L’Audiencia Nacional acorda la llibertat de 3 membres dels CDR
Imposa una fiança de 5.000 euros a Duch, Buïgas i Garzón, i té pendent de resoldre el cas de Codina
L’Audiencia Nacional va acordar ahir deixar en llibertat provisional tres dels set ciutadans vinculats als CDR i detinguts i empresonats des del 23 de setembre passat, acusats de formar part d’una organització terrorista per assolir la República catalana. Són Xavier Duch, veí de Sabadell; Eduard Garzón, de Cerdanyola del Vallès, i Txevi Buïgas, de Folgueroles, els quals van sortir del penal de Soto del Real,a Madrid, ahir a tres quarts de nou del vespre.
El cas d’Alexis Codina, de Mollet del Vallès, està pendent de resoldre’s, segons el tribunal. La sala penal de l’Audiencia Nacional, formada pels magistrats Fernando Andreu, Ricardo de Prada i María Fernanda García, en tres resolucions, sostenen que el jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiencia Nacional ha complert de manera “sobrada i escrupolosament” el dret de tutela judicial efectiva vers els investigats, als quals tampoc reconeix cap vulneració de drets, com han denunciat els seus advocats, de l’organització Alerta Solidària.
El fiscal va demanar que el tribunal acordés la seva llibertat provisional sota una fiança de 9.000 euros en sostenir en tots tres “ la falta de participació en la fabricació de material i tinença d’explosius”. L’associació catalana de víctimes d’organitzacions terroristes (Acvot) en volia el manteniment a la presó. Els tres magistrats de la sala penal van acordar la llibertat dels tres empresonats, com proposava el fiscal, tot i que va rebaixar la fiança a 5.000 euros, a més de posar-los altres mesures cautelars, com ara la retirada del passaport, no poder sortir de l’Estat, presentar-se cada dilluns al jutjat més proper al domicili, un telèfon de contacte i un domicili per a notificacions.
En les resolucions, la sala penal indica que sí que hi ha indicis de la implicació de Duch, Buïgas i Garzón en el grup denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT) per fer accions, segons les converses enregistrades i el material trobat als domicilis. Hi afegeix, però, que com fixa la jurisprudència del Tribunal Constitucional, la presó provisional “no ha de ser per exemplaritat, escarni o per garantir la tranquil·litat social”, sinó per garantir la seva presència en el procés, per evitar l’ocultació de proves i la no reiteració delictiva. L’arrelament social, familiar i econòmic dels tres veïns, amb documentació aportada per les defenses, a més de la malaltia de Garzón, és suficient, per al tribunal, per imposar-los una mesura menys onerosa mentre continua la investigació.
