Xenofòbia a ritme viral
El primer brot de la Covid-19 va generar inicialment racisme contra la comunitat asiàtica arreu, però amb l’expansió planetària ara afecta els occidentals
Els discursos feixistes alimenten el racisme i la por ignorant sobre el contagi
La primera víctima a molts llocs del món de l’estigmatització xenòfoba va ser la comunitat asiàtica. El virus havia sorgit a la regió de Hubei, sí, però l’OMS es va afanyar a posar-li nom –Covid-19– tot remarcant que ni aquest ni cap altre virus tenen nacionalitat. Ara l’assenyalament xenòfob els toca als ciutadans occidentals. Especialment als dels dos estats més afectats del continent europeu, Itàlia i Espanya. Una reacció que els experts atribueixen a una ignorància i una por ben antigues, que amplifica el populisme.
L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (Acnudh) assegura que des de l’inici de la crisi s’han produït atacs contra els asiàtics: des d’insults i negació de serveis a actes brutals de violència. A les xarxes socials proliferen acudits sobre els costums gastronòmics xinesos i teories de la conspiració referents a l’origen del coronavirus. En sols quatre mesos, el virus ha arribat a pràcticament tots els indrets del planeta excepte l’Antàrtida. L’efecte globalitzador de la pandèmia està canviant les dinàmiques tradicionals del racisme, segons la coordinadora de la Càtedra de Racismes i Migracions Contemporànies de la Universitat de Xile, María Emilia Tijoux. Ara mateix el focus és a Occident i estan sent discriminats “els privilegiats homes blancs”.
Assetjament d’espanyols
A l’Índia, per exemple, l’ambaixada espanyola va denunciar recentment “l’assetjament sistemàtic a l’estranger”, alhora que es mostrava preocupada per un grup de turistes espanyols que s’havien quedat atrapats a Goa: “Se’ls està negant la compra de menjar en locals”, va dir el cònsol a Bombai, Jorge de Lucas y Cadenas. La xenofòbia, indica la sociòloga xilena, s’anirà movent com un bumerang, en funció de l’expansió de la pandèmia. A la Xina, amb el virus sota control, s’estan donant casos d’atacs a europeus per por a un rebrot. També hi ha episodis xenòfobs a Llatinoamèrica. El madrileny Martín Henríquez explica que la constructora espanyola per a la qual treballa ha tingut problemes amb els veïns propers a la carretera que obren al centre de Colòmbia perquè volien bloquejar les obres amb el pretext que “els espanyols ens contaminaran”. El jove reconeix: “Quan surto al carrer per anar a comprar, porto sempre el passaport a sobre per demostrar que fa mesos que no viatjo a Europa, perquè encara que tinc cèdula em fa por que les autoritats m’aturin pel meu accent espanyol i creguin que acabo d’estar a Espanya.”
Tijoux assegura que el racisme el fa córrer la ignorància “i l’amplifica el feixisme”. Explica que sorgeix de la necessitat de l’ésser humà d’identificar l’enemic responsable del seu mal: “És una plaga tan antiga com ell, que no hem aconseguit desallotjar dels nostres cossos.” Ara bé, hi ha humans amb més capacitat d’incidència social que d’altres: “Els líders socials, polítics i religiosos no només s’han d’abstenir de fer comentaris xenòfobs, sinó que han d’aprofitar per denunciar qualsevol comportament discriminatori”, remarca Marta Hurtado, portaveu de l’Acnudh. Durant setmanes i abans que la pandèmia causés milers de morts als Estats Units, el president Trump va estar entre els que va alimentar el racisme anomenant-lo “virus xinès”.
