tribunals
judici per interrompre una missa
Amb l'Església ha topat
Jutgen l'activista pro avortament que va interrompre una missa a Banyoles
La fiscal l'acusa d'un delicte contra la llibertat religiosa i demana una pena de dos anys de presó
Interrompre una missa és delicte. Així ho va defensar ahir la fiscal en el judici que es va celebrar a l'Audiència de Girona contra Jaume Roura, un activista que, juntament amb diversos companys, va aturar la celebració d'una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles el 9 de febrer del 2014 per protestar contra la reforma de la llei de l'avortament que en aquell moment estava preparant el govern estatal. La fiscalia considera que els fets que va protagonitzar són constitutius d'un delicte contra la llibertat religiosa i demana que se li imposi una pena de dos anys de presó. El lletrat de la defensa, Benet Salellas, en canvi, demana l'absolució de Roura perquè la protesta s'inscriu en el marc de la llibertat d'expressió.
Els fets van ser reconeguts pel mateix acusat, que va assegurar que aquell dia era dins l'església i va interrompre la missa d'onze. Acompanyat per un grup d'entre deu i quinze persones que no han pogut ser identificades, i un cop va començar la cerimònia, va aixecar una pancarta amb el lema Fora rosaris dels nostres ovaris, i va llançar paperets a favor de l'avortament “lliure i gratuït”. “Va ser una protesta totalment política contra el govern estatal; no volíem ofendre el sentiment religiós de ningú”, va assegurar l'acusat durant el judici. A més, va explicar que la protesta va durar poc més d'un minut. “No em va passar pel cap que allò pogués estar prohibit, perquè tan sols fèiem un acte de protesta pacífic: no vam amenaçar ningú ni ens vam comportar violentament”, va declarar Roura. Segons l'acusat, passat aquest minut, van marxar voluntàriament sense que ningú els fes fora i sense fer servir la força. “La missa va poder continuar sense cap problema després de protestar contra una llei que tenia el suport de l'Església catòlica”, va dir. “Vam fer la protesta dins l'església perquè crèiem que era la manera més efectiva de fer-la visible”, sosté.
Durant el judici, també va declarar el rector de l'església de Sant Pere, que va relatar que en el moment de la celebració hi havia una vuitantena de feligresos congregats. “Van començar a cridar i van desplegar una pancarta”, va explicar. “Ja els havia vist abans de començar la missa. Vaig esperar que passés el ruixat per continuar la celebració”, hi va afegir el rector. En un principi, aquests aldarulls no es van denunciar, però es va produir un fet al cap de dotze dies que ho va precipitar tot. “Van difondre les imatges per internet i vam pensar que, si volien publicitat, en tindrien més si els presentàvem una denúncia”, va dir irònicament el rector.
Al final de la vista, va declarar una altra activista, que va corroborar que l'acció que es va dur a terme a Banyoles s'emmarcava en una campanya del moviment feminista contra la reforma de la llei de l'avortament impulsada per l'aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. “Fa tres anys, l'escenari era de molt moviment social i, quan Gallardón va presentar la reforma de la llei, es van intensificar les mobilitzacions a tot arreu”, va explicar. De fet, l'activista va assegurar que, “gràcies” a aquest moviment social, el govern estatal va acabar retirant la reforma.
El cas ha quedat vist per a sentència i el tribunal es pronunciarà d'aquí a uns dies.
LES FRASES
El jutge va arxivar la causa al·legant llibertat d'expressió
Òscar Pinilla
El juny del 2014, cinc dels dotze participants en el sabotatge de la missa van rebre una citació judicial per comparèixer a declarar com a imputats per un delicte contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos. Els aleshores investigats eren de l'organització juvenil Arran, del grup feminista Les Heretges i del casal popular independentista del Pla de l'Estany. Tres mesos més tard, el setembre del 2014, van haver de declarar al jutjat d'instrucció número 2 de Girona. El seu advocat, Benet Salellas, va considerar que l'acció no va ofendre ningú i que estava emparada per la llibertat d'expressió.
El mes següent, el jutjat va arxivar la causa. A partir dels testimonis del capellà i d'una persona que va presenciar els fets, el jutge va considerar que les noies es van limitar a cridar consignes i a desplegar una pancarta contra el projecte de llei i que en cap moment van actuar amb violència ni van intimidar els feligresos. Per tant –segons fa notar el jutge–, l'acció es va emmarcar en els límits del dret a la llibertat d'expressió. El ministeri públic, però, va presentar un recurs contra l'arxivament i l'Audiència de Girona va estimar la petició, el desembre del 2014. Aleshores, el juliol del 2016, la fiscalia va formular les seves conclusions provisionals del cas i només va dirigir l'acusació contra un dels activistes.
Què diu la llei?
La interrupció d'una missa s'emmarca penalment dins dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts. L'article 523 del Codi Penal estableix que aquells que, amb violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedeixin, interrompin o pertorbin els actes, les funcions, les cerimònies o les manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre públic del Ministeri de Justícia i de l'Interior, han de ser castigats amb una pena de presó de sis mesos a sis anys si el fet s'ha comès en un lloc destinat al culte.
