Quan toca apagar focs
Mataró confia en la llei de barris per resoldre part dels conflictes latents dels barris menys afavorits
El tancament de dues línies d’I3 reobre el debat sobre l’equilibri real entre escola pública i privada
La capital del Maresme celebra que l’hospital ja és universitari i que presidirà el sector tèxtil europeu
A principis d’abril, la ciutat de Mataró va viure una setmana d’aldarulls concentrats en el barri de Cerdanyola. La guspira la va encendre la detenció d’una persona que havia ocupat un immoble per part d’agents dels Mossos i de la policia local, que van ser alertats pels veïns. La presència policial va desencadenar un seguit d’episodis de crema de contenidors, papereres i vehicles per part d’un grup d’una seixantena de persones que també es van enfrontar als agents amb llançament d’objectes. El barri es va reforçar amb més presència policial, amb unitats de l’àrea regional de recursos operatius (ARRO), i finalment van ser detingudes nou persones, la majoria joves i un menor de 14 anys. El conflicte, que no és el primer que es viu a la ciutat, va ser analitzat per diferents sectors com la resposta violenta a les desigualtats que es viuen en un dels barris més poblats de la capital del Maresme i amb una de les rendes per capita més baixes. El Sindicat d’Habitatge el va vincular al problema endèmic d’accés a l’habitatge i va assegurar que el desplegament policial havia “tensat la situació” perquè és percebut “com una provocació per part de joves que des de ben petits han viscut de primera mà els desnonaments i les batudes policials”. D’altra banda, una manifestació en protesta pels aldarulls i les ocupacions a Cerdanyola promoguda per Vox va degenerar en proclames contra la immigració i peticions de dimissió per a l’alcalde, David Bote, i la regidora de Seguretat Ciutadana, Núria Moreno. La mateixa Moreno va recriminar als “grups extremistes” tant de dretes com d’esquerres que caldegessin l’ambient i va desvincular els episodis violents de l’accés a l’habitatge. David Bote va tancar files amb l’actuació policial, va anunciar tolerància zero amb la violència i va aprofitar per tornar a reclamar més presència policial a la ciutat, que s’hauria de materialitzar aquest estiu amb els nous contingents de Mossos. El govern local va voler tancar l’episodi amb el compromís d’estudiar a fons les causes que havien encès els carrers de Cerdanyola. L’alcalde reconeix en l’entrevista que acompanya aquesta anàlisi municipal que cal una actuació transversal a les zones menys afavorides de la capital per donar resposta a situacions que s’han enquistat en el temps. Bote assenyala la llei de barris com el principal revulsiu per capgirar una situació socioeconòmica adversa i confia que tant Cerdanyola com Rocafonda i el Palau se’n podran beneficiar.
L’escola també s’encén
L’anunci del Departament d’Educació que el proper curs escolar tancarà dues línies d’I3 a Mataró, a les escoles públiques Antonio Machado i Rocafonda, ha provocat les darreres setmanes mobilitzacions davant de l’ajuntament de les famílies afectades i de la resta de la comunitat educativa, que consideren que aquesta decisió és “una estocada” a l’ensenyament públic i retreuen a les administracions que no s’actuï de la mateixa manera amb les escoles concertades quan el problema de base, la baixada de la natalitat, afecta igual tant uns centres com els altres. Des de les files de l’oposició, Joaquim Camprubí, Pim, portaveu d’ERC, vincula la situació creada a una manca de previsió i planificació del govern local tot reflexionant que abans d’arribar al tancament de línies caldria haver aprofitat per transformar i adequar els centres a les necessitats actuals d’una societat canviant. Des del govern, David Bote admet que contra la baixada de la natalitat poca cosa es pot fer en l’àmbit local, però defensa per a l’escola pública totes les eines necessàries per a una educació de qualitat i reconeix que l’escola concertada també ha de ser-hi present quan es decideix la supressió de línies escolars.
Un altre episodi vinculat a l’escolarització, en aquest cas dels primers anys de vida, ha arribat per sorpresa i ha capgirat el futur d’una de les escoles bressol municipals. A finals de gener l’aparició d’esquerdes a la biga d’una aula va obligar a tancar Les Figueretes, situada en ple centre, d’un dia per l’altre i a reubicar d’urgència el centenar d’infants de 0 a 3 anys que hi són matriculats. Inicialment se’ls va buscar un lloc provisional al casal d’avis de Cirera amb l’esperança que les obres a l’espai original es resoldrien aviat, però mesos després es van confirmar les pitjors prediccions i es va anunciar que l’escola bressol necessitava una reforma integral i no estaria enllestida ni per al curs vinent. Com a alternativa, el consistori ha llogat un espai que ja havia funcionat com a escola bressol i que permet a les famílies tornar al centre de la ciutat.
Aposta pel tèxtil i la salut
Dos han estat els anuncis que projecten la ciutat de Mataró més enllà dels seus límits territorials. D’una banda, al mes de maig es va saber que l’hospital de Mataró es convertia en el cinquè hospital universitari de la xarxa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’objectiu d’enfortir el nivell acadèmic, científic i assistencial dels seus professionals. L’acord establert entre el Consorci Sanitari del Maresme, la UAB i el Departament de Salut permet continuar treballant conjuntament en la formació acadèmica i la recerca en biomedicina i ciències de la salut, i disposar de noves estructures i recursos per facilitar l’activitat docent i d’investigació. De l’altra, aquest mes de juny la capital del Maresme ha estat escollida com el municipi que exercirà la presidència d’ACTE Europa (Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees) de la mà del TecnoCampus. Tot i la davallada del sector en les darreres dècades arreu del continent, Mataró ha sabut convèncer la resta de ciutats vinculades a l’ACTE que encara té molt a dir en el camp de la innovació i la sostenibilitat pel que fa al tèxtil. La candidatura encapçalada per Mataró, amb el suport de la resta de socis espanyols, va presentar un full de ruta molt ambiciós centrat a digitalitzar la gestió de l’entitat, ampliar la seva xarxa de membres, fomentar la col·laboració internacional i reforçar els vincles amb institucions europees per accedir a recursos i polítiques de competitivitat. Exercirà la presidència de l’entitat durant els propers tres anys.
