La il·lusió s'encomana

Al Principat de Catalunya s'ha anat conformant, aquests darrers anys, una majoria social favorable que Catalunya esdevengui un estat independent i això ha obligat els polítics a posar-se al capdavant d'aquesta demanada.

Les Balears viuen el procés sobiranista del Principat amb una dualitat ja característica.

D'una banda, les institucions comandades pel PP han redoblat les iniciatives destinades a aniquilar tots allò que tengui a veure amb les nostres arrels catalanes. Així, durant el 2012 i 2013, el govern de Bauzá ha ordenat el tancament de dos mitjans de comunicació públics i ha legislat contra la presència de la llengua catalana en l'administració pública i en l'ensenyament i el 31 de desembre (Diada de Mallorca) publicava al Bolletí Oficial la llei que prohibeix l'exhibició de les quatre barres als edificis públics i que fa necessari el permís governamental per a la utilització de la senyera.

D'altra banda, el procés ha generat il·lusió i ha donat noves forces al moviment en favor de la llengua i la cultura catalanes. En són bona mostra aquests dos anys de mobilitzacions populars plenes de dignitat i autoestima col·lectiva, que han arraconat definitivament els tòpics sobre la suposada calma dels illencs.

Les Balears, des de fa molts anys, viuen tensades per dues forces oposades. L'una voldria fer de les Balears la zona d'esbarjo i la platja de Madrid. L'altra aspira a recuperar els llaços històrics de germanor amb la resta de Països Catalans. Recordem que hi ha una constant històrica ben evident i impossible de discutir des d'honestedat històrica: mentre Madrid i Castella han representat sempre la força centralitzadora, burocràtica i autoritària, Barcelona i Catalunya han estat motors de llibertat (des de la guerra de Successió a l'anomenada Transició, passant per la Renaixença o la II República o l'Estatut del 1932, al qual, per cert, Menorca s'hi volgué afegir).

És per això que Pere Capellà escriví allò de:

“[...] jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

ésser català

per la meva història.

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.”