Successos

policial

reconeixement

Una actuació de valor

En l'acte nacional del Dia de les Esquadres que se celebrarà divendres, un agent dels Mossos de Sant Feliu de Guíxols, Reyes Urbano, serà condecorat per haver salvat la vida a un nen de 20 mesos que s'estava ofegant, a Santa Cristina d'Aro

També va ser clau la gestió i el suport de la seva companya de patrulla, Mar Moreno

“Vam ser un gran binomi.No ens vam bloquejar i vam aconseguir controlar l'estrès del moment”

“Poder ajudar el ciutadà et fa molt feliç. És una satisfacció tant professional com personal. Hi ha moments que, realment, són impagables.” Aquesta gratificant visió la comparteixen plenament els agents dels Mossos d'Esquadra Reyes Urbano i Mar Moreno, de la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols. Des del seu àmbit s'enfronten a serveis molt diversos, que requereixen en ocasions una important dosi de valor, intuïció i capacitat de reacció. D'entre les incomptables situacions que han viscut, en destaca una que tenen gravada al pensament amb una especial emotivitat i que, sens dubte, sempre recordaran. Va tenir lloc la nit del 2 de març del 2016, quan Reyes Urbano va aconseguir salvar un nen de tan sols vint mesos que s'estava ofegant, a Santa Cristina d'Aro. L'instant en què va succeir aquest incident, estava circulant amb el cotxe patrulla, junt amb l'agent Mar Moreno. L'èxit de les maniobres que el policia va realitzar a la criatura per desobstruir-li les vies respiratòries no només és reconfortant sinó que aquesta actuació meritòria també li valdrà un reconeixement des del mateix cos dels Mossos. Reyes Urbano és un dels agents que seran condecorats en l'acte nacional del Dia de les Esquadres, que se celebrarà aquest divendres, 21 d'abril, a Barcelona. En el seu cas, se li farà entrega d'una medalla de bronze amb distintiu blau. I, paral·lelament, des de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols s'ha fet una proposta per tal que Mar Moreno també sigui guardonada amb una felicitació durant la mateixa Diada dels Mossos, ja que la seva contribució va ser essencial.

Els dos efectius expliquen que la seva jornada d'aquell 2 de març de l'any passat va fer un gir de 180 graus a tres quarts de deu de la nit. A aquella hora els faltava poc per acabar el torn, si bé abans de plegar van decidir anar a fer unes comprovacions a Calonge perquè havien rebut l'avís que uns ocupes tenien la intenció d'instal·lar-se en una casa. Urbano conduïa i, al seient del copilot, hi anava Moreno. Mentre es dirigien cap allí, “tot va canviar de 0 a 100 en només dos segons”. Van passar pel carrer Teulera de Santa Cristina d'Aro, on de sobte un vehicle que circulava pel carril contrari se'ls va parar al costat. Al volant de l'automòbil hi havia casualment un mosso de seguretat ciutadana de Mollet del Vallès que en aquell moment estava fora de servei. L'agent, de nom Joan, els va requerir i els va informar urgentment que, a poca distància darrere seu, hi havia un nen que s'estava ofegant.

Ràpidament, Moreno va començar a comunicar els fets per l'emissora i va sol·licitar la presència dels serveis mèdics. Aleshores Urbano va avançar amb el cotxe patrulla uns metres més per localitzar el nadó i, de cop i volta, va adreçar-se al vehicle policial una dona amb el seu fill petit. “Al pas de vianants, la mare va travessar davant nostre. Estava molt desesperada i angoixada. Quan eren a casa, la criatura es va començar a ofegar i ella va intentar treure-li el que possiblement s'havia empassat. En no aconseguir-ho, va sortir al carrer a demanar auxili, ja que el nen començava a posar-se blau. En veure'ns, ens va dir: «El meu nen s'està ofegant! Feu alguna cosa, sisplau. No sé què fer!»”

Urbano hi afegeix que, llavors, la mare li va lliurar directament als braços el seu fill. Sense perdre temps, l'agent va buscar un lloc on realitzar-li la maniobra de Heimlich. Es va asseure amb el nen en una jardinera del carrer i el va posar de bocaterrosa. El petit estava a sobre d'un dels avantbraços del policia, de manera que la caixa toràcica de la criatura quedava a l'altura del genoll de l'agent. Li va anar donant a continuació copets a l'esquena, a la zona de les espatlles, tal com es procedeix en aquesta tècnica de primers auxilis per desobstruir les vies respiratòries en els casos d'ennuegament en nadons, ja que és diferent que en adults. “Mai havia fet aquesta maniobra a cap nen. Van ser uns minuts eterns. Vaig perdre la noció del temps i tota la meva concentració anava envers la criatura. El company de Mollet es va asseure al meu costat i li vaig demanar que comprovés si respirava. Va mirar per sota i va dir: «Sí, sí, ja respira!» Acte seguit, el vaig incorporar i el vaig recolzar cap a mi. Pobret, el nen estava esgotadíssim. Després el vaig donar a la mare, que va viure un episodi molt dur.”

Mentre ell va assistir-lo, Moreno es va encarregar de realitzar totes les comunicacions per l'emissora, va demanar una ambulància d'urgència, va regular el trànsit, també va atendre i tranquil·litzar els familiars i amics que es van aproximar fins allí amoïnats, i els va anar apartant amb delicadesa perquè la zona estigués al més lliure possible. Ja amb el bon desenllaç, un cop els dos agents tornaven de camí a la comissaria, van estar uns minuts en silenci. “Va ser una actuació de molta intensitat i tensió. Això no ens permetia dir res fins que ens vam mirar emocionats i ens vam posar a plorar. Tots dos som pares de nens petits i, d'alguna manera, t'hi veus reflectit. Vam ser un bon binomi. No ens vam bloquejar i vam aconseguir controlar l'estrès del moment.”

La criatura va ser traslladada a l'hospital de Palamós, on van comprovar que estava bé i li van donar l'alta unes hores més tard. L'endemà, el sergent en cap de torn i Moreno es van dirigir a casa els pares per veure com es trobava i, a més, els seus familiars van acudir a la comissaria per tramitar un escrit d'agraïment. També aquella setmana, Moreno va anar a esmorzar a un bar de la població on va coincidir amb l'avi del nen. L'home la va reconèixer i es va avançar a pagar-li el que havia consumit en senyal d'agraïment. Un any després, encara vibren en rememorar-ho i recorden que aquells dies els aturaven pels passadissos de la comissaria per saber com estaven i com ho havien viscut. “El reconeixement dels companys és un dels que més t'omplen. Ens va arribar el seu suport i estima.”

Prevenció.
Urbano va rebre un altre guardó per un episodi del 2003, quan hi va haver un gran incendi a Maçanet. Amb un altre agent van veure un cotxe en una casa amenaçada per les flames i van anar a comprovar que no hi hagués ningú. Els inquilins ja no hi eren i a ells els va encerclar el foc, del qual van poder escapar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor un submarinista a la zona del cap de Creus

CADAQUÉS

Un mort en un accident a l’eix, a Arbúcies

ARBÚCIES
la videoteca

Infermeres ataquen a cops d’espardenya un assetjador sexual

Macrooperació contra les falsificacions

Girona
Tortellà

Mor un home en xocar amb cotxe contra un arbre

Seguretat

El repartidor d’esqueles atraca en bicicleta

LA CELLERA DE TER/ AMER

Tres mil peces falsificades a la Jonquera i a Lloret de Mar

La Jonquera/Lloret de mar

A Rabós, un home armat vigilava marihuana

Rabós d’empordà

Acte de suport a Mohamed Attaouil

salt