“El dèficit s'ha de redistribuir”

Sí, perquè durant anys el debat del model de finançament autonòmic s'ha centrat en l'equitat horitzontal, és a dir, en la distribució proporcional entre les autonomies. Però jo crec que abans d'això caldria resoldre l'actual desequilibri vertical. Així, s'hauria de repartir els ingressos entre els diferents nivells d'administració de manera que s'ajustaren a la realitat. El que no pot ser és que el govern central es quede més ingressos quan són les autonomies les que suporten la major càrrega del sistema de benestar, és a dir, les que paguen les despeses d'educació, sanitat i serveis socials. El sistema que està plantejant el govern de Ximo Puig proposa revisar aquesta assignació en favor de les autonomies.

Sí, perquè suposaria posar fi al control que té sobre les autonomies. Li interessa controlar el que reben, però també el que gasten.
Si no compleixen amb els objectius pot acusar-les de balafiadores i aplicar mesures de recentralització, que és el que s'ensuma darrere d'algunes declaracions a favor de retornar les competències.

Crec que hi ha un acord general
i clar que no podem seguir endeutant-nos i que s'ha de caminar cap al dèficit zero. Ara bé, el que ja no està tan clar és que el govern prenga decisions sobre com, quan i quant de manera unilateral. Resulta molt qüestionable que l'executiu decidisca la capacitat d'endeutament, quedant-se ell la major part i estrenyent la de les autonomies que presten els serveis quantitativament i qualitativament més importants.

Seria raonable. Europa ha acceptat durant uns anys que els diferents països vagen reduint a un ritme diferent el seu dèficit, que és el que demanen les autonomies al govern central. I s'ha d'estudiar cada cas, perquè hi ha autonomies que tenen un finançament adequat però gasten més que la mitjana i tenim autonomies que s'endeuten tot i gastar per sota la mitjana per culpa d'uns ingressos baixos, com és el cas valencià. Considere que mentre es resol el tema del finançament s'hauria de ser més transigent amb les autonomies que han partit en clar desavantatge.

No sé fins a quin punt les pressions poden donar fruits, però queda clar que cal reunir-se i repartir millor. Si el govern ha fet càlculs sobre la despesa d'educació i sanitat respecte al PIB, sols hauria de repartir els ingressos d'acord amb els comptes fets, però mai donar menys del que els pertoca; hem de ser conseqüents. Amb això ja solucionaríem l'equitat vertical i després distribuiríem de forma ajustada entre les autonomies.

A què et declares insubmís? El ministeri podrà acceptar o no la declaració, però està clar que si no compleixes les seues exigències deixaràs de rebre els diners que necessites per seguir pagant. De fet, per rebre el FLA o adherir-se al pla de pagament de proveïdors has d'atendre els seus “suggeriments”.

En algunes partides és impossible retallar més. La despesa sanitària, per exemple, s'ha reduït un vint per cent per càpita en els últims anys amb uns esforços titànics.