judicial
l'accident del metro
Confirmen l’arxiu de la causa per l’accident mortal del Metro de València
La magistrada defensa la “solidesa” dels informes pericials, que descarten responsabilitats penals, i assenyala que no calen noves diligències
El jutjat d’instrucció número 21 de València ha rebutjat els recursos interposats per la Fiscalia i per tres acusacions particulars i ha confirmat l’arxiu de la causa per l’accident del metro de València de l’any 2006, en el que varen morir 43 persones i 47 més varen resultar ferides.
Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, la magistrada considera que no existeixen responsabilitats penals en l’accident i defensa la validesa dels diferents informes pericials incorporats al procediment judicial, que descarten que el descarrilament del tren es produís per errades en el vagó o la via i l’atribueix a un excés de velocitat.
La magistrada rebutja així la petició de la Fiscalia de noves proves pericials i retreu “manca de rigor” de la fiscal per utilitzar “dades errònies” per desacreditar al primer pèrit judicial per ser el mateix que investiga l’accident del tren Alvia a Santiago de Compostel·la, així com a un dels experts de l’Agència estatal de Seguretat Ferroviària.
En relació amb aquest perit judicial, Andrés Cortabitarte (investigat com a director de Segureta d’ADIF per l’accident de l’Alvia a Angrois), la magistrada recorda que l’actual condició d’investigat “en res afecta la solidesa dels seus informes”. També recorda que l’any 2014 l’Audiència de València ja va rebutjar que fos recusat per aquest motiu.
Segons la decisió de la titular del jutjat número 21, que pot ser recorreguda a l’Audiència de València, els informes d’aquest perit se centren en l’anàlisi de vies, vagó, balises, frens, descarrilaments previs de la unitat sinistrada i finestres. Així, assenyala que en aquest cas els elements que ha peritat no tenen res a veure amb els riscos d’una corba, cosa per la qual està sent investigat a Angrois, i descarta que es pugui posar en entredit els informes realitzats en l’accident de València. Afegeix que els informes efectuats per Cortabitarte varen ser ratificats posteriorment pels perits de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
Amb tot, la jutgessa indica que aquests informes pericials són només una prova més de la múltiples que ha valorat per decidir l’arxiu del procediment i remarca que compta amb quatre informes pericials emesos per la Inspecció de Treball i l’ l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat), dos informes pericials de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, dos informes pericials de comportament dinàmic del material mòbil, un informe pericial del departament d’investigació de la fabricant de la unitat (CAF), un informe pericial aportat per una part personada i un informe tècnic policial.
Així mateix, la magistrada esgrimeix que ha rebut la declaració de 48 treballadors dels tallers de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, a 21 maquinistes de la línia 1(on va ocórrer l’accident), cinc representants sindicals del comitè de seguretat, cinc agents de la policia espanyola i tres investigats, que han ratificat els informes pericials dels funcionaris de la Inspecció de Treball i l’Invassat i els funcionaris de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
En la seva decisió, afegeix que existeix nombrosa documentació unida a la causa, diligències o bé acordades per l’Audiència de València o pel mateix jutjat, d’ofici o requerides per la Fiscalia.
Rebutja nous informes pericials
La jutge manté el seu rebuig a la nova petició de la fiscal perquè 6 perits emetin un altre informe sobre aspectes sobre els quals ja s’han pronunciat els experts de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF). Indica que la Fiscalia dubta ara de l’”objectivitat” i “imparcialitat” dels pèrits de l’AESF, però en dues ocasions va triar a aquesta entitat perquè realitzés peritacions.
En relació a altra de les objeccions de la Fiscalia, basada en què un dels perits de l’AESF havia intervingut com a vocal de la comissió d’investigació de l’accident de l’Alvia, la magistrada diu que són “dades errònies” i remarca que va cessar als tres mesos de l’accident de Santiago, no va tenir cap intervenció en la investigació del sinistre i que, en tot cas, l’activitat investigadora en comissió correspon als tècnics investigadors i no als vocals.
En opinió de la magistrada, el dret a la tutela judicial efectiva que esgrimeix la Fiscalia demanar noves diligències “no és un dret il•limitat” i ha de conjurar-se amb altres drets, “entre ells el de la presumpció d’ innocència que directament afectaria el investigats “. Apunta que “també li correspon al Ministeri Fiscal vetllar pels drets d’aquells” i “fer constar i consignar en el procediment tot allò que afavoreixi els investigats” .
La jutgessa manté que no té competència, per raó de la seva jurisdicció, per a requerir un informe a l’Agència Ferroviària Europea, com demana la fiscal; i recorda que la normativa europea d’avaluació de riscos sobre la qual l’Agència ha emès un informe en el cas de l’accident de Santiago no és d’aplicació al cas de València. En aquest sentit, explica que la normativa europea “exclou expressament als metros lleugers de l’àmbit d’aplicació de les directives relacionades amb la seguretat ferroviària. Les competències de l’Agència Ferroviària Europea no abasten per tant la xarxa de ferrocarrils de FGV “.
