El Suprem arxiva la causa penal contra Puigdemont per la gestió d’Aigües de Girona quan era alcalde

El Tribunal Suprem ha arxivat la causa penal contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per la gestió d’Aigües de Girona quan era alcalde del municipi entre el 2013 i el 2014. L’alt tribunal no veu delicte en l’aprovació d’una transferència de fons del cànon municipal de l’aigua al pagament de part d’una col·lecció d’art per a l’ajuntament. Els magistrats conclouen que l’operació va ser una infracció administrativa, a valorar per la jurisdicció corresponent, però no una infracció penal. El Suprem va rebre el març del 2020 una exposició raonada del jutjat d’instrucció número 2 de Girona que considerava que hi havia indicis dels delictes de prevaricació, frau a l’administració i falsedat documental per part de Puigdemont.

S’acusava Puigdemont d’haver signat la compravenda d’una col·lecció d’art per a l’Ajuntament, alhora que va decantar amb el seu vot de qualitat el suport del ple municipal per pagar la primera part del preu, un milió d’euros, a través d’una transferència de fons obtinguts pels contractes de concessió de la gestió del cànon de l’aigua.

El Suprem, com també opinava la fiscalia, ha decidit arxivar la causa penal tot i que es realitzés una transferència de fons no permesa per la llei. En tot cas, considera que això és constitutiu d’un il·lícit administratiu, però no penal. En la seva resolució, l’alt tribunal recorda la jurisprudència que diferencia entre una il·legalitat administrativa i un delicte de prevaricació, que descarta en aquest cas.

“Resultant certa la il·legalitat administrativa, per haver-se utilitzat el cànon de l’aigua sense respectar els seus límits finalístics i pressupostaris, no pot entendre’s que la resolució dictada ho hagi estat per òrgan incompetent, ni que s’hagi prescindit de les normes essencials del procediment, ni que sigui conseqüència de la comissió d’una infracció penal”, conclou.

A més, afegeix que Puigdemont no pretenia “substituir la legalitat pel caprici, sinó més aviat estirar il·lícitament l’autonomia local”. Els magistrats sí que consideren que l’il·lícit administratiu és “inqüestionable i nítid”.

La resolució també descarta el delicte de frau, perquè no s’aprecia “l’existència d’un artifici per defraudar l’Ajuntament de Girona”. Recorda que no s’ha qüestionat que el valor de la col·lecció d’art era superior al preu abonat pel consistori, que es tracta d’un conjunt d’obres d’interès per al municipi i que el canvi de les partides pressupostàries va ser aprovat pel ple de l’Ajuntament amb coneixement del seu origen i el seu destí.

Així mateix, tampoc hi veu falsedat per haver signat un decret d’alcaldia el 22 de maig del 2013 aprovant contractar l’estudi valoratiu de la col·lecció, quan l’informe de taxació va ser signat el 17 d’abril. Aquest delicte, recorda el Suprem, requereix d’una autoritat o funcionari que falti a la veritat en la narració dels fets en un document. En aquest cas, no es tracta d’un document “simulat ni fals en la seva integritat, sinó que responia a una operació real”, diuen els magistrats.