Rajoy: “Ja ho veus, visc en l'embolic”

Després de 50 dies a la Moncloa, el president espanyol preveu anar dimecres al Congrés per oficiar la primera compareixença, però mentrestant Mariano Rajoy amenitza el silenci institucional a cop de confessió furtiva teòricament a cau d'orella i que aviat troba un micròfon obert per ser enregistrada i divulgada. Si en el debut en un Consell Europeu a Brussel·les el premier finlandès Jyrki Katainen es va destapar com el millor entrevistador de Rajoy en matèria laboral –“la reforma ens costarà una vaga general”–, ahir el president català va doblar l'aposta arrencant-li en l'àmbit domèstic la confessió més íntima fins ara del mandat. “Què tal?”, va dir Artur Mas a l'escalinata de la Moncloa. “Estupendament”, li va respondre Rajoy, desvelant amb una ganyota que en realitat volia dir el contrari. “Ja ho veus, visc en l'embolic”, es va confessar aleshores. “Jo també, jo també”, li va correspondre Mas.

L'enèsima relliscada de Rajoy amb el progrés de la tecnologia del so va inaugurar la primera cita de la legislatura entre dos mandataris que presumeixen de protagonitzar “la mateixa pel·lícula: haver rebut mala herència”. Després de dues hores de reunió, Mas compareixia a La Moncloa gaudint de la llibertat que Rajoy regala als convidats. Perquè, a diferència del que feia Rodríguez Zapatero, el nou inquilí mai surt ni envia ningú a matisar o desmentir el que diu el nouvingut.

Sense la versió local del flirteig, Mas va admetre que ell i Rajoy per ara estant “en el xipolleig”, un mot ell va traduir al castellà pel més connotat i explícit “escarceo”. “Si hi haurà idil·li? Ara ens estem temptejant, després diran allò que el roce hace el cariño però veurem, estem començant i no aprofundim més”, va ironitzar. La coincidència en l'austeritat és tant que Mas va jugar a denunciar incomplidors. De quina comunitat parla?, li van preguntar. I Mas es va escapolir amb una metàfora de comprensió fàcil per a mourinhistes: “No diré quines: si al final l'únic que surt d'aquí és que el president català posa el dit a l'ull a no sé qui, farem una carnisseria i vostès disfrutaran molt, però...” Al Rajoy que va descobrir al Majestic què era el peix al cove, però, ahir Mas li va fer saber que en l'era dels mercats i les primes de risc allò s'ha convertit en “dipòsit a termini fix”. “Quan venci el termini, veurem”, avisava. I va revelar el que Rajoy dissimula: que negocia amb la UE un any més per complir el dèficit del 4,4% el 2013 i no el 2012. “A mi no m'ha dit que és impossible passar del 8,1% o 8,3% al 4,4%, no té per què dir-ho perquè ja ho sé jo. És que si m'hagués dit que és possible no me l'hauria cregut”, es va sincerar.

Conscient que jugava a casa del primer inquilí gallec de La Moncloa, i pensant en el pacte fiscal, Mas va dedicar a l'amfitrió un comentari enverinat d'ambigüitat gallega: “Conec Rajoy des de fa 15 anys i si es compromet, es compromet, una altra cosa és que no arribi a comprometre's.” Per a un visitant de La Moncloa, l'esperançador és confiar que la màxima no indiscreta de Rajoy sobre els impostos –“res és per sempre”– valgui per a tot.