Iceta s'ofereix a presidir un govern “d'àmplia base” amb PP, C's, Catalunya Sí que es Pot, Unió i part de Junts pel Sí
Defensa un executiu “on hi coincidís molta gent en la millor recerca dels elements de complicitat de la majoria dels catalans”
El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, s'ha ofert aquest dijous a presidir un govern “d'àmplia base” amb el PP, Ciutadans, Catalunya Sí que es Pot, Unió i “la part de Junts pel Sí que veu que si la independència no compta amb el suport majoritari dels catalans s'ha de centrar amb una política de més autogovern”. Iceta ha fet aquestes declaracions en una entrevista a la Ser d'aquest matí. Abans de cloure la Convenció Federalista de la Fundació Rafael Campalans, ha ressaltat, en declaracions als periodistes, que “aquest hauria de ser un govern on hi coincidís molta gent en la millor recerca d'aquells elements de complicitat i confluència de la majoria dels catalans”.
“M'ofereixo a fer un govern d'àmplia base al voltant de quatre eixos fonamentals: la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, la defensa de l'estat de benestar, la recuperació del prestigi de la política i la lluita contra la corrupció i el frau fiscal i cercar un nou acord amb la resta d'Espanya que ens permeti votar”, ha recalcat Iceta.
En aquest context, ha afirmat que “hauria de ser un govern on hi coincidís molta gent i en el qual coincidíssim amb la millor recerca d'aquells elements de complicitat i confluència de la majoria dels catalans”.
Iceta ha fet aquestes declaracions abans de cloure la Convenció Federalista de la Fundació Rafael Campalans. En la seva intervenció, ha defensat la seva proposta federal, la reforma constitucional i idees com per exemple l'asimetria competencial que, segons Iceta, “no deriva en desigualtat de drets, que ningú torni a posar sobre la taula un problema que no existeix”, ha alertat.
Pel que fa a la reforma constitucional, ha insistit en alguns temes com definir “Espanya com una nació que integra nacions, nacionalitats i regions”. Iceta ha reiterat que nació i estat no és el mateix. “Espanya seria si s'acceptés aquest plantejament un Estat i una nació que n'integra d'altres”, ha afegit. “Comunitat nacional, realitat nacional, identitat nacional... el que fem és que la Constitució reculli el millor reconeixement de la realitat Existent i això no serà l'inici de la discussió sinó el final com ho va ser el 78”.
