Johnson rebutja seguir les regles de comerç dels seus exsocis de Brussel·les
El primer ministre britànic demana un acord de lliure comerç amb la UE com el del Canadà
No descarta assolir acords sectorials sense tractat comercial
El primer ministre britànic, Boris Johnson, va presentar ahir el seu pla de negociació amb la Unió Europea (UE), va dibuixar les línies vermelles i es va mostrar molt contundent. Va afirmar que el seu objectiu és aconseguir un acord de lliure comerç com el del Canadà, “que obri mercats i que eviti tot el reguitzell de regulacions europees”, en què puguin comerciar lliurement sense impostos i sense quotes.
També va advertir que no permetrà que la UE els imposi condicions, i que de cap manera el Regne Unit s’alinearà amb normes comunitàries ni acceptarà la seva jurisprudència. I va deixar clar que les aigües britàniques seran, per damunt de tot, per als pescadors britànics. Ara són compartides amb els països veïns, principalment França.
“No hi ha necessitat d’un acord de lliure comerç que impliqui l’acceptació de les normes de la UE sobre polítiques de competència, subsidis, protecció social, medi ambient o res similar, així com la UE tampoc no hauria d’estar obligada a acceptar les normes del Regne Unit”, va dir.
L’alternativa que planteja Johnson és el “model australià”, una referència que sorprèn Brussel·les ja que la UE només manté amb Austràlia acords sectorials i tota la resta és regulat per l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Johnson va dir que no tindria inconvenient a quedar sota l’empara de l’OMC a partir de l’1 de gener del 2021 si aleshores no han assolit un acord.
Recupera, per tant, el fantasma del Brexit abrupte. El mes passat Johnson ja va descartar, per llei, poder demanar cap pròrroga a la UE per allargar les negociacions. La seva prioritat en aquesta legislatura és invertir en les zones industrials i laboristes del nord d’Anglaterra, que han estat oblidades durant les últimes dècades i que van votar a favor del Brexit i li van donar el vot.
Alguns experts financers avisen que deixar la UE sense un tractat extens podria tenir un cost molt alt per a les empreses i traduir-se en una pèrdua de llocs de treball. “Quan sento totes aquestes profecies de la fatalitat que ja he sentit abans [eren els arguments dels europeistes], no me les crec”, va dir. A més, va recordar que també estan negociant amb els EUA, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda i esperen tancar-hi acords.
Llei antiterrorista més dura
El govern britànic aprovarà durant els pròxims dies lleis d’emergència per eliminar la possibilitat que els condemnats per terrorisme siguin alliberats abans d’hora de manera automàtica sense l’aprovació de la junta que avalua les llibertats condicionals. Ho farà després que se sabés que el terrorista de Streatham de diumenge va complir només la meitat de la condemna abans de perpetrar l’apunyalament massiu.
