Política

Johnson s’aferra al ‘Brexit’

El primer ministre segueix mantenint que el Regne Unit té un futur brillant fora de la UE amb o sense acord

La dimissió de Cummings i l’elecció de Biden als EUA fan pensar que podria fer concessions

Tot i viure el pitjor moment de popularitat des que va arribar al poder, el juliol del 2019, Boris Johnson es continua mantenint ferm amb la seva posició de no cedir davant la Unió Europea (UE) i manté l’amenaça de marxar sense acord si no els convé el que els ofereixen. Johnson està convençut que els negociadors europeus cediran a última hora.

“S’han fet molts progressos els últims dies, però encara hi ha molta feina per fer i queda molt poc temps. Necessitem veure més realisme per part de la UE sobre el que significa per al Regne Unit ser un estat independent”, va dir la font del govern al diari The Guardian sobre l’última ronda de negociacions. No hi ha declaracions oficials.

Ara mateix, hi ha tres punts que estan encallant les converses: el nivell d’accés a les aigües britàniques per part dels pescadors europeus –els britànics exigeixen el control absolut de les seves aigües–, la manera de mantenir regles de competència justa a l’hora de fer negocis i la forma com es resoldran futures disputes entre el Regne Unit i la UE.

De portes endins, Johnson segueix dient que el futur del Regne Unit serà brillant fora de la UE, amb acord o sense. I que no li fa por el Brexit dur. Però les últimes dues setmanes s’han produït dos canvis importants al Regne Unit que, a ben segur, afectaran les negociacions, en el sentit que les poden suavitzar.

El primer és l’arribada a la Casa Blanca del republicà Joe Biden. Biden s’ha definit com a irlandès i s’ha posicionat del costat de la República d’Irlanda pel que fa a la frontera nord-irlandesa. Ha dit que no signarà cap acord comercial amb Johnson si el Brexit obliga a posar una frontera entre el nord i el sud de l’illa.

Johnson va concedir, al novembre, traslladar la frontera al mar que separa el territori britànic d’Irlanda del Nord de l’illa de la Gran Bretanya com a salvaguarda si no hi havia un acord. Al setembre, se’n va desdir (amb l’aprovació de la llei del mercat intern al parlament de Westminster) i la UE va denunciar el Regne Unit en els tribunals per incompliment d’un acord internacional. Donald Trump era amic i aliat de Johnson, contrari a la UE i havia promès a Johnson un bon acord comercial. Amb Biden, les condicions han canviat.

El segon canvi és la dimissió del seu assessor principal, Dominic Cummings, ideòleg del Brexit, i del cap de comunicació, Lee Cain. Representaven el nucli dur del Brexit, del “Vote leave”. La seva dimissió s’interpreta com que, ara, hi pot haver un marge de relaxació de la posició respecte del Brexit. El cap negociador britànic, David Frost, que pertany al nucli dur del Brexit, es va afanyar a dir que la dimissió de Cummings no altera la seva posició. Ja es veurà.

Hi ha també un altre factor que serà clau aquestes sis setmanes que queden abans que acabi el període de transició, el 31 de desembre: la crisi econòmica que viu el Regne Unit per la pandèmia. Es preveu que, d’aquí a finals d’aquest any fiscal, a l’abril, el deute del Regne Unit arribi als 450.000 milions d’euros. Una sortida dràstica, sense acord, sotmetent-se només a la regulació de l’Organització Mundial del Comerç, faria encara més mal a l’economia britànica.

D’altra banda, s’ha publicat una enquesta que el centre d’estudis Enquesta Social Europea fa cada dos anys i que ha mostrat un important increment de l’europeisme al Regne Unit. Ja és del 56,6% (era del 49,9% en l’últim estudi, publicat el 2018). El suport al Brexit és de només el 34,9% i hi ha un 8,3% que no té cap intenció de votar. Aquest estudi reflecteix el sentiment que hi ha, però, ara mateix, al Regne Unit no es qüestiona el Brexit. Ni tan sols l’oposició laborista, liderada per l’europeista Keir Starmer, el qüestiona.

A més, Johnson té un compromís amb els electors que el van votar el passat mes de desembre perquè implementés el Brexit, inclosos els laboristes de classe treballadora del nord-est d’Anglaterra. El moviment europeista potser tornarà a ser fort un cop el Regne Unit surti de la UE. No es qüestiona el Brexit, però Johnson sí que està més pressionat per signar un acord.

LES XIFRES

56,6
per cent
de suport hi ha al Regne Unit per continuar formant part de la Unió Europea.
34,9
per cent
és el suport al ‘Brexit’, molt lluny del 52% que va votar marxar, el 2016.

Amenaça a la unió

Des que es va començar a parlar del Brexit, es va avisar que comportaria un perill per a la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit. Nicola Sturgeon va entendre des del començament que el Brexit era una forma de nacionalisme anglès. La decisió del Brexit va provocar la reacció dels nacionalismes. Des de l’arribada de Johnson, s’ha disparat. L’independentisme a Escòcia ja és del 58% i els nacionalistes de l’SNP convertiran les eleccions del maig en plebiscitàries per convocar un nou referèndum, i són els grans favorits. Al País de Gal·les, el suport per la independència ja és del 33%, un percentatge baix, però molt significatiu si tenim en compte que abans del referèndum del Brexit era del 14%. I a Irlanda del Nord, els republicans del Sinn Féin ja estan demanant un referèndum de reunificació de l’illa. La posició dura de Johnson respecte del Brexit i dels diversos governs nacionals només fa que avivar els nacionalismes al país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Gairebé la meitat dels escons del Parlament els ocuparan dones

Barcelona

Sánchez s’ennuega amb el fons d’11.000 milions

madrid

La pandèmia de la desigualtat

barcelona

El català busca al Congrés el tracte donat al castellà

madrid

El procediment contra Puigdemont s’endinsa en un laberint jurídic

barcelona

L’oposició facilita part de les inversions del govern gironí

Girona

La Casa Blanca engega un Consell de política de gènere

Washington

Si ERC i Junts pacten el PSC aspira a vicepresidir la mesa

barcelona
ESTAT ESPANYOL

La cúpula del PP cobrava sobresous il·legals des del 1996, diu Bárcenas