa “com a única opció” votar cada quatre anys i “la població com a subjecte passiu”, o la de Laia Arnau, de Poble Lliure, que va instar a recuperar “l’esperit unitari” dels dies 1 i 3 d’octubre. En l’espai destinat a les estratègies conjuntes, a més de les aportacions d’Elisenda Pérez i de Nora Sánchez, es van exposar posicions ben diferents. Així, mentre Albert Botran (CUP) va apuntar les nacions sense estat com la “baula feble” d’un règim que cal confrontar amb eines més enllà de la presència a les institucions i madurant els arguments polítics i dotant-los de contingut social i econòmic, des d’ERC, Joan Tardà, entre altres idees, veia necessari superar la “ruptura emocional amb el PSC” i recuperar-lo com a “part del catalanisme polític”.
