Hiroshima no oblida

Dos anys després del llançament de la bomba atòmica sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki, un equip de científics nord-americans va posar en marxa l'anomenat “rellotge del dia final”, un rellotge simbòlic, reconegut internacionalment, que indica el temps restant fins que la humanitat es destrueixi a si mateixa amb tecnologies tan perilloses com ara les armes nuclears.

Avui, les agulles del rellotge són a tan sols tres minuts de la mitjanit, l'instant en què s'esdevé la catàstrofe nuclear. Els científics rere l'al·legoria sostenen que els líders internacionals s'equivoquen a l'hora de complir el deure de salvaguardar i preservar la seguretat de la civilització. A mitjan 2015, el dispositiu també reflecteix els efectes de l'escalfament global, però l'alarma s'encén pels moviments dels Estats Units i Rússia, que s'han embarcat en programes massius per modernitzar els arsenals nuclears, soscavant, de passada, els tractats internacionals.

Les agulles del rellotge, que avancen i retrocedeixen atenent-se a la seguretat internacional, no havien estat tan a prop de la mitjanit des del 1953, quan els EUA van iniciar els passos per assolir la bomba d'hidrogen, una arma més poderosa que les bombes atòmiques. L'octubre del 1952, els nord-americans van posar a prova el primer dispositiu termonuclear i van obliterar un illot del Pacífic. L'octubre del 1961, Rússia va llançar a l'arxipèlag de Nova Zembla una bomba de fusió d'hidrogen, provocant la major explosió coneguda mai per l'ésser humà. Els darrers 70 anys, cap país ha emprat armes nuclears en un conflicte. Si bé la fi de la guerra freda va fer evaporar de l'imaginari els temors d'una guerra nuclear, avui hi ha prou armes atòmiques per fer evaporar la humanitat.

És per això que, 70 anys després, Hiroshima no oblida. Set dècades després, els ciutadans d'Hiroshima continuen abaixant el cap en senyal de respecte quan arriben les 8:15 hores del 6 d'agost, el moment exacte en què l'Enola Gay va deixar caure Little Boy des de 9.740 metres d'altura. Setanta anys després, els ciutadans d'Hiroshima continuen alliberant coloms i fent repicar les campanes dels temples budistes en record a les víctimes. Setanta anys després, els ciutadans d'Hiroshima segueixen llançant llanternes de paper al riu Motoyasu, com a símbol del viatge al més enllà dels morts. Almenys 70.000 persones van perdre la vida aquell dia de fa 70 anys. Moltes més van morir durant els dies, setmanes i mesos posteriors al llançament per les terribles seqüeles provocades per la radiació. I malgrat tot, set dècades després, els ciutadans d'Hiroshima han de seguir instant els líders mundials a renovar les promeses d'abolir les armes nuclears i buscar la pau.

En una cerimònia atesa per 40.000 persones, inclosos representants d'un centenar de països, el primer ministre japonès, Shinzo Abe, va assegurar que el Japó té la important missió de promoure el desarmament nuclear, pel fet de ser l'únic país de la història que ha sofert un atac nuclear. “Vull posar èmfasi de nou en la necessitat de la pau mundial”, va assegurar Abe, que va descriure Hiroshima com una ciutat reviscuda, de cultura i prosperitat. Més sentides van ser les paraules de l'alcalde de la ciutat, Kazumi Matsui, fill d'un supervivent de la bomba atòmica, coneguts al japó com a hibakusha: “El món encara s'encrespa amb més de 15.000 armes nuclears. Per coexistir, hem d'abolir les armes nuclears, que són el mal absolut i la inhumanitat definitiva.”

El Japó, amb tot, no és aliè a debats interns que posen en qüestió els desitjos de pau d'Abe. Un cop acabada la cerimònia, desenes d'hibakusha van instar el primer ministre nipó a abolir les noves mesures de seguretat, que eliminen les històriques restriccions de l'exèrcit japonès, com ara la d'intervenir a l'estranger. “Algunes de les noves lleis van en contra dels nostres desitjos; sentim dubtes i temors”, van expressar els supervivents a través d'un document que van entregar a Abe. El govern nipó brega per girar full, però Hiroshima no oblida.