El TC anul·la l'impost a les nuclears de la Generalitat
L'alt tribunal considera que la norma catalana vulnera la llei de finançament autonòmic
Albiol anuncia cinc acords entre Estat i Generalitat
Junqueras els desconeix i el govern els limita a tres
El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nuls diversos articles de la llei del Parlament que regula l'impost sobre la producció energètica d'origen nuclear. L'alt tribunal justifica la decisió al·legant que la creació del tribut vulnera la llei de finançament autonòmic (Lofca), ja que es tracta d'una mesura de competència estatal. En concret, el TC declara nuls els articles de creació de l'impost sobre l'energia d'origen nuclear i els que estableixen la quantitat que han de pagar les centrals i la destinació d'aquests fons a actuacions de protecció civil per a la disminució, el control i la reducció dels riscos derivats de l'activitat nuclear.
Aquest nou cop contra una norma jurídica catalana podria afectar directament les arques del govern, que havia previst recaptar fins a 50 milions d'euros anuals amb el tribut. De fet, a principis d'abril, la Generalitat i els municipis més propers a les tres nuclears d'Ascó i Vandellòs van acordar que el 10% de la recaptació es destinés a la creació d'un fons de recaptació per a programes de protecció i reactivació econòmica de la zona un cop les centrals acabin la seva vida útil. Precisament per això, el vicepresident Oriol Junqueras lamentava ahir que es tracta d'una demostració més “de la insensibilitat social'' del TC i el govern espanyol. Segons ell, l'impost era una figura fiscal clau en la regulació de l'activitat de les nuclears.
El delegat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, també denunciava que
la trobada entre Puigdemont i Rajoy no hagi servit per “subscriure una no-agressió cap a Catalunya”, però confia que, “d'una manera o d'una altra”, es pugui reconduir la situació. Segons la Generalitat, la llei aprovada pel Parlament no representa un duplicat d'impostos, perquè es tracta d'un tribut que afecta una fase de la producció energètica diferent de la que està gravada per la normativa espanyola. “És una mostra més de la intransigència i el menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya i les Terres de l'Ebre”, va assegurar ahir el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, que també va acusar l'Estat “d'atemptar contra el futur econòmic i laboral de les Terres de l'Ebre”. Qui també va respondre a la decisió de l'alt tribunal
va ser expresident Artur Mas, que va acusar l'Estat de “decidir-ho tot amb una insensibilitat molt gran i amb una intromissió permanent sobre les decisions que prenen les institucions catalanes”. La suspensió de l'impost arriba després que el mateix TC aixequés, a principis de desembre, la suspensió cautelar de la llei. Aleshores, però, va deixar pendent el pronunciament sobre el reglament que desenvolupa la llei.
Tres acords... o cinc
Els governs espanyol i català, en canvi, sí que han arribat a acords puntuals les últimes setmanes en el marc de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes de la comissió bilateral Estat-Generalitat. L'Estat s'ha compromès a no dur al TC la modificació de la llei reguladora de l'Institut Català de Finances (ICF), que el govern va aprovar al juliol per adaptar-se a la normativa europea que obliga que els òrgans de govern els formin majoritàriament independents. El Ministeri d'Hisenda va jutjar que els canvis convertien l'ICF en una entitat de crèdit, i que el govern no tenia competències per fer-los, però al final els serveis jurídics s'han posat d'acord en la interpretació, que ara es publicarà al DOGC i al BOE. Així mateix, s'ha pactat que la Generalitat no durà al TC la llei espanyola de protecció de la infància, ja que s'han considerat salvades les competències pròpies sobre el sistema d'adopcions. Per acabar, també se “salva” d'anar al TC la major part de la llei catalana de simplificació de l'activitat administrativa, tot i que l'Estat ja n'ha denunciat la part referida a la creació d'entitats municipals descentralitzades.
Tal com és preceptiu, els acords han estat signats l'última setmana pels presidents de la comissió bilateral; la vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, tot i que fonts del govern negaven categòricament ahir que formin part de cap “distensió” i els van desvincular de la reunió entre Rajoy i Puigdemont. De fet, asseguren que són acords “tècnics” a què ja s'havia arribat abans “per videoconferència”.
En tot cas, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va aprofitar ahir, després d'una reunió amb la mateixa vicepresidenta, per inflar el pit sobre els “cinc acords” assolits, segons ell. Albiol els va fer servir com a exemple de
la “clara voluntat” estatal d'arribar a enteses en tots els aspectes “que s'ajusten al marc legal”, i va retreure que és la Generalitat la que fa un ús “exagerat i una mica pervertit” del TC, ja que hi ha presentat 51 recursos a lleis estatals, mentre que l'Estat n'ha presentat 36 contra lleis catalanes. Junqueras, en canvi, va afirmar ahir a la tarda que no coneixia cap dels acords anunciats per Albiol.
LA FRASE
LA XIFRA
“Poques expectatives” per avui
Junqueras es trobarà aquest migdia amb Sáenz de Santamaría per explorar acords en els 44 punts que Puigdemont va reclamar a Rajoy fa vuit dies. Segons la vicepresidenta, serà una “primera aproximació”, en què li oferirà la “màxima col·laboració” dins de la llei, fixaran un calendari de treball i valoraran els punts en què hi pot haver una entesa més fàcil. Junqueras també hi va “amb la millor predisposició” per assolir acords, però admetia ahir que té “poques expectatives” vistos els recents recursos al TC. El vicepresident participarà després en el Consell de Política Fiscal i Financera, en què es queixarà perquè veu “insuficient” el límit de dèficit del 0,7% fixat a les comunitats.
