Successos

ENRIC CANO

CAP DE LA REGIÓ D’EMERGÈNCIES DE GIRONA

“La gent oblida ràpid, encara tira cigarrets des del cotxe”

“Quan tinguem fetes les franges de seguretat, serà la prova que hem après la lliçó”

“Quant a prevenció, l’incendi de l’Empordà va suposar un punt d’inflexió que va fer que canviés la llei”

“Aquest estiu estem en un risc alt; fins que no plogui, estem fatal”

“Ens falta personal i mitjans a tots els parcs”

Dirigint el caos.
Enric Cano Monge, aquest palamosí que va néixer el 30 de juliol del 1964, va ser un dels encarregats de posar ordre en el gran caos organitzatiu que va suposar el gran incendi de l’Empordà. Malgrat les grans mancances que té el cos, Cano assegura que el dispositiu d’emergència va funcionar força bé. Tot i així, i en vista de les queixes que hi va haver, reconeix que va ser impossible donar resposta immediata per a tanta gent alhora. “Però ni nosaltres ni ningú; m’atreviria a dir que cap servei d’emergències del món pot fer-hi front”, acaba dient. Aquestes paraules demostren la magnitud de la catàstrofe que van haver d’afrontar tots a l’Empordà.
Darrere el foc gairebé sempre hi ha la mà de l’home, però moltes vegades sense voler

Cinc anys després del gran incendi de l’Empordà, i quasi es reviu aquell infern a causa de l’incendi del Voló.
El cap de setmana passat vam viure una situació vertaderament complicada. Les flames corrien cap a l’Empordà empeses per la forta tramuntana. Afortunadament es va poder parar just a tocar de la frontera.
El gran desplegament que allà tenen d’efectius va ser decisiu?
Buf! Tenen molts més efectius que nosaltres. Ells són Bombers França i si han de fer venir algú de l’altra punta de país, doncs venen, ni que sigui posant-los un avió. És una altra lliga. A més, pensa que nosaltres tenim més zona de risc que no pas a França. Al centre de comandament érem 255 bombers francesos i 70 de catalans.
Què ha canviat des del 2012?
Quant a prevenció, l’incendi de l’Empordà va suposar un punt d’inflexió que va fer que canviés la llei. La llei 5/2003 només parlava de fer franges a les urbanitzacions aïllades. Amb la nova llei va canviar que tota edificació que estigués en contacte amb massa forestal a menys de 500 metres necessita una franja de seguretat. Des de les comarques gironines, amb la Generalitat, Consell Comarcal i Diputació, amb Albert Ballesta al capdavant, que personalment hi ha posat molt la banya, s’ha treballat per començar a aplicar la normativa. Que no és fàcil.Ara mateix estem gairebé amb el 100% dels plànols dels municipis gironins fets. A més, ens estem dedicant a fer xerrades als municipis per explicar als veïns per què cal fer-ho i qui es veu afectats.
La llei ha fet un altre tomb aquest any.
Amb la llei d’acompanyament de pressupostos s’ha fet un canvi i s’ha posat que en el cas que un ajuntament vulgui, pot posar una taxa. Què vol dir això? Doncs que l’ajuntament posa a disposició dels veïns la possibilitat de fer-ho ell, a canvi de pagar uns diners, com si fos una taxa d’escombraries. Així els veïns no cal que contractin ningú, sinó que el mateix ajuntament se n’encarrega.
Però això cal que es compleixi.
Cal fer complir la llei i alhora fer entendre a la gent que ho han de fer. És complicat. Perquè és difícil que entenguin que, per exemple, els 25 metres que demanen que ha de fer de marge resulta que 10 són seus però la resta d’un altre veí que té un bosc, que no fa manteniment ni res. Però la llei diu que ho has de fer tu, perquè el del bosc no perd una casa, sinó quatre pins.
També cal sentit comú.
Sí, és això. Precisament nosaltres, en les xerrades que fem als veïns, els posem vídeos perquè vegin l’espectacularitat de quan hi ha franja, i quan no n’hi ha. Nosaltres, com a bombers, vetllem pels béns i immobles que podem defensar. Però si s’acosta el foc i no tenim un marge de seguretat ni per a nosaltres mateixos, haurem de marxar perquè, per descomptat, els bombers han de vetllar també per les seves vides.
Massa vegades us heu de dedicar més als béns i immobles, que a apagar l’incendi.
Sí, i d’això també els poso un exemple visual molt clar. Les imatges dels vehicles on estan situats a través del GPS. Es veu com els camions es van entretenint a les urbanitzacions quan realment haurien d’estar apagant l’incendi. Hi ha vegades que hi ha més foc a les pròpies urbanitzacions que fora el bosc.
A banda de la llei, ha canviat la consciència col·lectiva?
La gent oblida molt de pressa. Encara veig gent per la carretera tirant les cigarretes per les finestres. Això vol dir que encara falta més educació. Encara hi ha gent que diu que una cigarreta no pot provocar cap incendi. Quan tinguem fetes les franges de seguretat, serà la prova que hem après la lliçó. El que sí que ha canviat és el clima. Anem a pitjor. En tot cas, els veïns de l’Empordà ho tenen molt fresc.
Com està la situació actual?
Estem en un risc alt. I depenent del vent fa que tinguem un dia més complicat. Fins que no plogui, el cert és que estem fatal. Diuen que l’agost serà un mes molt plujós, però encara en falta molt. A comarques gironines ens han anat molt bé les últimes pluges perquè han fet que verdegin les cunetes i, per tant, fa que els vorals estiguin bé. Però a la Selva no ha plogut tant, i és la zona que ens preocupa més. La resta de Catalunya està pitjor.
La tasca dels ADF és molt important.
Sí, moltíssim. Anem molt coordinats amb ells. De vegades arriben més de pressa que nosaltres, perquè els ADF també estan molt mobilitzats. Fa molts anys que estan a l’aguait, i fan una tasca de moltíssima importància.
El cos està sota mínims?
Sí! I tant. Estem esperant amb candeletes els efectius que ens tocaran dels 153 bombers que estan fent les pràctiques. Segurament ens en tocaran uns 40, però tenim un dèficit d’uns 60.
Hi ha alguna comarca més complicada pel que fa a personal?
El dèficit està repartit per tot arreu, i sinó els movem d’un costat a un altre. Encara que això acaba sent molt molest. A banda del desplaçament, tampoc treballes amb el teu equip.
I què me’n diu dels parcs?
Estem bé. Som una de les regions més privilegiades perquè tenim parcs escampats a tot el territori. Però és clar, ens falta personal i mitjans.
Vol transmetre algun missatge?
Que la gent vagi molt amb compte. En general, la gent, ha pres molta consciència. Per exemple, un dia de molta calor de vegades és quan menys incendis tenim. En canvi, aquell dia que està tapat amb núvols, la gent es relaxa i hi ha més incendis.
La mà de l’home està al darrere de la majoria d’incendis?
Gairebé sempre, i moltes vegades sense voler. Estic segur que encara hi ha gent que arriba a casa, escolta les notícies i veu que hi ha un incendi, i diu: “Una mica més i m’enxampa.” Però no és conscient que ha estat ell qui l’ha provocant quan ha tirat la cigarreta per la finestra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia