Trencar silencis

“He trobat la valentia que ell em va prendre. Vull ajudar la gent a viure feliç i en pau. No he escrit el llibre per venjança, sinó per justícia moral per totes les víctimes i per mi. Un altre dels objectius és sensibilitzar les persones del mal que un abús pot provocar. Si saps que un menor n'està sent víctima, no s'ha de girar el cap ni tancar els ulls. Si l'adult no diu res, estem fallant als nens. Els estem condemnant a un dolor difícil de superar, que et pot marcar tota la vida. Sisplau, trenquem silencis.” En el marc d'un acte en què es van compartir i fer visibles moltes emocions en verbalitzar en veu alta records amargs, la banyolina Meritxell Carpio va presentar divendres al Teatre Municipal de Banyoles el seu llibre: L'inici del final. Al llarg de les seves pàgines l'autora relata en primera persona els episodis d'abusos físics, psicològics i sexuals que va patir per part d'un mestre que va tenir mentre cursava setè i vuitè d'EGB en una escola pública de la població. “El que vaig viure em va condicionar fins als 21 anys. La meva psicòloga ha estat una benedicció. Sense el seu suport no hauria superat moltes coses. Us pensareu que és exagerat, però jo no vivia ni tenia autoestima. Em va tornar a la vida, em va ajudar a tirar endavant, a gestionar els meus sentiments, a aprendre a canalitzar-los i a conviure amb ells.”

Just abans que Carpio exposés les seves vivències, Marçal Llach, un dels diversos companys d'escola de la Meritxell que al llibre corroboren l'indesitjable comportament d'aquell mestre, va ressaltar que “la Txell és una persona molt valenta”. Llach va especificar que aquest docent –ja jubilat– va exercir 30 anys, en el transcurs dels quals va tenir més de 1.500 alumnes. En el cas de Carpio i de Llach, va ser el seu professor en l'època dels noranta. “A Banyoles, sempre s'ha parlat d'ell en grupets petits. Vaig decidir que ja n'hi havia prou de callar i de pensar que el que ens va fer ens ho mereixíem o era el correcte”, va manifestar Carpio. “Els tres anys amb la psicòloga em van servir per perdre la por que li tenia. Em va donar la força necessària per no llançar la tovallola. El llibre va sorgir arran d'una explosió d'emocions. El que havia mirat d'oblidar perquè no volia que fos veritat, em va sortir tot de cop, de dins meu, de les meves entranyes. Escriure era la meva obsessió, no podia parar. El llibre ha tingut una resposta pública increïble. Hi ha persones a qui ha ajudat a afrontar els seus fantasmes i també es volen curar. He rebut molts correus i whatsapps. Alguns m'han comentat que el que esmento no és res, que va fer moltes més agressions. Gent a qui va trencar el braç, que encastava al pupitre, ens donava puntades de peu, les burles, la por amb què entraves a l'escola. El llibre està escrit amb sinceritat, sense floritures, són els meus sentiments exposats a tot el món.”

Al final de la teràpia Carpio va anar a trobar el mestre, a qui en el llibre anomena Teras (monstre en grec). “Li vaig dir que estava escrivint un llibre sobre els abusos, i em va contestar que eren bromes: un joc.” Arran de la sorprenent resposta, Meritxell evidencia que “no són normals” les bufetades, que et donin cops amb la llibreta, que t'aixequin pel coll ni que un home de 60 anys faci tocaments a una nena de 12. En la presentació, després, van prendre la paraula diversos assistents, els quals també van narrar la seva desagradable experiència amb el mateix docent. Un noi va qualificar d'“absolut terror” el que feia. Un altre va assenyalar que el va agredir tres cops en un curs. “Un dia, tant a un company com a mi ens va arrossegar pel passadís com sacs de patates. Una vegada a la classe, es va treure un bitllet de 5.000 pessetes i el va oferir de recompensa, tot dient: «Seran per a qui es carregui aquests dos.» Actuava així amb la complicitat d'un altre professor, qui sabia la situació i no hi va fer res, quan els crits se sentien des de baix del col·legi.” Un altre exalumne s'ha trobat amb persones de 55 o 60 anys que encara li tenen por i va puntualitzar: “Quan t'inflava la cara en ocasions afirmava que era pel nostre bé o que l'hi havíem obligat.” En la recta final de l'acte, fins i tot, Carpio va llegir el missatge que li va fer arribar una de les múltiples víctimes. En l'escrit relata que un dia que ella estava a punt de marxar a casa el mestre la va fer quedar-se al centre i, quan estaven a soles a la classe, va tancar la porta amb clau, li va preguntar si sabia què era “un petó francès” i n'hi va fer reiterades vegades.

En la presentació va assistir Manel Barbero, el pare del primer exalumne que va denunciar abusos sexuals a l'escola dels Maristes de Sants-les Corts: “La societat no es pot permetre el silenci ni la falta de suport de les institucions. No es pot viure atemorit i continuaré fent accions contra els docents indecents.” Barbero també va fer pública la seva admiració envers les persones que han aportat el seu testimoni en el llibre de Carpio, a qui va elogiar “pel seu gran valor”.