L'Arafat kurd

Vuit quilòmetres de longitud per tres d'ample. A la petita illa d'Imrali, al mar de Màrmara, viu empresonat des del 1999 el líder del PKK. Durant deu anys, Abdal·là Öcalan (Omerli, frontera sirianoturca, 1948) era l'únic reclús del penal. Amb un aïllament tal, no és estrany que alguns comandants de l'organització haguessin demanat tenir accés a Öcalan per acordar una posició comuna en les negociacions amb Ankara. Les converses “estan creant tensions dins el moviment kurd”, sosté el professor d'història internacional Jordi Tejel. Actualment, s'observa una operació per fer més digerible la figura d'Öcalan davant de l'opinió pública turca, ja que fins fa poc era considerat el dimoni per les mateixes autoritats que ara hi negocien. Els mitjans turcs s'hi refereixen com l'“assassí de nens”.

El presoner no deixa de ser el cap d'un moviment clandestí que representa la lluita armada, que decidia qui era l'objectiu a abatre i que ho posava en pràctica. “El govern turc l'intenta fer més presentable”, explica Tejel. Estaria en marxa, doncs, una operació de mutació des de la lluita armada cap a posicions estrictament polítiques que podria comparar-se amb la trajectòria de l'històric líder palestí Iàsser Arafat. Però les coincidències amb Abu Ammar, exhumat recentment per buscar rastres d'un presumpte enverinament, van més enllà. El 2007, els advocats d'Öcalan van denunciar una intoxicació per la ingesta d'algun tipus de verí, a partir de l'anàlisi de sis cabells del seu client feta per un toxicòleg francès, que hauria trobat dosis d'estronci i crom diversos cops més elevades del que és habitual. La salut del dirigent kurd hauria empitjorat substancialment, amb problemes respiratoris i dolors. Segons un dels seus lletrats, estaria sent víctima d'un enverinament alimentari progressiu; versió negada lògicament per les autoritats turques.

Öcalan, amb el sobrenom d'Apo (el cap), va ingressar a la presó després d'una llarga recerca.Fins l'any abans de ser capturat, gaudia d'una certa protecció al Líban i a Síria, però la pressió turca es va intensificar i Damasc el va acabar expulsant el 1998. Aleshores, el líder kurd va peregrinar per tot Europa per buscar un aixopluc impossible, en països com ara Grècia –enemic ancestral de Turquia– o Itàlia. L'aixopluc el va trobar a Imrali.