La dieta Súmate

L'un més arrauxat i col·loquial, però sempre amb els peus a la realitat, i l'altre més documentat i pausat, tot i que amb tons èpics i exemples fins i tot bíblics. Cadascú a la seva manera, la parella Eduardo Reyes/Gabriel Rufián, president i integrant de Súmate, es va posar ahir a la butxaca el centenar llarg de persones, entre les quals la número 2 d'ERC, Marta Rovira, que s'embotien a la petita aula del Liceu Renouvier de Prada, on feien una xerrada dins la Universitat Catalana d'Estiu.

De fet, amb aquella audiència no tenia gaire mèrit aixecar els aplaudiments constants i l'elogi generalitzat en moments que van arribar a ser emotius. El que costa més és fer-ho en els entorns d'on provenen Reyes i Rufián, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on es concentra la majoria de la immigració espanyola, i amb ella, les actituds més escèptiques, per no dir hostils, al procés sobiranista, un entorn on, des que es va fundar dos anys, el president de Súmate, i ara número 6 de Junts pel Sí, ja du vora 500 xerrades, en entitats i associacions de veïns, als bars i fins i tot al carrer. És la Dieta Súmate que li ha fet perdre 21 quilos, i encara li'n pot fer perdre algun més d'aquí al 27-S. “Ni parem ni pararem”, contestava Reyes al Genís (abans Ginés), un madrileny independentista que va prendre la paraula per demanar que fins llavors posin tota la carn a la graella en aquestes ciutats. “Guanyarem si Súmate fa una bona labor en aquest mes i mig”, emplaçava, cridant a donar-los el màxim suport.

No ho tenen fàcil perquè admeten que als seus interlocutors se'ls “mou la terra que trepitgen” quan els posen en dubte la unitat d'Espanya, tot i que el discurs s'allunya dels tòpics romàntics del nacionalisme català. Súmate parla de dignitat d'un poble maltractat que vol decidir el seu futur, sí, però sobretot d'economia, de drets socials per als fills i els avis, d'alliberament per passar de ser “un país tercermundista a ser capdavanter a Europa”. Denuncien l'engany de qui diu que el castellà està perseguit a Catalunya, i el discurs de la por del govern de l'Estat, però no es defineixen ni com a nacionalistes ni reneguen pas de ser espanyols. “La meva pàtria són els meus pares, que van fer el sacrifici de venir”, explicava Reyes, després de constatar amb pena: “estic fart de defensar Catalunya a Espanya, i no he tingut la necessitat de defensar Espanya a Catalunya, hi ha una diferència grandiosa”. “L'independentisme va guanyar quan va superar l'antiespanyolisme històric, i l'exemple és que existeixi aquesta plataforma”, va dir Rufián.

La seva tasca, tothom hi coincideix, ha estat, és i serà bàsica, però ahir ells encara demanaven l'ajut i complicitat de tots per fer un últim esforç. L'esprint final ha començat.