El cas Dalí no tanca per vacances

La incògnita sobre si Salvador Dalí tenia o no una filla es resoldrà d’aquí a pocs dies. Habitualment, el mes d’agost és inhàbil judicialment, però la data del judici és a la tornada de les vacances d’estiu; és per això que els resultats de les proves d’ADN han d’estar enllestits en les pròximes setmanes. L’exhumació del geni pintor va tenir lloc dijous 20 de juliol, i els metges forenses li van extreure cabells, ungles, dents i ossos llargs. En un primer moment, hi havia la incògnita de l’estat en què es trobarien el cos de Dalí i si podrien trobar-hi ADN. I és que el geni del surrealisme va ser embalsamat un cop, i hi ha la possibilitat que els productes químics que es van fer servir per dur a terme aquest procés –entre els quals, formol– hagin corromput el codi genètic. En tot cas, en una primera anàlisi, tot indica que, almenys, els tècnics de l’institut de medicina legal del ministeri hi trobaran ADN. Sobretot al queixal que li van treure. Les mostres del pintor s’han enviat a dos laboratoris, l’un a Madrid i l’altre a Barcelona. I, per tant, les mostres s’han dividit i s’han repartit a parts iguals entre les dues destinacions. Generalment, es fa d’aquesta manera per assegurar que el procés es fa correctament i per no jugar-s’ho tot a una sola carta. En el cas que les anàlisis dels dos laboratoris no coincideixin, s’haurà de tornar a analitzar la mostra. Però difícilment poden no coincidir. El que sí que podria passar és que les mostres presentessin danys en l’estructura molecular. Això significaria que no són vàlides. Tot i que és improbable, es podria donar aquesta circumstància. Aleshores, tot dependrà de la magistrada María del Mar Crespo, del jutjat de primera instància número 11 de Madrid, que dirigeix el cas, i que podria ordenar una nova exhumació de Dalí per extreure’n més mostres. Però aquesta decisió seria extrema, ja que els metges forenses de l’Institut de Medicina Legal de Girona ja es van encarregar de recollir totes aquelles mostres que tenen altes probabilitats d’èxit pel que fa a l’ADN. I, per tant, si no se’n troba en aquestes, és improbable que n’hi hagi enlloc més.

Sigui com sigui, aquest mes d’agost es preveu molt mogut. Perquè, tant si surt que Pilar Abel és filla del pintor com si no, ha estat i serà un terrabastall històric. Al duel mediàtic per tenir aquest estiu la primícia sobre els resultats de les proves d’ADN, s’hi afegeix la picabaralla que hi ha entre la demandant i la Fundació Gala-Dalí. La institució ja va avisar que té previst emprendre accions legals contra la que consideren una resolució judicial que “no està motivada” i no té “cap mena de fonament”. És per això que la fundació es reserva el dret a iniciar les accions que convinguin per exigir les responsabilitats que s’hagin generat com a conseqüència dels importants perjudicis i costos que aquesta exhumació li ha ocasionat. Pel que fa a les restes, un cop els laboratoris hagin analitzat els cabells, les ungles, les dents i els ossos llargs de Dalí, la fundació té previst demanar-ne el retorn perquè es puguin tornar a enterrar sota la cúpula. Presumiblement, però, hauran de passar alguns mesos, un cop s’hagi tancat tot el procés judicial que hi ha obert, pel qual la pretesa filla de Dalí, Pilar Abel, ha estat batallant des de fa 12 anys. “Per fi se sabrà la veritat”, augura. Mare i filla també s’han hagut de fer proves d’ADN. Dimarts, s’hi va sotmetre Antonia Martínez, de 87 anys, que viu en una residència de Figueres. L’11 de juliol va ser el torn de Pilar Abel, que es va haver de desplaçar fins a l’institut toxicològic de Las Rozas, a Madrid.