El Suprem demana el suplicatori al Congrés contra Laura Borràs
L’instructor de la causa li atribueix suposats delictes per contactes fraccionats quan era directora de la ILC
La Sala II del Tribunal Suprem ha acordat aquest divendres la petició del suplicatori al Congrés dels Diputats per continuar el procediment penal contra la portaveu de JxCat, Laura Borràs, a qui el desembre passat va obrir una causa per presumptes delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació de cabals públics i falsedat documental en l’etapa de Borràs com a director de l’Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
En concret, s’investiga l’adjudicació presumptament irregular a Isaíes Herrero de 18 contractes per valor de 259.863 euros , quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
El president de la Sala Penal, Manuel Marchena, ha remès un ofici al president del Suprem, Carlos Lesmes, perquè traslladi la petició a la presidenta del Congrés dels Diputats, segons informa l’alt tribunal.
El magistrat instructor del cas va citar el passat 14 de febrer Laura Borràs per prestar declaració voluntària com a investigada per suposats delictes de prevaricació, frau a l’Administració, malversació i falsedat documental, si bé la diputada va rebutjar acudir-hi.
El passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCAT acusa d’iniciar una investigació judicial “prospectiva” amb motivacions polítiques.
Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona “podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental”.
Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa –també encausat-, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat.
El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat “de comú acord” per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.
