Un recer des d’on continuar fent activisme

Jordi Cuixart se’n va, tot i que no del tot. És irrefutable que la seva renúncia a la presidència d’Òmnium és un pas enrere evident i explícit de la primera línia de la trinxera, però de política en continuarà fent, tot i que des d’una altra àgora i, sobretot, d’una manera diferent. Malgrat que ahir tot era rum-rum i disquisicions sobre el seu aterratge en un partit, Cuixart diu que l’únic que té al cap ara mateix és continuar exercint la seva militància independentista des de la societat civil organitzada. I la plataforma concreta per fer-ho és l’Escola Guillem Agulló, una iniciativa d’Òmnium que es va presentar l’octubre de l’any passat i que pretén ser un centre de formació, però sobretot de reflexió, sobre l’activisme polític. Abans, però, la prioritat és tancar un relleu assossegat al capdavant d’Òmnium i, per tant, evitar una sobreexposició a curt termini que acabi entelant la de Xavier Antich. I, després, ja hi haurà temps per situar-se en el seu nou paper.

Partint de la premissa que no és un centre lectiu corrent, ja que per començar ni té un calendari d’activitats regular ni un espai físic de referència, l’Escola Guillem Agulló vol ser un gran laboratori d’idees que serveixi a l’independentisme, i a altres moviments organitzats, com a punt de nexe per bastir estratègies coordinades. Si la unitat, ara mateix, es fa esquiva de segellar als despatxos, el propòsit seria mirar de construir-la des de la base. A partir d’aquest plantejament, al voltant d’aquests projectes s’han anat agrupant figures d’un cert nom en el sobiranisme i que, en els últims temps, han estat molt properes a Cuixart, com ara l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, la periodista Mònica Terribas o Marcel Mauri, tots ells coordinadors, entre d’altres, d’alguns àmbits temàtics de l’escola. La primera sessió formativa la van fer el 20-N de l’any passat i la següent no té data. Un dia que, per a Cuixart, serà com una estrena.