Política

política catalana

Mor l'exalcalde de Solsona Ramon Llumà als 80 anys

Va exercir de batlle per CiU durant 24 anys i també va ser el primer president del Consell Comarcal del Solsonès

L'exalcalde de Solsona Ramon Llumà ha mort a l'edat de 80 anys degut a una llarga malaltia. Llumà va ser alcalde de Solsona per CiU durant 24 anys –des del 1979 fins el 2003- i també va ser el primer president del Consell Comarcal del Solsonès, des del 1987 fins el 2003. Precisament, el Consell Comarcal ha manifestat el seu condol a familiars i amics de Llumà i ha destacat que va ser el primer president de l'entitat. Llumà també va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la sisena legislatura (del 1999 al 2003).

Ramon Llumà va ser el primer alcalde de Solsona de la democràcia (1979-2003). La seva trajectòria política també es va adscriure al Consell Comarcal del Solsonès, del qual en va ser el primer president, i al Parlament de Catalunya, on va ser diputat entre el 1999 i el 2003. Llumà ha mort aquest dimarts al migdia després de no superar una malaltia.

L'Ajuntament de Solsona ha convocat aquest dimarts al vespre un ple extraordinari per aprovar una moció de condol i decretar dol al municipi, fins que se celebri el funeral, que tindrà lloc aquest dimecres a les cinc de la tarda a la Catedral. Tal com preveu el reglament protocol·lari del consistori, el pregoner anunciarà la defunció de l'exalcalde aquest mateix dimarts quan es faci fosc, acompanyat de tres agutzils.

Nascut el 1935 a Solsona, casat i pare de quatre fills, Ramon Llumà era forjador i manyà d'obres de professió, una feina que va abandonar per dedicar-se plenament a la política. Considerat un dels alcaldes històrics del país, va erigir-se com a ferm defensor de la identitat nacional catalana tant des de l'àmbit municipal i comarcal com des del parlamentari, a més de caracteritzar-se pel seu esperit comarcalista, segons informa el consistori solsoní a través d'un comunicat. Entre altres iniciatives, va promoure el manifest dels alcaldes de la campanya 'Un país, una bandera'.

Entre les obres realitzades durant el seu mandat destaquen, a més de l'abastament d'aigua, la construcció del complex poliesportiu municipal i el Teatre Comarcal; l'adequació de locals per a les entitats, i, en l'àmbit urbanístic, la redacció de les Normes subsidiàries de planejament, a més de la pavimentació de carrers i urbanitzacions i la recuperació del nucli antic. També va tenir un paper clau en la recuperació del Jutjat de Primera Instància i l'obertura de l'Institut de Batxillerat.

Text



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

El PSC proposa desencallar “infraestructures bàsiques” a la demarcació

GIRONA
GIRONA

La CUP defensa “passar a l’ofensiva” pels drets lingüístics

GIRONA
guerra a europa

Els EUA acusen Rússia d’usar armes químiques contra les forces ucraïneses

barcelona

Fins a 200.000 euros per a inversions a decidir entre la ciutadania

CASTELLAR DEL VALLÈS
política

El PP posa de model l’educació castellana perquè allà “no hi ha manipulació”

barcelona
unió europea

La UE donarà al Líban 1.000 milions d’euros per a la gestió de refugiats

barcelona
GIRONA

El PP aposta per una educació trilingüe i amb llibertat per escollir centre

GIRONA
navarra

Detenen a Pamplona el sindicalista andalús Óscar Reina

barcelona
estats Units

La policia entra a la universitat de Califòrnia i deté desenes d’estudiants propalestins

barcelona