El TJUE reobre la partida belga
El Tribunal de Justícia de la UE restringeix la negativa belga a les euroordres, però avisa que no han de servir per perseguir col·lectius
“Es pot denegar una euroordre si existeix un risc real de vulneració del dret fonamental d’un grup objectivament identificable”
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt amb molts matisos a les qüestions prejudicials que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va presentar el març del 2021 sobre les euroordres contra Lluís Puig, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
El TJUE considera que una autoritat judicial, en el cas concret la de Bèlgica, no pot negar-se a executar una ordre de detenció europea basant-se en la falta de competència de l’organisme jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona en recerca a l’Estat membre emissor. Però també remarca que la mateixa autoritat judicial -la de Bèlgica-- pot negar-se a executar l’ordre si comprova que en l’Estat membre “hi ha deficiències sistèmiques o generalitzades” que afecten al seu sistema judicial i que l’organisme jurisdiccional que haurà de jutjar-lo “és incompetent” per fer-ho.
També considera que es pot denegar una euroordre si existeix “un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu” degut a “deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre emissor o deficiències que afecten a la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l’interessat”.
La sentència del TJUE està plena de matisos, tot i que per una part dona la raó a Llarena sobre la denegació de l’extradició de Lluís Puig i obre la possibilitat a reactivar les euroordres, també situa molts condicionants sobre la seva resolució final, entre les quals la vulneració dels drets fonamentals i el dubte sobre la base legal del mateix Suprem. Així, si després d’estudiar la sentència, Llarena ho considera, el procés d’extadició es podria reactivar de nou i, per tant, la pilota tornaria a estar en possessió de la justícia de Bèlgica. Amb tot, Puigdemont ha considerat que la sentència deixa les euroordres “en via morta” i que tots els condicionants que es recullen en la sentència les acabaran fent “inviables”.
Dubtes sobre el Suprem
Precisament sobre la competència del Tribunal Suprem per jutjar els implicats en l’1-O, Luxemburg apunta que la justícia belga no ha de qüestionar “en principi” aquesta competència. Segons el tribunal, la justícia de l’estat receptor “no pot comprovar” si una euroordre ha estat emesa per una autoritat judicial competent o no i rebutjar-la per aquest motiu. Ara bé, en cas que dubti de la competència, el TJUE diu que la justícia belga ha de demanar informació al Tribunal Suprem abans de rebutjar la petició d’entrega.
En concret, la sentència admet que un jutjat no pot resoldre “en primera i última instància sobre una causa penal sense disposar de base legal expressa que li confereixi la competència per jutjar el total dels encausats”, una afirmació que fa en base a una sentència prèvia del Tribunal de Drets Humans amb seu a Estrasburg.
Aquest paràgraf és el que l’advocat Gonzalo Boye destaca com a punt essencial de la sentència, ja que qüestiona que el Suprem sigui competent per jutjar el cas.
Pel que fa a si l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU és un element prou sòlid, Luxemburg considera que es una prova més, però no única per demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals. Finalment, el TJUE avala que el Tribunal Suprem pugui emetre noves euroordres contra els exiliats. Ara bé, sempre que les noves peticions siguin “proporcionades” i no suposin una “vulneració” dels drets fonamentals.
Al juliol, l’advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, es va alinear amb Llarena adduint que Bèlgica no podia rebutjar l’euroordre contra Puig –l’única contra els exiliats que s’ha arribat a resoldre– pels motius que ho va fer. Va considerar que calia demostrar “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el funcionament del sistema judicial d’un estat per denegar una euroordre, una postura que s’ha inclòs tot i que amb molts matisos en la sentència feta pública aquest dimarts. De fet, el president Carles Puigdemont en una compareixença aquest dimarts ha considerat que la sentència del TJUE xoca frontalment amb el que va defensar l’advocat general al juliol: “És totalment oposat al que va dir”.
