Crítiques de les entitats
Matisos notables en la posició de l’ANC i Òmnium
Les grans entitats civils van criticar ahir la proposta de reforma de la llei de política lingüística, si bé amb marcats matisos. Òmnium subratlla que el consens educatiu de país “és fonamental i no pot forjar-se només en l’àmbit dels partits”, i per això demana que qualsevol acord “es consensuï en el marc del Pacte Nacional per la Llengua”. Per l’entitat, la prioritat és “protegir i garantir” el model actual que té el català com a llengua vertebradora, però alhora admet que cada escola “ha d’estar oberta a conèixer i reconèixer” totes les llengües i cultures d’acord amb el seu entorn. L’ANC, molt més contundent, creu que la proposta “no és més que l’aplicació” de les sentències i introdueix “el castellà com a llengua vehicular”. A més, lamenta que els governs catalans “han evitat reconèixer el conflicte” en els últims anys, un fet que du ara a aquesta “proposta legislativa in extremis”. Segons ella, l’executiu ha de liderar la defensa i no la modificació de la llei vigent, que converteix “en llei catalana el que ara és imposició espanyola”, i veu com a única opció la “confrontació amb l’Estat”. Per això es coordinarà amb sindicats i entitats defensores de la llengua per plantejar mobilitzacions. També el Consell per la República va avisar que tota cessió que introdueixi el castellà com a llengua vehicular durà al retrocés de l’ús social del català, i que l’única assegurança és donar cobertura a la seva vehicularitat única.
L’exconsellera sosté que es manté intacta la immersió
L’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, és una de les artífexs de l’acord a quatre bandes, cuinat arran de la participació a final de gener en unes jornades del PSC sobre la llengua. Rigau, que ahir va declinar parlar per a aquest diari, sí que ho va fer per a altres mitjans per defensar que el text presentat manté la immersió lingüística “de manera total”. A la SER, així, va lamentar que una piulada “hagi desestabilitzat” Junts, que vuit hores després de firmar el pacte el congelava argumentant que genera “rebuig” entre entitats i comunitat educativa. Rigau va recordar que totes les lleis tenen un període per presentar esmenes i en aquest procés Junts pot presentar propostes per millorar l’acord. Segons ella, en tot cas, si el Parlament no desenvolupa les lleis actuals ho acabaran fent els tribunals. “Hem de decidir qui mana a Catalunya”, cloïa. L’exconsellera, que es va mostrar dolguda amb les crítiques de l’expresident Quim Torra, valora que l’acord recupera el consens en la política lingüística. “Els que aposten per demanar l’exclusivitat del català no saben en quin país vivim ni quina legislació tenim”, hi afegia. En aquest sentit, a RAC1 resumia que, “si no s’activa la Generalitat, s’activa el TSJC”, i defensava que “impartir assignatures en castellà no desvirtua el model d’escola catalana” perquè si es fan coses en anglès “també se’n pot fer alguna en castellà”.
