La guerra a Síria trenca el Labour

Les ferides que la guerra de l'Iraq va provocar dins del laborisme britànic, aleshores al govern i controlat pel premier Tony Blair, semblen reobrir-se dotze anys després i amenacen de provocar una crisi que pot destruir l'autoritat moral i també la política de Jeremy Corbyn, cap escollit fa només tres mesos. La petició feta dijous per David Cameron, primer ministre conservador, de demanar el suport dels Comuns per iniciar les operacions de bombardeig de posicions d'Estats Islàmic (EI) en territori de Síria n'és la causa.

Ahir al matí, hores després que el govern a l'ombra de Corbyn ajornés fins dilluns la decisió sobre quina posició adoptar en una hipotètica deliberació impulsada pel govern per anar a la guerra a Síria ­–votació que només tindrà lloc si Cameron té assegurada la victòria–, i també hores després que Corbyn s'adrecés per carta als seus parlamentaris dient-los que s'hi oposa, el ministre d'Afers Estrangers a l'ombra, Hilary Benn, s'hi va expressar a favor.

Corbyn assegurava en el seu escrit: “No crec que l'actual proposta del primer ministre de fer atacs aeris a Síria protegeixi la nostra seguretat i, per tant, no hi puc donar suport.” Però els atemptats de fa dues setmanes a París han fet variar prou la percepció de l'opinió pública sobre la conveniència o no d'unir-se a França i la resta d'aliats en les operacions contra EI. Cameron ho sap, sap també que el tema afebleix els laboristes, i tracta de matar dos pardals d'una perdigonada. Ahir, des de Malta, on és per a la reunió bianual de la Commonwealth, afegia pressió a l'oposició instant “els dos costats de la cambra a fer el que és correcte”; és a dir, aprovar els bombardejos sobre EI a Síria. De fet, Cameron té pràcticament assegurat el sí gràcies als seus diputats, a diferència de fa dos anys. Aleshores ja va buscar el suport del Parlament per atacar EI a Síria, però aleshores, sense majoria absoluta, fins i tot una trentena de diputats conservadors s'hi van negar. Ara la situació és molt diferent, també perquè Cameron dóna garanties que no hi haurà en cap cas botes britàniques sobre el terreny. No es repetirà un Iraq II. En principi, perquè qualsevol operació militar és sempre una caixa de Pandora.

El debat, i el gran nombre de veus dins del laborisme que s'han aixecat per discrepar de la del seu líder, mostren, tanmateix, la gran feblesa de Corbyn, atrapat entre l'espasa i la paret. Si dilluns el govern a l'ombra laborista no dóna llibertat d'acció en la hipotètica votació, Corbyn pot trobar-se que diversos membres del seu equip optin per dur-li la contrària, i no tenir cap intenció de dimitir del càrrec, com ahir afirmava Hilary Benn. Altres diputats laboristes de segona fila ja indiquen que tal circumstància seria insostenible, i parlen de dimissió. Però de la de Corbyn. En dues setmanes, la crisi dels refugiats que arriben a Europa des de Síria ha quedat arraconada al Regne Unit. De moment, només es parla de si cal bombardejar Síria o no. Bombes que esclataran també entre les bancades laboristes.