Unió Europea
impostos
Brussel·les reclama a Apple 13.000 milions en impostos
La multinacional pagava un 0,005% de l'impost de societats a Irlanda l'any 2014
El gegant tecnològic acusa la CE de perjudicar “la inversió i la creació de treball” i Dublín anuncia un recurs
Cinquanta euros per cada milió de beneficis. És la paupèrrima xifra que Apple ha arribat a pagar a Irlanda en impostos gràcies a uns suculents avantatges fiscals que ahir la Comissió Europea (CE) va declarar totalment il·legals. Brussel·les exigeix al gegant tecnològic que pagui al govern irlandès 13.000 milions d'euros, més interessos, en impostos eludits entre el 2003 i el 2014, la xifra més elevada que ha reclamat mai en un cas d'ajuts d'estat. “Irlanda va concedir a Apple avantatges fiscals il·legals que li van permetre pagar molts menys impostos que altres empreses”, va denunciar la comissària de Competència, Margrethe Vestager. L'any 2003 Apple pagava un impost de l'1% sobre els beneficis generats a Europa, que es va anar reduint fins al 0,05% el 2013 i el 0,005% el 2014. Dit d'una altra manera: fa tres anys per cada milió d'euros en beneficis Apple aportava al Tresor irlandès uns 500 euros, l'equivalent a un iPhone de segona mà. Fa dos anys, només 50: poc més del que valen els auriculars més barats de l'empresa que va fundar Steve Jobs. A Irlanda, l'impost de societats ja és baix, del 12,5%, però gràcies a una complicada enginyeria fiscal el gegant tecnològic gairebé se'l va estalviar del tot. Durant dues dècades, la multinacional va atribuir els beneficis de les seves dues filials a Irlanda, Apple Sales International i Apple Operations Europe, a una oficina central que, segons Brussel·les, només existeix sobre el paper. “No té empleats, no té instal·lacions i no té activitats reals”, admetia ahir Vestager. L'estafa, però, no acaba aquí. Apple registrava a Irlanda tots els beneficis de les seves vendes arreu d'Europa, els de les botigues de Barcelona, Brussel·les o Londres. Així tampoc acabava pagant a cada un dels estats on es feien les compres. Contra això la CE no hi pot fer res, però cada estat podria, ara, reclamar els diners a Apple, admetia ahir Vestager, una de les comissàries més actives del gabinet de Jean-Claude Juncker, i que ha tocat el crostó a altres grans multinacionals nord-americanes com Starbucks, Google o Microsoft.
Recurs conjunt
Però ni Apple vol pagar els 13.000 milions d'euros que li reclama Brussel·les ni Irlanda vol cobrar-los, i tots dos han anunciat un recurs. La multinacional nord-americana actualment dóna feina a 6.000 persones a la República d'Irlanda, la majoria a la ciutat de Corcaigh, i té previst obrir una nova planta que crearia mil llocs de treball addicionals en una zona que, als anys vuitanta, quan Apple s'hi va instal·lar per primer cop, estava totalment empobrida. “Hem de donar certesa a les empreses”, es queixava el ministre irlandès d'Economia, Michael Noonan. “Ens trobem en una situació inusual, la de ser obligats a pagar retroactivament uns impostos addicionals a un govern que diu que no li devem res més del que ja hem pagat”, assegurava ahir un indignat Tim Cook. El conseller delegat d'Apple, conscient que té el suport dels Estats Units al darrere, va declarar la guerra a la CE, acusant-la de posar en risc la inversió i la creació de llocs de treball a Europa, i de no garantir la certesa legal a les empreses. “La CE intenta reescriure la història d'Apple a Europa”, lamentava el màxim responsable de la companyia, que acusava Brussel·les de cometre un “cop devastador contra la sobirania dels estats de la UE”. A Washington, l'administració Obama comença a estar molesta i creixen les veus, incloent-hi la del secretari del Tresor, Jack Lew, que acusen Brussel·les d'iniciar una croada contra les seves grans multinacionals i que amenacen amb “represàlies”.
LA XIFRA
LA FRASE
Creixen les diferències entre la UE i els EUA
L. Pous
La clatellada de la Comissió Europea a Apple, l'empresa més gran del món en capitalització a la borsa, refreda encara més les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units, immerses en unes complicades negociacions pel tractat de lliure comerç, el TTIP.
Persecució
Als Estats Units senten com una persecució antiamericana les diverses investigacions de la Comissió contra algunes de les empreses més famoses del país, incloent-hi Apple, Google o Microsoft. Un informe del Departament del Tresor nord-americà fins i tot acusa l'equip de Vestager de convertir la cartera de Competència en una “autoritat fiscal supranacional” per modificar per la porta del darrere les polítiques fiscals dels estats membres. En ple estira-i-arronsa, cada vegada són més les veus europees que parlen de paralitzar les negociacions del TTIP per les diferències insalvables entre Washington i Brussel·les. “Les converses estan encallades”, deia ahir el president francès, François Hollande, en la línia del discurs que el cap de setmana va fer el número dos de Merkel i responsable d'Economia alemany, Sigmar Gabriel.
