Josep Borrell, una malaltissa animadversió als orígens

L'exministre 'Josep' Borrell va ser ministre d'infraestructures i seguidor de Felipe González, el presumpte senyor X del GAL que va fer servir el terrorisme d'estat per a negar el dret a l'autodeterminació d'Euskal Herria i combatre el terrorisme amb més terrorisme i que —ara— compara l'independentisme de Catalunya i dels Països Catalans amb les ideologies totalitàries dels anys trenta, el nazisme o el feixisme; aquell ministre nacionalista espanyol i socialista, nascut a Lleida, sempre quan li han preguntat pels seus orígens catalans, els ha “negat”, els ha banalitzat i trivialitzat, ha declarat que això de nàixer en un lloc o un altre no és gens important, que no té cap conseqüència, que és només fruit de l'atzar, que és irrellevant nàixer en un país o en un altre, tot i que el seu país siga una nació sense estat propi i oprimida per uns estats impropis que consideren que la catalànica gent no té drets a tenir drets a no ser que renuncie a la seua identitat, la seua ciutadania, la seua llengua i cultura catalana, amputant-la i castrant-la i s'assimile a la identitat nacional espanyola o francesa.

José Borrell s'avergonyeix de ser català des de Madrid i li lleva qualsevol significat, validesa i importància, en esdevenir un alt funcionari espanyol al servei de Madrid i en contra de Catalunya i dels Països Catalans.

Una font segura, alt càrrec i de l'entorn del President Joan Lerma conta que el senyor Borrell va anar a entrevistar-se amb el president de la Generalitat com a “secretario de Estado de Presupuesto y Gasto Público del Ministerio de Hacienda” i “secretario de Estado de Hacienda de 1982 a 1991” del Govern de González enviat per a negociar un paquet de transferències de l'Estat a la Generalitat; aquell alt càrrec valencià, encarregat de rebre'l, li va voler donar la benvinguda dient-li que era benvingut a la Generalitat Valenciana i era una joia acollir a un germà català, en llengua i cultura,” i més sent de terres lleidatanes d'on procedíem la majoria de valencianes i valencians” i com podia comprovar ell mateix per les pintures de les parets de l'entrada a la Generalitat, compartíem senyera, institucions, símbols i una història conjunta… el “senyor” Borrell, com un energúmen, el va interrompre i de males maneres de mal educat, el va tallar i li va etzibar, per descomptat en espanyol, que ell estava allà com a representant del Govern d'Espanya i li exigia que el tractarà de vosté i que li parlara el castellà i no en català: “De Usted, caballero, y en español!. Yo represento aquí a España”… com si fos un superb ‘corregidor' qualsevol del temps del monarca Felip Vé i el Compte-Duc Olivares que volia exterminar-nos com a poble català a la gent del País Valencià, Catalunya i les Illes.

L'alt càrrec va dir: “De caballero res, això ho deixe per a vostés els castellans, jo soc ciutadà i, com deia el rei Alfons el Benigne, soc d'un ‘poble lliure i no així subjugat com lo poble de Castella' i com deia mon pare als fatxes: ‘Més animal jo per ser educat amb els animals'. Aquell alt càrrec va pensar que no estava feta la mel ni les flors per a la boca del porc ni de d'ànec… I, ja no li va dirigir la paraula i el va portar davant del President Lerma: “President, el “ilustrisimo” señor Borrel!

Fruit d'aquella animadversió va ser que les competències arribaren sempre al País Valencià i a Catalunya retallades, ens atorgava més humiliacions botifleres que transferències que ens pertocaven.

No cal que es pregunten qui fou el culpable de que no siguen patrimoni de la Generalitat i del Poble Valencià els valencianíssims Convent de Sant Domènec (el nostre millor monument gòtic, ocupat per militars de l'exèrcit espanyol) i el Palau- Convent del Temple (el millor conjunt neoclàssic), com demanava la part valenciana de la Comissió Mixta de Transferències Generalitat-Govern Central. Quan Espanya enviava a Borrell els catalans i valencians tremolaven; era pitjor, més absurd i desraonat que qualsevol centralista de Sòria o Valladolid.

