judicial
El TSJC culpa la Generalitat de la falta de jutjats
El magistrat José María Barrientos denuncia que, tot i haver-hi casos flagrants de saturació com el de Lleida, el Departament de Justícia manté paralitzada l'ampliació de l'oficina judicial
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Barrientos, responsabilitza el Departament de Justícia de la Generalitat de no crear nous jutjats a Lleida i, de fet, de tenir sota mínims el sistema judicial arreu de Catalunya. Barrientos recorda que el desembre del 2015 la sala de govern del TSJC ja va exposar la necessitat de crear 53 jutjats més però que el departament només en va aprovar nou, i cap a Lleida.
“Qui té la capacitat de decidir la creació efectiva és el Departament de Justícia, que és qui hi posa el personal i l'equipament. Si el departament no hi posa els recursos, el ministeri no els crea”, va manifestar ahir a Lleida José María Barrientos, durant la reunió de la sala de govern del TSJC efectuada a l'Audiència Provincial. El magistrat considera que el problema de fons són els “recursos escassos” de què disposa la Generalitat, però ahir va insistir en la necessitat de crear dos jutjats més a Lleida: un de família i un contenciós administratiu, que són els que més excés de procediments acumulen. Mentre que la mitjana d'assumptes que assumeix un jutjat de família és de 1.000, a Lleida superen els 2.000, va dir.
Barrientos va explicar que a Ponent una altra de les preocupacions és la mobilitat i l'escassa estabilitat dels jutges a Cervera i Balaguer. El president del TSJC va explicar que a finals d'aquest any es tornarà a fer un estudi de necessitats judicials a tot Catalunya, tot i que està segur que les necessitats no han variat gaire des del darrer dictamen.
Per donar una solució “temporal” a Lleida, mentre no s'aprovi la creació de dos jutjats més, el TSJC ha activat un reforç amb dos jutges d'adscripció territorial. Barrientos assegura que es continuaran mantenint a Lleida aquests reforços puntuals, fins que no hi hagi una solució permanent.
Gràcies a aquest reforç al jutjat social, el president de l'Audiència de Lleida, Francesc Segura, va explicar que, per exemple, s'ha reduït el temps d'espera d'un procediment d'acomiadament: de més d'un any a tres mesos. També hi ha ajudat, en part, el lleuger descens del nombre de procediments entrants en aquest jutjat.
Pel que fa a les dades del jutjat de família, Segura va admetre que fins a finals d'any no es podrà fer una valoració més acurada de la situació, perquè el reforç es va incorporar al juliol. No obstant això, el president de l'Audiència es mostra convençut que es confirmarà la necessitat de mantenir-lo.
Precisament, l'augment de feina als jutjats de família es produeix a tot Catalunya, i per aquest motiu la majoria dels nou jutjats que el Departament de Justícia va acceptar crear, dels 53 demanats, són en aquest àmbit, va puntualitzar Barrientos. Aquests nou que estan pendents de creació corresponen a Badalona, Terrassa, Mataró, Reus i Girona. A Granollers i a Sabadell n'hi falten dos a cada lloc. Cap dels que estan en la fase final de creació correspon, per tant, a Lleida.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, va respondre ahir mateix al president del TSJC. Mundó va assenyalar que si no hi ha dos jutjats nous a Lleida no és pas perquè la conselleria no tingui diners per contractar nous treballadors públics, sinó perquè al seu moment es van prioritzar altres ciutats catalanes més necessitades.
