Política

Khamenei surt en defensa dels líders militars

El líder suprem iranià mira de redirigir contra els EUA la ràbia dels ciutadans a la Guàrdia Revolucionària per haver abatut un avió comercial

Acusa França, el Regne Unit i Alemanya de ser “lacais” de Washington

El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, va sortir ahir en defensa de la Guàrdia Revolucionària, el cos d’elit de l’estament militar, en un sermó excepcional amb el qual va mirar d’apaivagar els ànims dels ciutadans, que aquests dies s’han manifestat al carrer contra els líders militars, després que aquests haguessin reconegut que havien abatut, per error, un avió comercial.

El règim iranià vol recuperar la unitat contra l’enemic nord-americà que es va veure durant les multitudinàries mobilitzacions de protesta per l’assassinat del líder militar iranià, Qasem Soleimani, a mans dels EUA, que ara, arran de l’incident de l’avió, s’han girat contra els responsables de la República Islàmica i, especialment, contra la Guàrdia Revolucionària.

Davant desenes de milers de persones, aplegades per escoltar el sermó del líder durant la important pregària musulmana a Teheran, Khamenei va admetre que les dues darreres setmanes han estat “agitades” i marcades per “esdeveniments amargs i dolços”. “La resistència ha de continuar fins que la regió estigui completament lliure de la tirania de l’enemic”, va remarcar l’aiatol·là, que va fer una crida a la unitat dels països islàmics contra els Estats Units pels seus intents de “crear discòrdies” i “controlar la regió i les seves riqueses”.

L’objectiu de l’Iran, tal com van expressar els seus responsables just després de la mort de Soleimani, és la sortida de les tropes nord-americanes del Pròxim Orient, un propòsit que el règim confia que té el suport majoritari de la població. “El poble iranià dona suport a la resistència i rebutja rendir-se”, va dir Khamenei.

Aquesta era la idea que hi havia al darrere de l’atac amb míssils que va llançar l’exèrcit iranià contra una base militar de l’Iraq amb presència de soldats nord-americans com a represàlia a l’assassinat de Soleimani.

Aquest atac, al qual Washington va decidir respondre amb sancions, però no amb accions militars, va ser –segons va dir Khamenei– “un cop dur contra els EUA” que va trencar “el seu prestigi i la seva arrogància”.

Davant aquestes paraules, la multitud, que va ocupar tot el recinte exterior d’un gran complex religiós malgrat el fred i la neu, va corejar els tradicionals lemes de “Mort als EUA” i “Khamenei, líder”. A l’interior de la mesquita, guarnida amb fotografies de Soleimani, van seguir el sermó tots els alts càrrecs polítics i militars del país, entre els quals, el president, Hassan Rohani, i el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami.

Khamenei també va aprofitar per carregar contra països europeus com França, el Regne Unit i Alemanya, que han recorregut al mecanisme d’arranjament de diferències de l’acord nuclear amb l’Iran, que l’incompleix després que els Estats Units se’n retiressin i li imposessin sancions. Els països europeus també es plantegen mesures de càstig contra Teheran.

“Aquests governs inferiors esperen posar de genolls la nació de l’Iran”, però els Estats Units han estat “incapaços d’humiliar el poble iranià”, va dir el líder suprem, que va qualificar aquests tres països de “lacais i eines al servei dels EUA” “No podem confiar en ells”, hi va afegir Khamenei, que va demanar arribar a qualsevol negociació amb la comunitat internacional, tret dels EUA.

Teheran va anunciar el 5 de gener que deixava de complir, en la pràctica, amb les limitacions imposades al seu programa atòmic, inclosos els nivells d’enriquiment d’urani, després que els signants de l’acord europeus no haguessin estat capaços d’oferir-li una alternativa que contraresti les sancions nord-americanes.

El tradicional discurs antinord-americà, però, s’ha vist superat pel malestar de bona part de la societat iraniana per les circumstàncies de la catàstrofe aèria, que se suma al descontentament que ja hi havia per la delicada situació econòmica que viu el país i que els darrers mesos ha portat molta gent a manifestar-se als carrers, tot i la brutal repressió policial.

Khamenei es va referir al sinistre com un “incident dolorós” i va criticar els ciutadans del país que “segueixen instruccions de televisions nord-americanes i britàniques per intentar que els iranians s’oblidin dels dies de Déu [els homenatges a Soleimani]”.

El règim de l’Iran és implacable amb la dissidència i per evitar manifestacions multitudinàries ha dut a terme un desplegament gegantí de policies antiavalots.

Onze nord-americans ferits a l’Iraq

Almenys onze soldats nord-a mericans van resultar ferits en l’atac que l’Iran va llançar el 8 de gener contra una base militar a l’Iraq, segons ha admès el comandament central dels EUA, que desmentia, d’aquesta manera, la versió inicial, segons la qual no hi havia hagut cap víctima. “Tot i que cap membre de l’exèrcit dels EUA va morir en l’atac” “a alguns els van tractar per traumatismes derivats de l’explosió i encara estan en tractament”, va explicar el portaveu de l’exèrcit dels EUA Bill Urban en un comunicat.

En el moment de l’atac iranià, la major part dels 1.500 soldats nord-americans que hi ha en aquella base estaven amagats en búnquers, després que els seus superiors haguessin alertat de possibles represàlies per l’assassinat de Qasem Soleimani a l’Iraq, a mans dels Estats Units. En la primera versió dels fets, l’exèrcit nord-americà va assegurar que l’atac havia causat destrosses, però cap víctima. En el mateix sentit es va pronunciar el president dels Estats Units, Donald Trump, en una piulada a Twitter.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez rebla el clau afegint-hi Cs amb ERC i el PNB a bord

madrid

L’Organització Mundial contra la Tortura critica la sentència dels Jordis

Barcelona

El govern demanarà que Lleida passi dilluns a la fase 2

BARCELONA

El govern es posarà a l’estiu a preparar els comptes del 2021

barcelona

El Regne Unit, obert a negociar amb l’Estat

Redacció
GENÍS ROCA
CO-COORDINADOR DEL GRUP DE TREBALL CATALUNYA 2022

“El pla haurà de ser assumible per al govern que vingui”

barcelona

Pla disruptiu per al nou país

BARCELONA

Trump amenaça amb l’exèrcit per aturar les protestes

Washington
Reclamen diners als grups municipals de Figueres

Reclamen diners als grups municipals de Figueres

FIGUERES