Política

turquia

Turquia exigeix extradicions i que finalitzi el suport de Suècia i Finlàndia als kurds per permetre'ls entrar a l’OTAN

També reclama que acabin les restriccions de venda d’armes

El govern turc ha exigit aquest dimecres a Suècia i Finlàndia, en una reunió a Ankara, que deixin de fer costat als grups kurds que Turquia considera terroristes, l’extradició de 40 persones i el final de les restriccions de venda d’armes, com a principals condicions per a aixecar el seu vet a l’entrada d’aquests dos països en l’OTAN.

“L’OTAN és una aliança de seguretat i els països que volen ingressar en ella han de tenir en compte les preocupacions de seguretat dels membres”, ha dit als mitjans el portaveu de la Presidència turca, Ibrahim Kalin, en acabar una reunió en la qual han participat delegacions de Suècia, encapçalada pel secretari d’Estat, Oscar Stenström; de Finlàndia, dirigida pel seu homòleg, Jukka Salovaara, i de Turquia, integrada per Kalin i el viceministre d’Exteriors, Sedat Önal.

Amb anterioritat, Turquía s’ha reunit bilateralment amb cadascuna de les altres dues delegacions, segons ha explicat Kalin, que també ha informat que havia exposat als seus interlocutors les demandes de Turquia per a retirar el vet i que les delegacions compartiran ara aquesta informació amb els seus respectius governs.

Kalin ha subratllat que el principal problema considerat per Ankara és el suport que Suècia i Finlàndia presten als moviments en l’òrbita del Partit de Treballadors de Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda de Turquia, considerada terrorista per la UE i els EUA i ha insistit que Turquia no pot acceptar que els seus membres “tinguin refugi” a Europa.

Kalin també ha insistit que Europa ha de considerar com a organització terrorista a la confraria del predicador islamista Fethullah Gülen, a la qual Ankara atribueix el fallit cop d’estat de 2016, i al grup armat ultraizquierdista DHKP-C.

Entre les peticions turques, Ankara ha demanat l’extradició de 28 persones a Suècia i de 12 persones a Finlàndia, sense obtenir resposta, encara que no ha especificat a quins moviments pertanyen.

El portaveu presidencial ha assenyalat que espera “passos concrets en un marc temporal concret” per a donar el vistiplau a l’ingrés dels dos països nòrdics, i ha dit que una vegada informats els governs de les demandes turques, les converses continuarien, però sense haver-se fixat un calendari encara.

Va agregar que Turquia espera que es compleixin totes les normes del procediment d’adhesió a l’OTAN adoptades en 1999, sense saltar-se passos ni obrir una via ràpida a Suècia i Finlàndia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Creix la tensió en les protestes contra Israel a les universitats

barcelona
Pere Aragonès
President de la Generalitat i candidat d’ERC el 12-M

“El problema no ha estat l’estratègia els últims tres anys, sinó qui la liderava”

Barcelona

Seguretat en clau de país

Girona
estats units

L’Església Metodista autoritza que hi hagi clergues homosexuals

barcelona

Vergés (Junts): “Hem vingut a gestionar tots els temes”

olot
escòcia

L’SNP supera una moció de censura al Parlament

barcelona
política

Puigdemont reprèn la campanya entrant en el cos a cos amb els socialistes

barcelona

ERC reivindica l’atur més baix dels últims 15 anys

girona
xina

Pequín controlarà per llei la informació de les xarxes socials

barcelona