Nova cimera demà per al desglaç entre els governs

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el seu homòleg espanyol, Félix Bolaños, es tornaran a reunir demà al matí, ara a Palau. Després d’una primera trobada el 22 de juny a La Moncloa que va trencar el gel després de dos mesos amb les relacions congelades arran de l’esclat del Catalangate, ara tots dos governs confien confirmar el desglaç, un fet que s’hauria de visualitzar en dos grans aspectes. Així, d’un cantó, la reunió serà “preparatòria”, segons fonts consultades, de la que “en els propers dies” han de mantenir els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez –s’espera que en surti ja una data concreta–, en què el català vol rebre més explicacions i compromisos pel cas d’espionatge massiu. D’altra banda, tal com van quedar al juny, demà s’abordaran també les “noves condicions i garanties necessàries” que el govern vol obtenir de La Moncloa per normalitzar-hi oficialment les relacions i poder reprendre la taula de diàleg, que no es reuneix des del setembre passat i que Sánchez ha dit en els últims dies que vol que se citi aquest juliol.

La qüestió no va centrar la sessió de control al matí al Parlament, si bé hi va aparèixer d’esquitllèbit. Tant Aragonès com el líder de Junts, Albert Batet, van posar així l’èxit del pacte assolit per aturar la sentència del 25% de castellà com a exemple a seguir en el diàleg amb l’Estat. “L’acord del català ens ha ensenyat que en política és possible una negociació amb garanties”, deia Batet, que aprofitava per donar suport al referèndum que Escòcia ha convocat per al 2023. Aragonès hi coincidia i també insistia després a centrar-se “en els amplis consensos” que uneixen la societat catalana, que “s’ha de poder expressar amb llibertat”. “En els propers dies tornarem a tenir ocasió de defensar l’autodeterminació i l’amnistia com a eines per resoldre el conflicte polític”, avançava ja.

El president, que va negar a la CUP que el govern estigui debilitant els serveis públics, va topar també amb el cap de l’oposició, Salvador Illa, que li va retreure que només s’ha adjudicat un 12,6% dels fons europeus assignats a Catalunya. “No es preocupi que l’execució va bé”, replicava Aragonès, que li retreia, al seu torn, l’escalada estatal en despesa armamentista. “Només ens allunya de la resolució de conflictes”, lamentava.

El president va presentar al matí la querella pel Catalangate contra NSO Group i l’exdirectora del CNI Paz Esteban. “Perquè això no torni a passar, davant de qualsevol vulneració cal anar fins al final, i hi anirem”, concloïa.