Seguretat privada
“No és cert que en temps de crisi es contracti més seguretat”
La gerent de l'Associació d'Empreses de Seguretat Privada matisa les xifres donades per la subdelegada Inma Manso relatives a un augment del 13% del negoci
A les comarques lleidatanes hi ha 19 empreses que es dediquen al negoci de la seguretat privada i fins a 600 persones que hi treballen de manera directa. Segons dades revelades per la subdelegada del govern espanyol, Inma Manso, l'any 2015 el sector va registrar un 13% més de serveis que l'any anterior. La xifra, feta pública aquesta setmana amb motiu del Dia de la Seguretat Privada a Lleida, denota un creixement d'activitat notable en un sector que no s'ha escapat de les retallades de la crisi econòmica, però no és suficient per llençar les campanes al vol. “No posem en dubte les dades que pugui tenir la subdelegació del govern però el cert és que l'increment d'activitat, si n'hi ha, no és determinant. La precarització en el sector fa que més feina no porti aparellat un creixement de la facturació.” Són paraules d'Anna Aisa, la gerent de l'Associació Catalana Empreses de Seguretat Privada (Acaes).
La gerent explica que la forta pugna entre empreses ha derivat en casos de manifesta “competència deslleial”. El conveni col·lectiu incorpora un seguit de requisits per a les empreses del gremi per donar, entre d'altres, garanties al treballador. És el cas d'una assegurança per casos d'incapacitat i defunció associats a l'activitat laboral. Però hi ha empreses que treballen al marge del conveni i que “ho aprofiten”, diu Aisa, per oferir preus més baixos.
El preu, una prioritat
L'Acaes diu que, sobretot l'administració pública, “prioritza molt el preu a l'hora de contractar un servei” i Anna Aisa manifesta que “hi ha concursos públics en què el criteri d'adjudicació depèn un 100% del factor del preu”.
En un sector en què “el 85% del cost del servei és mà d'obra”, el preu té una incidència directa en la remuneració que acabi tenint el personal. Per això, Aisa no dubta a parlar de “precarització” i a precisar que “un augment dels serveis no implica un augment de la facturació”.
En aquest sentit, Anna Aisa indica que “no és cert el tòpic que diu que en temps de crisi es contracta més seguretat”.
LA XIFRA
LA FRASE
Dificultats afegides per a les empreses petites
Tot i que la subdelegada del govern espanyol a Lleida va referir un notable creixement dels serveis a les empreses de seguretat privada durant l'any passat, l'Acaes no ha pogut concretar si aquest augment és degut a una crescuda de la contractació en el sector públic o en el sector privat. La indústria, el comerç, la gran distribució i les infraestructures crítiques són, en l'esfera privada, els principals clients de les empreses de seguretat privada.
En el sector públic, lamenta l'Acaes, a banda de més pressió en els preus per fixar-los a la baixa, s'està donant un factor que dificulta la concurrència de les petites empreses als concursos que convoca l'administració. “S'integren les demandes de seguretat en concursos on també s'adjudiquen serveis de jardineria o de manteniment”, explica Anna Aisa. En aquest sentit, només les grans companyies multidisciplinàries tenen capacitat per presentar-se i adjudicar-se els concursos. “Les petites només podrien fer-ho si formen part d'una Unió Temporal d'Empreses (UTE).”
Inma Manso va qualificar de “bàsic” el fet que els agents de vigilància privada col·laborin amb els cossos policials.
