“Tenim el deure de decidir”
Artur Mas aprofita el missatge de Cap d'Any per recordar que els polítics han d'arribar a pactes en situacions “complexes”
Recorda a la CUP que queda “poc temps i poc marge” per poder formar govern
Reclama també un executiu estable per a l'Estat, “dialogant i obert al pacte”
-
Artur Mas, durant el seu missatge de Cap d'Any ahir des del Palau de la Generalitatrubén moreno. -
VÍDEO: Vídeo del Missatge institucional de Cap d'Any del president de la Generalitat
Mas confia en un 2016 decisiu per fer de Catalunya “un gran país”
A Catalunya i a Espanya els convenen governs estables, dialogants i oberts al pacte, cadascú des de la seva legitimitat
A Catalunya i a l'Estat s'han obert escenaris polítics d'una enorme complexitat que obliguen a dialogar, a negociar i a pactar. És a dir, a decidir
Sapiguem treure lliçons de les incerteses socials, econòmiques i polítiques d'aquests darrers anys per construir projectes de futur col·lectius
El jonc més flexible és aquell que resisteix millor les inclemències del moment i pot tornar-se a redreçar quan han passat
En l'àmbit econòmic ens trobem en un escenari objectivament millor. Hi ha més activitat, més moviment i més feina
Els que havien fet escarni de la situació política catalana hauran d'aplicar a les seves cases la teràpia per resoldre aritmètiques de suma molt complicada
Treballem a fi que els que més han patit aquests anys de dificultat acabin notant la recuperació i una més justa distribució de riquesa
Abans del 10 de gener la llei no permet convocar les eleccions. Després, la convocatòria és obligada. Per tant, queda poc temps, i poc marge
Destria la millora econòmica de la situació social encara difícil
“Al costat del dret a decidir hi ha el deure de decidir.” Artur Mas va fer un repàs ahir de la situació política a Catalunya, en el tradicional missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, per recordar que, al costat del dret a decidir del país, una expressió que va encunyar fa alguns anys el seu partit i del qual es felicitava que ja s'ha fet exercici amb el 9-N del 2014 i el 27-S passat, també hi ha el “deure” de decidir dels seus representants polítics, en una al·lusió velada a la CUP, força que es debat encara sobre si dóna suport o no a la seva investidura i permet així la represa del procés independentista. Mas –que comptava que aquesta setmana ja s'hauria produït el ple d'investidura, segons es pot llegir en la fotografia d'Efe que ahir es va difondre per les xarxes d'un calendari que consultava dimarts abans de la reunió del Consell Executiu– recordava que aquest deure és “indefugible” sobretot en situacions “complexes” com l'actual, que obliguen a “dialogar, a negociar i a pactar”.
“Que no sigui fàcil no ens allibera, a cap de nosaltres, del nostre deure de decidir”, insistia, després de reflexionar que el 2015 s'ha passat fins a tres cops per les urnes, i ara, en moments de “reptes majúsculs”, els que han rebut el mandat democràtic no poden obviar la seva responsabilitat. D'aquí que lamentés que, després de tres mesos d'“intenses negociacions” després de les eleccions i a deu dies que s'esgoti el termini legal per fer-ho, encara no hi hagi acord per formar govern, fet que, segons ell, donaria una estabilitat que permetria “fer bona feina i complir els mandats rebuts a les urnes”. “Queda poc temps i poc marge”, avisava a la CUP, després que tot just ahir al matí demorés un dia més, fins diumenge, la seva decisió.
Incerteses i oportunitats
En tot cas, el president admet que són temps d'incerteses, neguits i “algunes decepcions”, però també feia una crida a convertir-les en “oportunitats” per construir un projecte sòlid de futur col·lectiu. Per això es felicitava del camí ja recorregut, que segons ell ha permès que projecte nacional i projecte social s'hagin donat la mà en la il·lusió de “fer de Catalunya un gran país”. “Confio que l'any que estem a punt d'encetar serà decisiu per convertir aquest anhel àmpliament compartit en una esplèndida realitat”, rematava.
Bons desitjos a l'Estat
El missatge del president, això sí, també va tenir al·lusions a la situació política a l'Estat, que “s'assimila en complexitat” després d'unes eleccions el 20-D que han deixat un panorama molt obert sobre possibles pactes. Mas renyava els que en les últimes setmanes havien fet “mofa i escarni” de la situació a Catalunya, que ara es veuen en la necessitat de fer quadrar “aritmètiques” igual de complicades. Però, com en el cas català, Mas també desitjava la mateixa estabilitat per al context espanyol, un fet que creu que podria propiciar un diàleg ara totalment inexistent entre els executius. “A Espanya i a Catalunya els convenen governs estables, dialogants i oberts al pacte, cadascú des de la seva legitimitat democràtica”, expressava el president, que continuava fent una crida a les autoritats estatals. “Catalunya té clar que vol decidir el seu futur; seguir ignorant-ho o menystenint-ho no aportarà cap solució de futur”, avisava.
Millora econòmica
Més enllà de la situació política, el president també va fer balanç del que va definir com un any de canvis “a tots els nivells”, tot i que va diferenciar la realitat purament econòmica de la social. En el primer vessant, Mas considera que l'escenari és “objectivament millor”, perquè hi ha més activitat i més feina, el país genera inversions i projectes, exporta “més que mai” i gaudeix de “prestigi” en sectors com ara el turisme, el comerç, la recerca, les universitats i fins i tot l'aposta pionera per la formació professional. En aquest sentit, Mas va instar a continuar la dinàmica de “creació d'ocupació, i que aquesta sigui de millor qualitat”, com a via per recuperar els nivells de benestar que Catalunya “mereix”.
Desigualtats socials
En l'àmbit social, en canvi, el president admetia que massa catalans pateixen encara els estralls d'una crisi “d'una magnitud que no havíem vist en les darreres dècades”, amb situacions d'atur perllongat, joves sense feines equivalents a la seva formació i més risc de pobresa, desigualtat i precarietat, uns reptes dels quals assegura que la societat i les institucions catalanes estan “altament sensibilitzades”, i que s'han de resoldre a mesura que es consolidi la recuperació econòmica, amb una distribució “més justa” de la riquesa que genera el país. Una riquesa, postil·lava això sí, que Catalunya “dissortadament no controla”, i que marxa “en unes proporcions elevadíssimes que acaben esdevenint lesives” per al benestar de la majoria de la població, en al·lusió al dèficit fiscal crònic amb el conjunt de l'Estat, comptabilitzat a l'entorn del 8% del PIB català.
El discurs de Mas també va tenir un recordatori per a l'amenaça del terrorisme internacional, que Catalunya ha vist “de prop” el 2015, en referència als atemptats a París. El president va voler refermar la “determinació” de la Generalitat d'actuar “a favor de la seguretat, contra tot tipus de violència” i per la “convivència pacífica” entre tots els pobles.
