El jutge arxiva el cas del ‘flash mob' que va causar el pànic a Platja d'Aro

El jutjat d'instrucció 3 de Sant Feliu de Guíxols ha decretat el sobreseïment lliure i l'arxivament de les diligències pel cas de la mobilització espontània que va desfermar escenes de pànic entre els ciutadans que estaven al centre de Platja d'Aro el 2 d'agost. La decisió del jutge dóna la raó a la tesi de l'advocada Sònia Carbó, que s'ocupa de la defensa de les cinc monitores alemanyes que van organitzar aquesta recreació pels carrers i que van acabar detingudes com a presumptes autores d'un delicte contra l'ordre públic. Les noies, d'entre 20 i 25 anys, van passar aquella nit al calabós i van declarar l'endemà al jutjat. Un cop explicada la seva versió, van quedar en llibertat amb càrrecs per un delicte de desordre públic amb caràcter imprudent. La lletrada va presentar el 5 d'agost un escrit en què demanava l'arxivament de la causa, tal com ara s'ha dictaminat. El jutge així ho ha establert en una interlocutòria emesa el 4 de novembre. La resolució ha estat notificada a les parts, les quals disposen de cinc dies per presentar un recurs d'apel·lació contra l'arxiu de les actuacions. De fet, tant el fiscal com l'acusació popular ja es van oposar a l'escrit de sobreseïment que va formular a l'estiu Carbó, perquè les acusacions mantenien que l'acció de les noies era constitutiva d'un delicte de desordres públics.

El jutge conclou, però, que l'incident no reuneix els elements típics per considerar que les monitores van incórrer en aquest tipus de delicte. La mobilització espontània va ser representada per un grup de turistes. Van recrear que eren uns paparazzi que anaven darrere d'un famós. La situació va ser mal interpretada per alguns transeünts, que van fer córrer el rumor que era un atac terrorista. Des d'un principi, la defensa va mantenir que les investigades no tenien la intencionalitat de crear cap situació de perill ni temor entre la gent, sinó que es tractava d'una diversió del tot “innocent” i que estava programada per l'empresa per la qual treballaven.

El jutjat va admetre la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM) com a acusació popular en el cas. El seu portaveu, l'advocat Joaquim Boadas, va avançar que en el supòsit que la via penal s'arxivi definitivament, sol·licitarien per la civil que els afectats siguin indemnitzats. Es calcula que, en total, els danys i perjudicis que van patir els comerços i els locals ascendeixen a 150.000 euros. I és que, a més de la desena de ferits que hi va haver a causa de l'estampida humana, moltes persones que eren a bars i restaurants es van aixecar per refugiar-se, algunes van marxar sense pagar i també es van malmetre utensilis dels negocis pel caos i les corredisses.