Política

Armènia demana la intervenció russa en un nou xoc amb l’Azerbaidjan

Denuncia la mort d’un soldat i la captura de dotze més en una incursió àzeri en el seu territori

Moscou fa de mediador i obté el cessament d’hostilitats

Armènia va demanar ahir a Moscou que l’ajudi a defensar la seva “integritat territorial” després de denunciar una incursió de forces azerbaidjaneses que hauria provocat la mort d’un dels seus soldats i la captura d’una dotzena més a la frontera comuna.

El govern d’Erevan va confirmar les pèrdues humanes –podria tractar-se d’una quinzena de persones, segons el diputat Eduard Agadzhanian– i de posicions, en uns enfrontaments que fan témer la represa de la guerra que va enfrontar aquests dos països rivals del Caucas l’any passat.

El Ministeri de Defensa armeni va informar que dotze membres de les forces armades, “set militars professionals i cinc reclutes”, van ser fets presoners i va acusar els azerbaidjanesos d’utilitzar artilleria pesant.

Per la seva banda, l’Azerbaidjan informava ahir que soldats armenis havien abandonat les seves posicions a la frontera comuna “presos de pànic”, després que els militars àzeris haguessin repel·lit el seu contraatac. Bakú va atribuir l’inici dels xocs a una operació de les tropes armènies per apoderar-se de dos alts a la frontera i obtenir així un avantatge militar. “L’ofensiva dels armenis amb l’objectiu de dur a terme una provocació a gran escala ha fracassat”, va indicar el Ministeri de Defensa àzeri. Al vespre, els dos països van cessar les hostilitats a la frontera després de la mediació del ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú. “En aquests moments, els enfrontaments a les muntanyes de Kilisali han cessat. La situació s’ha normalitzat i està sota control”, va assegurar Moscou.

Crida de la UE i l’ONU

Hores abans, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va instar les dues parts a una “desescalada urgent” i a un “alto el foc total” després d’haver-se entrevistat amb el primer ministre armeni, Nikol Paixinian, i el president azerbaidjanès, Ilham Alíev. També l’ONU va reclamar contenció i recórrer al diàleg.

Els primers xocs van tenir lloc ja diumenge passat, quan armenis i azerbaidjanesos es van acusar mútuament d’haver disparat trets a la frontera, malgrat l’acord d’alto el foc signat i del desplegament de soldats per al manteniment de la pau russos després dels enfrontaments armats del 2020. Aquella guerra, que va tenir lloc el novembre de l’any passat, va provocar més de 6.500 morts al disputat enclavament de Nagorno Karabakh, objecte d’un primer conflicte sagnant durant la dècada dels noranta.

LA DATA

10.11.20
L’Azerbaidjan
guanya, amb l’ajuda de Turquia, l’última guerra amb Armènia pel control de Nagorno Karabakh.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
DINAMARCA

El mòbil polític no és la hipòtesi prioritària en l’atac a la primera ministra danesa

BARCELONA

Israel rescata quatre ostatges vius enmig de nous atacs que causen més de 200 morts a Gaza

BARCELONA
UNIÓ EUROPEA

Condemna unànime a l’atac a la líder danesa, que pateix danys cervicals lleus

BARCELONA
UNIÓ EUROPEA

Itàlia, Letònia, Eslovàquia i Malta ja voten a les europees

BARCELONA

“Queda constituït el Parlament de Catalunya”

Banyoles
David Madí i Cendrós
Empresari i autor del llibre “Merèixer la victòria”

“El nostre esforç és resistir, però resistir és el contrari de guanyar”

Barcelona
eleccions europees del 9-J

L’amnistia i el Parlament, al centre de la campanya

barcelona
Israel defensa la moralitat del seu exèrcit

Israel defensa la moralitat del seu exèrcit

Guerra a Europa

Macron anuncia l’enviament d’instructors francesos a Ucraïna

Barcelona