La intervenció roman, avisen JxCat, ERC i CUP
Denuncien que la repressió s’ha quedat i ha creat un precedent per a la recentralització
Tot i que es va aixecar el 2 de juny del 2018, el 155 va comportar efectes, tangibles i intangibles, encara vigents avui, segons les conclusions parlamentàries dels grups independentistes. “Després de l’aixecament formal del 155 ha arribat un fals relat de normalització en la vida política i social, però la repressió, la persecució judicial i les ingerències en la sobirania del Parlament continuen”, assevera JxCat, com ho demostra el judici al president Torra o la censura prèvia que el TC manté sobre els debats parlamentaris, ja que hi ha prohibit parlar de monarquia o d’autodeterminació. ERC lamenta que “el precedent creat també ha impactat en la gestió de l’estat d’alarma” actual arran de la Covid-19, ja que s’han centralitzat competències sense cap mania, amb mecanismes i una concentració jeràrquica “més propis” d’un estat unitari com el de l’època d’Aznar. En aquest sentit, la CUP, que recomana un “capteniment de no col·laboració i desobediència“, proposa la creació d’una comissió d’estudi sobre la recentralització, les restriccions de l’autogovern i les estratègies per exercir efectivament el dret a l’autodeterminació.
JxCat també desafia la prohibició del TC en reivindicar “la vigència del mandat de l’1-O”, i considera que l’Estat “està obligat pel dret internacional a reconèixer el dret d’autodeterminació”, i denuncia que les reclamacions i fórmules que no para de fer el sobiranisme “han estat sempre rebutjades i menystingudes”. Per la seva banda, ERC exigeix una llei d’amnistia i una solució al conflicte polític “basada en el consentiment i no en la coacció jurídica”. Per això demana que s’abordi una “reforma profunda de l’estament judicial” espanyol, i reclama, a més, que departaments com el d’Interior, que encara no “ha revertit l’impacte del 155” del tot en els Mossos, “retornin al model d’ordre públic previ”. Els republicans exigeixen igualment que “es deixi sense efecte” ja la “intervenció arbitrària” que des del 2015 els governs espanyols mantenen sobre les finances catalanes.
També efectes col·laterals en la crisi actual
Els escrits d’ERC i JxCat denuncien també la “frenada en sec” que el 155 va suposar sobre projectes de salut pública que la pandèmia avui demostra més necessaris que mai, com ara un pla de millora i sostenibilitat de les residències de gent gran que hi revertia retallades i implantava concerts socials el 2018. A més, es va aturar la universalització de la sanitat i el pla integral d’urgències, i van decaure les tramitacions per crear l’Agència de Salut Pública i l’Agència Catalana de Medicaments.