Per a ser ministre d'un govern que fa servir el terrorisme d'estat per combatre el terrorisme d'ETA, equiparant-se i sobrepassant els crims i els delictes d'assassinats i convertint un estat en un artifici terrorista i delinqüencial, cal ser molt “marrullero”, cal no tenir cap escrúpol, cal no tenir cap dignitat. Si ha estat capaç de donar suport al terrorisme d'estat, vol dir que pot manipular les xifres per a negar les evidències de l'espoliació fiscal contra els Països Catalans que causa un estat espanyol que inverteix tres o quatre vegades més a les zones castellanoparlants que a les zones catalanoparlants, com indiquen els estudis de Germà Biel.

Al “senyor” Borrell, no l'importa negar l'espoliació fiscal, la marginació i la manca d'inversió de l'eix mediterrani en infraestructures ni la invisibilització del català als parlaments espanyols i europeus i a tots els mitjans de comunicació de l'estat, públics i privats, on s'imposa el supremacisme espanyol i es deixa de banda les altres llengües de l'estat distintes a l'espanyol. Per tot això, a aquest l'ex-ministre nacional socialista espanyol, ni al l'expresident Felipe González, no els importa prohibir la possible federació o confederació dels Països Catalans, perquè el que volen és mantenir l'opressió, el racisme, l'espoliació,el supremacisme i l'opressió espanyola de matriu castellana.

Li haurà de produir molta ràbia a l'exministre Borrell, que als pobles de Lleida i Girona hi haja més d'un 60% de gent independentista, segons la darrera enquesta del CIS, per sobre dels pobles de les comarques de Tarragona i Barcelona que també estan per sobre del 50%. La seua campanya a les darreres eleccions electorals a Catalunya, segurament, han ajudat a enfonsar més el PSC remarcant el seu anticatalanisme.

Li haurà produït molt de disgust a Borrell admetre que a pesar de tot, Catalunya i els Països Catalans podrien ser un estat exitós a Europa. No obstant això, adverteix i amenaça, junt el ministre de la guerra dels militars, el ministre de l'interior i els fiscals de l'estat i del TC (González, Guerra, Aznar, Rajoy…), que si Catalunya s'independitza, la faran fora de la UE, no la deixaran entrar a l'ONU, no podran viure sense l'opressió i les excel·lentíssimes amenaces de la metròpoli i els metropolitans com Borrell, González, Guerra, Aznar, Rajoy, etc. que han esdevingut enemics a mort de la independència de Catalunya, del poble català i més encara dels Països Catalans.

Els seus comptes només són que contes i narratives grolleres o insultants contra la independència de Catalunya, des de l'odi, des del rancor, des del menyspreu a Catalunya, al català i als Països Catalans, dels que neguen la seua existència, el seu dret a decidir, a existir i a viure al marge de l'opressió espanyola.

Aquesta gent imperialista, tot i que es disfressen de catalans o “d'amics” dels catalans, amb cartes, libels i llibres paternalistes i mentiders, ens causen fàstic, perquè són massa anys d'opressió i de vexacions estatalistes, de suportar un estat ‘impropi' que ens maltracta, vexa i amenaça amb tots els terrors del món. Un estat que és un mal son permanent que ens tracta amb menyspreu i displicència imperialista. Com reflexionava l'actual presidenta del parlament, Carme Forcadell, abans de les eleccions del 27S, és que així, amb amenaces, inclús militars, polítiques, econòmiques o judicials, volen seduir-nos a la catalànica gent?

Ara més que mai: Llibertat per als Països Catalans! Després del resultat de les eleccions del 20D, que a pesar de totes les dificultats, en una legislatura els independentistes han passat de ser només 3 diputats a ser-ne si més no 17, cal convèncer a gent d'En Comú Podem perquè donen suport al dret a decidir efectiu i reconeguen el dret a autodeterminar-se, sense més excuses ni dilacions.

Ni un minut més sota el domini dels senyors Borrells i d'altres mandarins semblant que no paren de preparar estratègies perquè els Països Catalans continuen sent la mamella de l'estat espanyol per a finançar les empreses de la Llotja del Bernabeu i de la burgesia espanyola o “catalana” (anticatalanista) que s'oposa a la independència amb enganys, amenaces i xantatges, tant dins dels Països Catalans com a la resta de l'estat espanyol.